Els dos Embassaments x Sender

Segon cap de setmana acompanyat per a sortir en MTB, però aquesta vegada soc jo el que acompanya al "Guru" ja que no troba ningú en ganes per a fer-la volta que te marcada, al final decideixo acompanyar-lo i així gaudir d'una bonica i dura volta pel Port.

A les 8'30h quedem a l'embassament d'Ulldecona d'on sortim els dos per la pista de les Vallcaneres, la pujada a bon ritme es fa més distreta que anant tot sol, sense trobar massa cotxes passem la Font del Teix, la Cadena, la pista del Faig, la pista de la Carrasca Grossa, el mas de les Vallcaneres Altes i finalment arribem al final de la primera pujada, a partí d'aquí empalmem senders, primer tram el GR fins al refugi de la Font Ferrera on comença a xispiijar i el cel es tapa.

Passem de llarg del Refugi continuant per sender cap a Pinar Pla entre els pins es veu un cel cada vegada més fosc i de tant en tant plou, relliscant per aquí i per allà arribem a Pinar Pla on sembla que ha plogut més però ara no ho fa, per a evitar la sendera que porta a l'ermita de St.Miquel que estarà impossible pugem el Coll de Tombadors on agafem la pista del Tossal dels Tres Reis i avanç de arribar-hi avall cap a l'ermita. Arribem a l'ermita plovent de valent, entrem a una de les portes per a netejar de fang les rodes i cambis.

Veient que la cosa no para decidim sortir al cap d'uns 20 minuts aquí dins refugiats, ens tirem avall pel sender, esta molt humit però sembla que es pot anar fent sense massa perill. Baixem i baixem, al arribar baix a la pista sembla que el temps millora i pensem que encara sortirà el sol. Passem el túnel de la pista Beceit Penyaroija i el dia s'ha aclarit.

Ara toca rodar cap a Penyaroija on arribem en un tres i no res, la pista humida però sense fang aquí quasi no ha plogut. Arribem, mirem, pensem i decidim passar de llarg del poble ja que els dos portem menjar per a fer la volta i així guanyem temps. Una mica més amunt ja direcció al Boixar hi ha una area en banquets on parem de cara a sol per a menjar i escalfar-nos, tenim de fons les Roques del Mas Mut.

Pensant en la resta de ruta emprenem la pujada per pista que ara toca, però en lloc de seguir la pista encara anem a fer la Via Pecuaria que voreja pel darrera les Roques del Mas Mut així fem una mica més de sender. Aquesta sendera no esta molt transitada, hi ha un parell de passos tècnics, algun aixeregall i molt de pinar, però es un 99% ciclable en gracia i sort.

Una vegada a la pista ens posem a pedalar direcció al Boixar, la pista molt coneguda pels dos es fa amena xerrem dels plans per a l'any que ve, de les rutes futures, les companys, ......

Sense pensar-ho arribem al Mas dels Hostalets per on remuntem direcció a Fredes, aquesta pujada es dura i a estes altures del dia es fa pesada, cadascun al seu ritme. Arribem dalt a la Ctra. Fredes-Boixar per on fem uns 200m i agafem la baixada cap a la Pobla.

Aquí baixant penso que gracies a Oscar avui he passat un gran dia, penso també en que havia estat a punt de sortir en la bici de carretera, bufff quina sort no haver-ho fet.

Baixem per esta sendera a la Pobla, esta molt neta pot ser massa i es pot correr molt, en arribar baix una mica de aigua als rentadors de la Pobla de Benifassar i cap al Ballestar. Entrem al sender dels Estrets per on arribem sense cap problema a l'Embassament d'Ulldecona novament on els cotxes ens esperen per a tornar a casa, ens felicitem per la ruta, ens despedim fins a la propera i ens desitgem BONES ANY NOU.

Ruta GPS

Eolic Bike

Continuant entrenant en MTB que es de la millor manera que hi ha ara que fa fred per a entrar ràpidament en calor avui m'he dissenyat una ruta que hem portara a la zona eolica del Coll de l'Alba de Tortosa, aquesta vegada Fermin esta decidit a acompanyar-me i vinga ja que meu demana insistentment li dono l'oportunitat de vindre.

Així que a les 8h a l'estació ens trobem i sortim cap als Freginals, anem pel voral de l'autopista, després pel camí d'Amposta per la zona del Montsianell, arribem a Amposta i creuem el riu Ebre pel pont penjant, aquí ja posem el GPS en mode navegador i a veure els camins per on hem d'anar. Estem allunyan-mos molt del poble però descobrir mon es un dels motius pels que m'agrada agafar esta bici i sorti a pedalar. El camí va pujant primer la majoria es asfalt fins a arribar a un camí més trencat només apte per a 4x4 de caçadors i bicis de muntanya. Finalement tornem a sortir a un camí d'asfalt que apunta a que sera el que ens portara a la zona dels parcs eolics del Bitem.

Creuem del Parc del Bitem al del Coll de l'Alba per dalt les crestes portem unes tres hores i Fermin comença a notar la diferencia de costum, però entre xerrar i gaudir de les vistes anem fent camí fins arribar dalt on ens fem una foto en los molins detras.

