A per la segona cita del llarg any que m'espera en proves de MTB, es tracta de la primera prova del campionat Català de ultradistancia tot i que tampoc s'en passa aquesta però be es la primera, es va suspendre del mes de febrer a avui per la nevada d'aquells dies.
El dissabte a les 8am es el moment de la sortida, ahir ja vaig recollir el dorsal i avui he arribat en temps per a preparar tot i sortir davant a veure com corre la gent.
Puntualment la gent de Pedals del Mon donen sortida a la carrera, la corredors com ha bojos com si es tractes d'una carrera de dos hores, sortim per la vora del riu Segre neutralitzats però ufff quins nervis, sortim de l'area peatonal i au a corre per les primeres pistes de terra i grava.
Molt prompte es trenca el grup, la gent es "desperdigola" i formem una llarga serp sense un grup on agafar roda i anar més o menys amagat del vent que bufa. Els 123km només tenen 2000m de desnivell positiu però en un terreny tan pla indica que tot seran repetjons curts i molt intensos i així és el que va dissenyar la ruta va trobar la manera de fer dura una prova teòricament fàcil pel territori.
Després de pujar i baixar no se quantes vegades una paret d'estes típiques que tenen a la plana de Lleida arribem a Castelldans on hi trobo el primer avituallament, com moltes vegades hem passa a les marxes "ETS EL PRIMER QUE PARA!!!" Si mireu al video emes per TdP hem podreu veure a la parada a boxes en aquest mateix avituallament.
La carrera continua en la mateixa tònica rodar una mica en busca de la següent serreta que pugem i baixem per les diferents pistes o senderes que te. Tot això rodejat de finques sense cultiu cosa que no ajuda a distraure la ment mirant cap aquí o cap allà, tot es monotonia, pedalar i pedalar, ufff que llarg es va fer fins arribar a Cervià de les Garriges on hi havia un altre avituallament.
A partir d'aquí el recorregut molt més atractiu entrellaçava pistes mínimament forestals en senders per vells camins entre pins i barranquets que portaven aigua, una mica més fresc tot plegat, fins arribar a un llarg "single track" dels que ens agrada als beteteros, vorejant un barranc vam estar pujant baixant i gaudint d'un sender per la paret saltant lloses i baixant rampes tot una experiència!!!!
Tot d'una l'Albagés un altre avituallament, on en una mica de presses agafo menjar i poso aigua el dia ha sortit més caloros del que m'esperava i vaig molt tapat, grrrrr esta gent del temps no toquen bola.
Ara si en un company acabem la ruta que recorre molts i molts trams de pista rapida, llastima que el p*t* vent ha canviat de direcció i torna a pegar de cara, mireu el reportatge de TdP i veureu que els primers tambe ho anomenen i es que molestava molt i molt.
Rodem i rodem ràpid però no veiem a ningú ni pel davant ni pel darrera, passem encreuament, barrancs, canals d'aigua eixuts, alguna granja, de tant en tant busco Lleida a l'horitzó i finalment uy un poble? però això no es Lleida!! i en més sorpresa a una rampa molt pronunciada un grup de ciclistes??!!! Si si l'esforç a valgut la pena hem agafat a una grupeta de unes 15 unitats que ens ajudaran a arribar a Lleida.
El poble que creuem ja en grup es Montoliu de Lleida, després Albatàrrec per on ja hem passat a la sortida, la gent una mica nerviosa intenta buscar posició per a la línia de meta, jo estic molt tranquil, la meua meta esta assolida, arribo al final de la cursa en bones sensacions, tot i que el resultat no es cap cosa que hem preocupa massa busco la classificació, estic entre els 100 primers classificats en una prova de nivell nacional on hi ha molt de professional i gent que viu d'això.
La propera la Mítica Llibert Mill, 5 vegades guanyador de la Pedals de Foc Non-Stop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada