31 de maig 2011

2 x 1

2 x 1 o lo que es lo mateix dos marxes en un cap de setmana, el dissabte Puertos de Ribagorza a Graus i el diumenge Marató del Riu Ebre a Xerta, a quina he xalat més a la de Xerta sense cap dubte anant en grupet com a mi m'agrada fent fotos i parant a tots els avituallaments per a com a mínim agrair l'esforç d'esta gent que organitza la marxa any rera any. Però anem per parts:

Puertos de Ribagorza

Esta marxa que deu fer quatre anys que vaig poc a canviat el mateix recorregut, la mateixa organització però poc a poc més massificada, aquest any a la sortida 2800 ciclistes molts d'ells nerviosos sembla una carrera amater.
A la sortida molt de nervis sort que al ser gradot faig respecte i en un crit faig rogle. Pujant el primer port Castillo de Laguarres 1060m. em passa Batiste que es l'únic del poble que veig en tot el dia, ell va cap avant porta millors cames que jo, jo ha roda que no em trobo molt fi. coronem una bona grupeta uns 150 calculo jo, es baixa ràpid però cap problema la Giant i jo som un.
Durant la transició veig que Batiste va ven situat avui esta que s'en surt, al començament de l'encadenada de ports paro a fer un riu, deixo anar el grup passo de sofrir com un gos per a res, després agafo el meu ritme i a la pujada de Serrate - Villas de Turbon 1070m. veig que per detras poca gent m'agafarà s'ha fet un bon trau així que serà cuestió de anar recuperant, al tran tran aquí un alla un altre formem un grupet d'uns 15 que fem Bonansa 1380m tots a ritme i cap avall, aquí m'escapo sense voler i es que baixant vaig com un tiro.
Emprenem la pujada de l'Espina 1409m a ritmet valent, poc a poc la gent es va quedant, canvio de acompanyants llevat d'un parell que van igual que jo, anar fent i avant, en un de la zona faig una mica de tertúlia i m'explica curiositats dels paratges per on passem, ell també practica MTB. Coronem sense problemes el Coll de Fadas 1470m i ja esta fet això a comparació de lo passat aquest es una rampeta de rés.
Tirem a vall som uns 10, arribem al congost primer i després sortim a les valls camí de Graus la gent s'escaqueja de fer relleus i al final tots al esprint, jo em quedo l'últim de grup, no tinc cap "ansia" per entra. Recullo trastos, carrego la bici i em disposo a dutxar-me just davant meu entra Pedro que ja va dutxat, creuem unes paraules i a la dutxa. Després una mica de cua i a menjar pasta, postres i cap al cotxe espero una hora a veure si veig entrar a algun de la penya i sobre les 16h tiro cap a casa, al final no he vist a ningú més, ja farem lo comentari la setmana que be.


Marxa Marató del Riu Ebre

Desperto prompte avui he quedat en Fono, Lluc i Manel per a anar a fer el recorregut de la marxa de Xerta. Recollim els dorsals a l'estació de tren de la via verda, molta gent coneguda entre ells un altre faldut que a vingut pel seu compte, anem en busca de les bicis, anem una mica justos de temps però tampoc tenim cap obligació de sortir dels de davant, una vegada preparats anem a la sortida ja son les nou menys cinc, així que sortim els últims.
Sortida per la via verda, adelantant en compte a molta gent que va a un altre ritme més tranquil, passem per uns quants túnels per sort il·luminats, arribem a l'estació de Benifallet per on baixem al riu Canaleta, el creuem sense problema i això que baixa com sempre, al cabreres ja hi hauria una cua de gent mirant de no "xopar-se" els peus. Comencem a pujar per un vell camí que després es converteix en senderó que resulta ser el que baixem tots els anys, la pujada es molt elevada i com que davant hi ha més d'un que li costa al final mitja pujada a peu, el company Oscar de Vinarós m'ha comentat que ell la va pujar sense posar peu al terra, arribem dalt i comencem a rodar entre petites pujades i baixades, aixi una bona estona fins a Pinell de Brai. Primer avituallament i reparació del dia, resulta que no sap com Lluc a trencat un radi i un eslavó de la cadena, ell es pensava que el deixaria escapar però no. Tirem després de menjar i unes quantes risses, de camí a Miravet hi ha unes quantes rampes importants així que tots juntets anem fent sense pressa, després el sender més divertit del dia, es el de tots els anys. Arribem a Miravet i el seu pas en la barcassa on mengem al avituallament mentre esperem i aprofitem per a fer la foto de grup.
A la barcassa molta gent i un parell que canten l'himne del Barça, jejejeje, qui havia de ser Lluc i Fono. Sortida rapida per que només sortir hi ha un tramet de sender on sempre s'hi fa tap. Ara anem en busca de Rasquera, per uns moments ens dividim en dos grups Manel i jo per davant i Fono i Lluc més endarrerits, però al arribar al avituallament de Rasquera ja estem tots junt. Tirem avant per asfalt primer i després tornem a entrar per camins que van pujant i baixant, anem direcció a Benifallet on arribem per una forta baixada per pista tota en-cimentada i asfaltada, tornem a avituallar-mos tot i que ja falta poc no podíem deixar de saludar a les xiques que aquí hi ha, pel pont de l'eix de l'Ebre creuem novament en busca de la part dreta, baixem i passem per baix de la carretera del Pinell, ultima pujada del dia, un bon tram de asfalt que es fa molt dur per a algun, en arribar dalt tornem a estar al sender que abans em pujat a peu, baixada trepidant i creuada del Canaleta.
Una petita pujada i acabem per la via Verda novament fins a Xerta, arribem els quatre junts anem en busca de les dutxes i després del menjar que l'organització a preparat, rebem la samarreta de record i els calcetins. Com sempre una organització excel·lent, un recorregut molt bonic en bones novetats i un ambient immillorable entre tots els que avui em participat en aquesta 5a Marxa marató del riu Ebre.

Ruta GPS Garmin
Àlbum fotogràfic
Web Oficial, classificació, fotos organització

26 de maig 2011

Marxa d'Alcorisa - més val tard que mai

El dia despertava molt clar sense cap núvol a la vista, una marxa a la que no em xoparé vaig pensar. Cap a les 7h comencen a moure la gent de l'organització i com que estava dormint al costat mateix del pavelló on s'organitzaven pues em van despertar ells, una mica de "perea" i al aire. Recullo el dorsal una visita al bany per a netejar-me la cara i vaig a esmorzar al bar que tinc temps de sobres, un cafè en llet i un crusant en xocolata.
Tornant cap al cotxe començo a veure gent coneguda de Alcañis, Castell Fort, ..., Vinaros, una mica de tertúlia i a vestir-me, preparo la bici, em poso crema per al sol, sabates, el casco,  ulleres i una mica de menjar per a evitar tindre que parar al primer avituallament. Ja anant cap a la sortida una foto de grup, esta vegada en la gent de l'U.C.Vinaros.
Uy que menudets que son tots, jejeje. Em que do fent la xerrada aquí metre es fa l'hora de sortir, tots junts ens dirigim al punt de sortida on em trobo en més gent coneguda, a poc de sortir apareix Batiste que a vingut una mica just de temps. Es dona la sortida i en Batiste tirem cap a posicions capdavanteres una vegada allí una mica de conversa que la sortida es neutralitzada. El d'Alcañis em van avisant dels perills pels que passem una corba perillosa, un estretament, en això que es dona sortida i primeres hostilitats al poc coronem el Port del Caballo 724m, després re-agrupament que be baixada, en això que veig passar al home homenatjat avui Fran Vacas en la cabra es posa a tirar del grup i ens enfila a tots, sort que el pla dura poc. Voregem l'embassament de Calanda i a partir d'aquí tot es un trenca cames continuat on els que venien a guanyar comencen a pegar "arreons" per a fer madurar a la gent i anar castigant als possibles contrincants. Aguanto en los primers el pas per l'alt de Torrevelilla 663m i l'alt de St.Jose 837m, les carreteres son sinuoses i molt rugoses, arribem a una nacional on millora l'asfalt un bon lloc per a menjar i fer un traguet. 
En aixó que arribem a un encreuament on un company i conegut Luis Comin (guanyador de tres Degollaos) m'avisa que esta en molt mal estat però pareix que a la gent del davant no li importa i comença a pedalar for, per culpa meua estic en posicions posteriors i em tallo dels que s'escapen, a Batiste li passa el mateix i se li escapen els primers. Així que la marxa queda dividida en tres grups els primers, un grupet on es troba Batiste i una mica més retraçats el grupet on em quedo jo, per sort tinc dos coneguts en qui anar fent els comentaris.
Passem Bellmonte de Sant Jose i ja no veiem a ningú per davant ni per dretas, posem un ritme còmode per a tots i així farem més camí.
Continuem a bon ritme, ningú es guarda massa, passem pels avituallament en compte tots agafem alguna cosa sobretot beguda que fa molta calor, rodant rodant passem els ports de la Cañada de 837m i el Azud de 840m, Luis em comenta que la part que queda no li agrada gens que ell viu només a quaranta kilòmetres i només hi ha passat dos vegades en la seua vida, em pregunto ¿per que serà?
Arribem al peu del últim port de la jornada, primer tres kilòmetres al 9% per arribar al poble de Castellote, creuem el túnel i comença la verdadera proba de foc per a les cames, el port de las Valellas de 1130m en 10km, tots estem a un igual però qui portarà el ritme serem Enrique el company de Castellfort i jo. poc a poc superem aquesta pujada dura i molt calorosa, en arribar al últim avituallament ens diuen tot cap avall, jejjeje, un "pito" que encara queda la pujada final, tirem a relleus i encara queda temps per atrapar a un dels que anava per davant, últims kilòmetres la gent esta contenta els he ajudat a arribar be i ràpid així que meu recompensen deixant-me arribar el primer del grup a la meta.
Enrique a la foto i jo fem una coca-cola junt, Batiste ja fa deu minuts que ha arribat i també s'apropa, al final tots contents pels resultats, els dos em quedat entre els quinze primers Bastiste el seté en 4'04h i jo el dotzé en 4'14h. Anem cap a les dutxes que estem de salabror de la suor fins al pensament. Després de la dutxa tot es d'un altre color, anem a veure que ens donen de dinar, primer una degustació de vi i pernil salat amb pa i tomaquet.
Després una paella per a més de 300 ens espera buff quina fartada, de veure unes cerveses, postres amb fruita i gelats i cafés acompanyats per pastetes, jejeje, jo crec que he guanyat pes.
El dia a estat excel·lent, jo recomano a tots aquesta marxa del poble d'Alcorisa on si bolquen tots per a que la gent hi torne.


