Un any d'entrenament per a un cap de setmana que esperava feia molts anys, aquest any s'unien totes les situacions per a que puges participar a aquesta prova, la principal es que el divendres era la festa de St.Lluc i així tenia temps de sobres per a desplaçar-me a Vielha cap al mig dia per a assistir als actes previs com son la recollida de dorsals i el "briefing" que es la presentació i explicació de com funcionaran les coses durant la prova i l'estatge als hotels. Allà dalt em trobaria a Andreu Valldeperez que també venia a la proba amb molta il·lusió i respecte com jo, a les set de la tarde ja teniem els dorsals el 13 per a Andreu i per a mi el 54, anem cap al cine on ens donaran els últims consells, ens mostraran en un vídeo, ens expliquen el tema dels avituallament, els controls de pas, unes quantes coses més i cap a sopar i dormir.
A les 3'15h de la nit toca diana, ens despertem, ens vestim preparem les quatre coses que necessitarem portar damunt i a esmorzar, son les 4h un esmorzar molt complert en buffet lliure, menjo una mica de tot que el dia serà llarg, en acabar cap al cotxe a treure la bici que avui m'acompanyarà esta tota preparada dorsal, llums i beguda. Ens dirigim a la sortida els dos arribem amb temps de ferm-mos una foto tranquil·lament.
Al poc ja ens col·loquem a la sortida la gent comença a arribar i buscar llocs, nosaltres no portem cap intenció de sortir ràpid així que ens posem a un costat prop de la sortida però deixem lloc per als que volen sortir a la carrera. En un parell de minuts donaran la sortida, la gent comença a estar nervioseta, últims consells per part de l'organització.
Nosaltres estem més relaxats aquí on hi ha l'ambient de bon rollo i a gaudir del llarg dia que ens espera per davant.
A arribat l'hora de la veritat i sense fer molt soroll a les 5 a.m. comença la cursa pels carrers de Vielha, com que la marxa no esta marcada ens temin que guiar en lo GPS així que el poso en marxa i a pedalar.
La sortida em sorprèn la gent no te cap pressa no demanen pas i tots anem en molt de compte entre la foscor, pel davant no es veu molt enllà i la foscor de la muntanya amaga la primera pujada cap al Tunel de Vielha, la fem a un ritme còmode anem Andreu i jo emparellats fent una mica de tertúlia pel davant alguns ja comencen a distanciar-se per darrera venen un munt de llumetes. Entrem al Tunel on la carretera continua pujant en un desnivell molt igualat, la organització ens ha reservat el carril de la dreta per a nosaltres encara que a aquestes hores no hi hagi massa transit.
Cinc kilòmetres més enllà sortim de nou al aire lliure fem una baixada rapida per la carretera i entrem al verdader trasat de la Pedals.
Baixarem pel llit del Noguera Ribagorçana una bona estona fins a arribar a Vilaller on hi trobem el primer avituallament on aprofito per a fer una parell de millores a la bici. Menjo, bec i firmo el control de pas, tornem a les pistes i comença la segona pujada del dia el Coll de Serretes per a començar no esta mal curt i en camí ampli i rodador, la baixada per sender de pinassa amb algun pas compromès però res insuperable potser cap a final alguna escalinata una mica perillosa, així que em presento a la següent pujada Coll de Peranera aquest es una vella carretera mal asfaltada però que facilita moltíssim el pedalar, en arribar dalt avituallament i baixada rapida per carretera en busca de Mal Pas on passarem de nou a pista per emprendre el Coll de l'Oli la pista de terra molt roja va fent amunt però pedalant la baix superant i avançant gent.
Per fi les molèsties causades per la bici ja son tema passat i baix agafant ritme, la pista es perd i entrem e un sender pràcticament impossible on toca pujar a peu corono el Coll i de sobte sento: EIC MINGO!!!!, justament aquí dalt on no hi ha esperes a ningú em trobo a Lluc, Pau i un altre company que justament estan fent la Transipirenaica aquest dies QUINA SORPRESA!!!! dic jo ens saludem i Pau ens tira una foto, els dono pressa que tinc que fer uns horaris jo, jejeje
El Coll de l'Oli te un primer tram de baixada molt tècnic i pedregós després entra en una carretera per arribar al següent avituallament es el més fort en pasta i tot lo demés recupero forces i emprenc la pujada més llarga de la jornada, el famós Coll de Triador (2140 metres), 12 kilòmetres de pujada al 7,5% la pista es molt ampla, la pujada comença entre pinars espesos però tal com vaig pujant de cota els pins deixen pas a la muntanya pelada de vegetació, els kilòmetres passen i les vistes d'aquí dalt son espectaculars.
En arribar dalt trobo un altre avituallament on la beguda es molt important el sol apreta de valent i l'altura es molt elevada, toquen uns 20km per damunt de 2000 metres d'alçada i començo a trobar-me més concentrat ja vaig en alegria avançant algun que altre participant i també alguns que la estan fent pel seu compte en varis dies, la pista voreja la muntanya i va pujant i baixant, per aquí dalt dono caça a Andreu, em comenta que va pinxat i que cada dos per tres para a posar aire, jo ja vaig a la meua i tiro cap avant Espot ja esta molt aprop, només em queden unes baixades molt rapides per pistes d'esquí i un tram de sender, entro a espot en temps de sobra per a superar el temps de tall, aquí també hi ha un control de pas i punt de temps intermig controlat per xip.
A partir d'aquí queden dos pujades , la primera es el Coll de la Portella Blanca molt senderosa i plena de trampes, sort del GPS i la bateria extra que porto, hi ha molt trams de senders impressionants entre pinars en algun tram en balla protectora i tot anem entrant i sortint d'una carretera molt poc transitada i en una d'aquestes sortim a la carretera que puja al port de la Bonaigua, un parell de kilòmetres per aquí i ens desviem cap a Sorpe i comencem a remuntar pel naixement del Noguera Pallaresa, primer per carretera estreta i després per pista amunt i més amunt ada vegada la pista es més estreta però l'estat es perfecte.
Començo a tenir ganes de coronar i emprendre la ultima baixada, agafo a un parell de companys de la marxa i els pregunto si falta molt, em diuen que si que encara queda el més dur fins a Montgarri, poso ritme tranquil però pareix que només per a mi i aixi fins arribar al Santuari, la vista es espectacular, hi ha un avituallament i esta ple de gent que segurament venien de turisme i es troben una carrera i aprofiten per animar-mos.
Ultimes rampes, rodejat de baques ja començo a veure la fi de les pujades, així que arribo al Pla de Beret, entrem a la carretera i només coronar entrem a la baixada més perillosa del dia no per la baixada en si sinó per que les forces estan justes i les ganes de arribar ja no deixen pensar clarament. Els primes trams son molt pedregosos, entre senders molt espesos i emboscats, després entren en un seguit de camins i poblets que fan que em despiste en un parell de llocs on perdo algo de temps però ja res m'importa, només penso en arribar a Vielha de dia que era l'objectiu. En creuar un d'aquests pobles un control sorpresa per als espavilats i ja entrem a una pista molt rapida que ens deixarà a portes de la meta, però abans ens tenen reservada una ultima sorpresa, es el pas per un pont romànic i l'ultim sender de la proba després ja entrem a carrers de Vielha i per un par i un port sobre el Garona,
Arribo a la plaça on esta mati a les 5h em sortit, son les 20h els organitzadors estan aquí esperant l'arribada de la gent i recollint les primeres impresions dels participants. Un petit avituallament, begudes i cap a l'Hotel Sol Vielha a la dutxa i a reposar una mica, poc després arriba Andreu i els dos junts acabem el dissabte sopant ens uns companys de ruta de la ciutat de Tarragona. El diumenge pel matí no cal matinar massa només en lo temps just per a esmorzar i anar a fer un vol per a veure arribar algun que altre participant de la versió plata i ja ha hora de dinar fem la despedida d'aquest cap de setmana.
Cap a les quatre de la tarde emprenem el camí cap a casa ens despedim d'aquesta magnifica terra que es el Pirineu, a hora de sopar a casa i a dormir que demà toca treballar com si res.