16 de maig 2011

Cap de setmana complert

Sortida "NON-STOP"
El dissabte a part que la marxa de Tortosa no en cridava massa l'atenció, volia sortir a rodar una mica i punt que el diumenge volia provar com respondria la Lapierre. La crònica molt bona ja la podeu veure al Blog de la Penya, poques paraules més a dir per a mi un ritme tranquil i fàcil, llàstima que ens vam xopar sinó ideal els mateixos kilòmetres que ha la Marxa però gaudint de la companyia, de la xerrada i els paratges per on vam passar en tota tranquil·litat, com més m'agrada.
Marxa de Bordón
El diumenge participació massiva de la gent a la primera Marcha BTT de Bordón, més de 100 inscrits dels voltants de Bordón, de la costa i de la serra, molt coneguts del ForoMTB, gent de Amposta, Sta.Barbera, .... bufff. L'ambient a primera hora era excel·lent entre tanta gent coneguda un fart de saludar i fer xerrades que em va passar el temps volant, a les 8'15h no se qui em diu encara estàs per a vestir? sort que ho tenia tot a punt i en cinc minuts em presento a la plaça on es donava la sortida i poc després unes paraules d'Oscar l'organitzador (ens comenta que hi ha un riu que a sobrevingut i caldrà tenir cura per a creuar-lo) , foto de rigor i en marxa.
La sortida controlada fins al riu i després campi qui pugui, la veritat es que ningú esperava que el riu fos i estes com això:
Aquí crec que ja es va decidir la prova, ens en anem uns 10 per davant, com tots sabeu a mi les sortides explosives no m'agraden així que vist lo vist penso que ja aniran caient pel seu propi pes. El recorregut comença per pistes de pujada amples i alguna que altra baixadeta per empalmar en un altra pujada. Arribem al que sembla un repetidor i baixada pel primer tram de sender, on emprenem la baixada pel davant del Morron que es aquesta roca tant singular, dalt de la bici ni el vaig veure, jejeje.
Ràpidament arribem als falsos plans que rodegen l'embassament de Santolea molt de encreuament i s'ha d'estar despert que sinó t'equivoques, entrem a un nou tram de sender que va a parar al Salto del Huergo, es un altre lloc pel que tindre que torna a passar per que ¿qui va mirar?? jo continuo pedalant i sant tornem-hi al riu, aquí ja va el primer destacat i natros dos, els següent no molt lluny però a les pujades van perdent.
Després de passar aquí, encara dos vegades més i ja comença la pujada final, però no una es la suma de moltíssimes pujadetes i baixadetes que al final et van desgastant i maltractant les cames. El segon s'escapa a les pujades, no se que em passa quan em planto la cadena s'enganxa i no puc fer força, però be ja es cansarà penso. Tornem a estar molt alts, ja no pot quedar massa pujada però si senders nous per a descobrir, el tercer rodeja la serra per a enllaça en un altra pista que encara pujarà molt més fins a tocar el parc eòlic que hi ha, aquí dalt la cresta es molt trencada i les pujades i baixades a part de continues son brutals.
Arribem a la fi, les baixades més importants de la prova dos senders el primer molt divertit i obert sense vegetació, ràpid es poc la velocitat es molt alta i el terra esta al punt.
El segon sender entre bosc molt ben aprofitat ple de peraltes i passos "beteteros" dels que a tot el mon ens agrada. Creuem un pas construït per a l'ocasió ultima pujada, baixada i META.
En arribar em disposo a fer unes fotos per al record de tots els que venen per detras, una dutxa per a trèurens el fang i poca pols del recorregut i una últim avituallament de torrada, cervesa i café. Una vegada tot controlat ens disposem tota la colla a anar a dinar al bar del poble que com a final de festa ha estat be. Fins a la pròxima!!!


Per cert ja sabeu que no en faig massa cas jo d'estes coses però vaig fer tercer, podeu vore les classificacions.

13 de maig 2011

Avui tres Bel, Fredes i Pallerols

Per aclamació general, avui tocava fer tres pujades series, per a evitar fer la mateixa ruta i estar obligat a fer moltes hores deixo Querol per a un altre dia. Els tres d'avui estan relativament prop l'un de l'altre i de casa, Bel i Fredes ja els conec sobràdament però Pallerols en carretera resulta ser que no l'havia fet mai i pensava que no me'l tocaria fer, el recordo de quan fèiem una ruta per allí i baixada per Valldebous en MTB eren uns altres temps on les bicis només tenien set pinyons i la veritat pesaven molt més que una de DH de les d'avui en dia era cap al segle passat, jejeje.
Surto de casa a les tres de la tarde el sol esta apretant de valent i el termòmetre ronda els 28ºC, volta pel desvio i cap a St.Rafel i Rosell, emprenc la pujada a veure que dona de si la primera hora de ruta cap al kilòmetre tres i mig primera hora continuo pujant la calor puja arribant als 30ºC en arribar dalt aigua al bido que ja no en queda i faig la primera foto.
Baixada rapida i direcció a la Sénia, per les carreteres solitari baix el sol de justícia penso ¿que estic fent? immediatament penso disfruta del moment i pujant per la carretera de Fredes vaig mirant el paisatge encara que l'ambient no es molt clar per aquí dalt es respira un aire més net, això es lo millor que te la bici. Just en arribar a Fredes la tercera hora torno a agafar aigua i faig la foto de rigor.
De baixada, bufff com va la bici per aquí llàstima d'alguna pedra que hi ha que sinó es pot volar per la carretera, passant per l'embassament d'Ulldecona un parell de biker's tiren per les Vallcaneres quina enveja, ja tornaré a recorre aquestes pistes en la colla dels Top-Abajo i gaudirem dels senders que per aquí s'amaguen.
Arribo a la Sénia i afronto l'ultima pujada, em falten 40km de ruta, les cames estan be les primeres rampes son una mala senyal, em pregunto ¿tindre prou "ferro" per a pujar? recordo que en la MTB i el plat mitja de 32 dents ja en teniem un fart. Després de l'entrada al cap de tir la cosa es posa seria rampes del 12% continuades i després del corral un parell de rampes de fins al 15'8%, allà a la llunyania veia a un ciclista, que pel que sembla va en MTB puja poc a poc però va fent, jo també vaig fent les cames cremen tiro més de ronyons que de cames, la pujada s'esta fent molt dura però al final caurà, en una corba passo al de la MTB plantat al mig netejant-se la suor de la cara tiro cap a munt ja queda poc, l'últim kilòmetre l'asfalt esta molt malament hi ha clots i grava pel mig sort que ja hi soc.
Foto de rigor i cap avall, la baixada es molt perillosa, no hi ha protecció a cap corba, la carretera es molt estreta i millor no correr que hi han un parell de trampes. Una vegada a la Sénia toca seguir cap a casa però la cara ja es un altra cosa, vaig en la satisfacció d'haver fet aquests tres ports a un bon ritme, sense problemes físics i gaudint dels voltants de casa. Una més per a contar.

8 de maig 2011

Dos colossos i uns objectius

Primer els objectius: Molt dels que em coneixeu sabeu perfectament quin es l'objectiu ciclisticament parlant  per a mi d'aquest any, per als que no ho sapigueu dir que es tracta de acabar dignament la Pedals de Foc Non Stop i a poder ser abans que el sol es poguí, evitant així fer els últims kilòmetres de sender fins a Vielha a plena nit. L'altre objectiu es aconseguir millorar les meves deficiències visuals que des de ven petit arrossego, aquesta ja no depen només de mi i per això estic en mans profesionals, ja no falta tant per a ser intervingut i oblidar l'ús de lents de contacte i ulleres.
Anem a per la ruta i els dos colossos. Avui diumenge lo normal hauria estat fer la sortida en los companys de la penya, però comença a ser època de pujar una mica més l'exigència de les rutes ja sigui pel ritme o per la dificultat, la meva intenció era sortir més aviat per a poder fer tres colossos abans de l'hora de dinar però al final només han sigut dos i mig.
Sortia a les 7'37h de casa com sempre que surto tot sol volta al desvio i cap al Barri Castell, enfilo carretera de Traiguera per on en trobo als Traiguerins que fan camí en busca de la colla que segurament surt a les 9h. El dia es fresc però el sol no tardarà a fer presencia i escalfar, entre la Jana i la Cerafina primera hora de bici, continuo camí cap al primer objectiu del dia, pujar el Port de Querol, per la carretera vaig tranquil a estes hores el transit es mínim i a l'hora que es tampoc hi han ciclistes. En arribar a l'ermita de Vallibana, una cosa ven estranya hi ha guàrdia civils preparats ¿no se per a que? continuo pujant a bon ritme en passar pel pont del Barranc de la Bota previ al port hi ha un munt de cotxes amb gent esperant, penso aquí passa alguna cosa, emprenc la pujada a ritme tranquil però forçant una mica, a punt de coronar segona hora de trajecte, toca menjar però m'esperaré a arribar al lloc on pego la volta com de costum, es al encreuament de Vallibona. 
Després de fer un riu, menjar i veure cap avall. Molt tranquil sense ser avançat per cap conductor torno pel mateix camí i abans d'arribar a l'ermita em trobo un bon grup de caminants custodiats pels civils, resulta que aquest any es l'anuncia a Morella i avui fan romeria. El vent es una mica favorable i arribo a Xert per on entro per a fer una mica més de desnivell a la ruta, pels camins coneguts per tots tiro cap a Cant lo Roig on es compleix la tercera hora, en molt de compte que ahir va ploure fort i va deixar terra i pedres soltes per tot l'asfalt continuo en busca del camí carretes per on pujo cap a Rossell.
Segon colós del dia, Bel només son 9 km però amb desnivells no molt agradables, el sol ja molesta vaig buscant les ombres per a evitar ser abrasat, en la llunyania veig un ciclista pel que sembla es una noia pels cabells ultra llargs que porta, poc a poc m'aproximo i efectivament es una noia, la saludo just en el moment que coronem el previ al "descansillo " que te la pujada, a la baixada es queda sense opció. Tiro cap amunt passo el corral ple de baques i un parell d'ases i també la zona de carrasques on es compleix la quarta hora de ruta, arribo dalt agafo aigua i tiro cap avall no vull perdre massa temps, com a mínim intentaré arribar a l'embassament abans de la quinta hora que fa dies que no el veig. Baixada molt rapida i tècnica, en arribar a la carretera de la Sénia menjo el que em queda, he fet curt de menjar i això no meu puc permetre més en properes rutes, arribo a la Sénia aquí també son festes però a mi no em molesten i tiro cap amunt a veure on puc arribar passo per la Font de St.Pere, Molí l'Abat i per fi l'embassament d'Ulldecona l'aspecte del qual ja es molt més agradable rondarà el 50% de la seva capacitat, la gent passeja, fa fotos i alguns Top-Abajo estan fent ruta per la zona del Portell per que aquí al pàrquing estan els seus cotxes, jejeje. Continuo amunt passo el pic-nic i en arribar a l'entrada del centre de conservació de la fauna es compleix la quinta hora, toca volta, si hages vist l'opció de coronar Fredes i arribar abans de les dos a casa o hages fet però no era el cas.
Ja cap a casa tranquil·lament poso un ritme a veure fins on puc arribar les cames estan pesades, el cap a punt d'explotar, porto un constipat important però res pot evitar arribar a casa en bones sensacions. La ruta a resultat ser més dura del que pensava però això era del que es tractava tot i no poder fer-la completa, ja ho tornaré a intentar més endavant i igual hi poso un altra guinda, jejeje. Al final poc més de 160 km i un desnivell de 2300 metres a mitja de quasi 28 km/h, no esta mal.

Ruta GPS Garmin

1 de maig 2011

Marató del Monegros 29"

El cap de setmana pintava be, el dimecres a la reunió prèvia per a organitza la pujada de tot lo personal, Pere A.  em comentava que en tota probabilitat tindria la "furgo" per anar a dormir allí dalt i em proposava anar-hi tots dos, jo molt gustosament acceptava la proposta. El divendres cap a les 22h preníem camí cap a Sariñera on arribem passades les 24h i després de preparar els llits una bona dormida que demà toca corre i de valent. Pel mati un bon despertar, em passat una nit molt tranquil·la i relaxada el dia es solejat signe que no plourà i que farà calor. Abans de anar a esmorzar una foto per al record:
Després esmorzar per allí prop, una trucada de Ignasi Fandos em comunica que quan vulgui puc anar a recollir la bici cortesia de orbea es la 29er S Team, ufff una bici com aquesta una top en la seua categoria, tocarà apretar de valent i deixar el pavelló ben alt.
Esta es la meua en full equip, llàstima les rodes no son Tubeless, però la resta Sram XX complet, frens elixir XX, forquilla FOX, Selle Italia SLR, la resta de components carbonatats, .... una bici per a corre com el vent a veure si les cames responen a la altura.
Avans de la sortida una nou agraiment al company Ignasi per la lluita que a portat per aconseguir-me aquesta bici de TEST, moltes gracies Cicles Fandos.
Després de dinar i reposar un poc, anem a per la cursa, després de una hora de planton, resulta que les bicis de 29" tenim lloc reservat a la sortida entre els millors classificats de la edició anterior llàstima de temps allí plantat.
La sortida puntualíssima a les 13'30h sortim molt ràpid i la gent comença a passar per tot arreu, tot molt perillós, moltes frenades, tocs i massa estres però continuo estant davant. 
Sortim del poble i comença el festival de pols i gent caient i sortint disparada per les aigueres i la terra solta, en una frenada molt forta em toca posar peu a terra i resulta que estic trepitjant a un que esta allí anterra. Continuem a molta velocitat sobretot a les pujades on els de davant van provant al personal, costa molt però allí estem.
Passem el primer avituallament un grup nombrós ens dirigim a la pujada que es comenta serà molt dura en algun tram asfaltat, aquí ja cadascun fa el que pot em quedo uns metres que espero recuperar baixant ja que segur que la grupeta de davant baixa més traquila. Una vegada coronem tinc un grup a uns 100 metres i arreo per agafar, però arribant a colocarme entre ells una pedra rebotada arriba a la roda de detras i puffff llantada, quina m....a, això canvia tot, tranquilament canvio la camera mentre la gent va passant.
Reparada la averia toca tornar a la carrera em trobo en mig del no res i començo a remuntar un per aquí un altre per allà, en arribar al avituallament de la autopista para a posar aire, prefereixo anar rebotat que tornar a llantar, surto en un grupet però no son capassos de seguir la roda tiro tot sol a veure fins on arribo pel camí un Kapelmur de Sabiñanigo es posa a roda i comencem a fer relleus. 
Arribem al següent avituallament allí esta la família Ortiz i com paro aprofiten per a fer unes fotos de la bici ¿he Vicent?. En lo company de Sabi tirem a tren anem passant a gent que esta petada i es incapas de agafar, passem per llocs desconeguts. En tornar al riu ja estem als ultims 10 kilometres i ja tinc ganes de acabar així que poso tot el tren. El company prou feina te per a seguir, arribant al ultim tram de asfalt avancem a Jordi Carnicer, es posa a roda i al final em deixen entrar per davant, en parar Carnicer em felicita - bon final -, ell també portava una bici test i a trencat la cadena, quina llàstima.

Vídeo de l'arribada   surto al minut 2'36.

Final de festa tots els companys de la penya van arribant, ens anem reunint per a fer un mos i tornar cap a casa, per sort no hi ha hagut cap desgracia personal però mecànica si Pep a tingut que plegar, el canvi no li funcionava i Pedro a trencat la cadena i li toca tornar a peu fins al final.

Àlbum Fotogràfic per Ramon Ortiz