Ara toca un autèntic trencacames per on el company pateix i pateix, li pregunto de para però no vol, passem per l'ermita del Coll de l'Alba i entrem en un entramat de carrers i camins fins arribar a l'única sendera del dia, el primer tram molt atractiu pel mig de un frondós pinar.

Després continua pel que sembla un antic camí de finques que es una serp de corbes on s'hem fa cansat fins a mi i paro per que ja toca i Fermin ja es queda. Fem un mos al solet aquí dalt on la tranquil·litat es absoluta, xarrem i xarrem fins a torna a emprendre el camí de baixada cap a Tortosa.

En arribar baix comentem el munt de gossos que ens hem trobat allò pareix una comuna jipi de gossos!!!!

En un terreny més còmode per als dos tornem pel camí del canal fins a entrar a la drecera que per Masdenverge torna cap a Freginals, per la vora de la via i després per la sèquia arribem al poble, son tres quarts de dos.

Àlbum Fotogràfic

Ruta GPS

Volta de Bel una nova versio

Buffff quin munt de temps sense escriure per aquí quasi mig any!!!!! ¿serà per que no he fet res important?? ja miraré a veure l'historial del GPS i si hi ha alguna cosa a destacar la fico, però avui toca explicar la volta de Bel que per fi he pogut fer, ja feia com a mínim un any que la volia fer però mai era el moment i aprofitant la bonança climatologica he agafats pataquets i cap allà que he marxat.

Sortia de casa cap a les 8'30h pot ser una mica just de temps per a fer la colta que tenia marcada al GPS, però be el dia era perfecte per a fer la volta, cami del riu i cap a St.Rafel fins arribar al Lligallo del Moli la Roca on m'he desviat cap a Canet lo Roig, per aquí al mig havia buscat una forma diferent de pujar a Rossell sense haver de anar a la Senia o d'haver de arriba a Canet, així que en atenció segueixo el track que hem vaig dibuixa buscant el mínim de carretera possible però hi ha molt a millorar en aquest aspecte.

Anant i venint arribo a Rossell on bufa el vent, tant que quasi pego la volta cap a la Senia però no se per que avui era el dia. Pujo els 11 km del port de Bel a ritme tranquil. En arribar dalt la clàssica foto per a constata el meu pas pel poble i un mos ràpid que fa un mica de fred.

A partí de aquí senderetes empedrades pistes i més senderes. Surto pujant les primeres rampes que em porten prop del diposit de l'aigua de Bel, després la pista que porta cap al Mas de l'Esqueche però de tant en tant agafo les variant en sendera per arribar al mirador de la portella de Bel on em trobo un grup de cabres corrent pel mig del pedregal.

Avui porto la intenció de veure un altra variant per a baixar de aquí dalt als estrets del Ballestar, per la meua part serà la tercera forma de fer-ho. El sender entre pins i més pins baixa ràpidament fent moltes corbes de ferradura, sense cap complicació tècnica destacable em porta ràpidament a la part baixa on hem despisto una mica però recupero la traçada en veure que al GPS posa "desvio de trayecto".

Una vegada recuperad el camí surto al sender dels estrets del Ballestar i finalment a la zona de recuperació de aus del Pantano de Ulldecona. Al arribar al pont un mini descans menjar-me un parell de mandarines i tira la foto.

Emprenc el camí de tornada cap a casa son les 12h i penso en com arribar a casa sense trepitjar cap camí per on ja he passat este matí. Passo per la Senia pel riu, creuo el riu pel pont penjant del Moli l'Abella, segueixo els camins i senders que hem porten al Moli la Roca on creuo el riu novament per agafar el lligallo la Roca per la part Catalana, prop dels Valentins giro cap a Ulldecona baixant direcció directa a la Tossa.

En arribar al Pantanet i veient que tinc temps de fer una mica més de sender creuo pels senders de la Tossa del Castell i finalment baixo pel sender del Castell acabant la ruta arribant a casa sobre les 13'30h, horari perfecte.

Àlbum fotogràfic

Ruta GPS

Marxa de Morella

Avui torno a les minimarxes de MTB aquest any per mandra o per falta de temps no n'he participat a cap, la veritat que continua la mandra però els companys no acompanyen en estes escapades per fora del poble així que tindrem que buscar-mos la vida en estes minirutes. Aprofitant el circuit de marxes de Castello hem desplaço a Morella per a participar i vore noves senderes d'aquí dalt i del centre de MTB.

De bon matí au aixecat i marxa cap a Morella, a la fabrica giner que falta gent, allí recolliré el dorsal nº215, preparant tot saludo a molts coneguts per aquí i per allà, finalment tots apunt per emprendre la sortida, per megafonia avisen que la sortida varia una mica, el riu Bergantes va molt crescut i l'evitarem per un tram de carretera.

Sortida com sempre molt nerviosa d'estes que no m'agraden per que considero que després ja hi haurà temps per avançar, però com sempre es un error que ja conec però be tampoc tinc res a guanyar i molt a perdre.

Comencem la primera pujada per un camí estret per on avançar es fa difícil, després enllacem en senders per on es impossible avançar així que aquí hem quedo, ja hi haurà temps, detras de un grupet anem fent una sendera magnifica terrera plena de pujades i baixades entre carrasques.

Finalment sortim a un camí semi encimentat, però això s'acaba avanç que pugui avançar suficient, entrem a un camí vell de pedres posades per al pas dels animals, aquí hi ha molt perill però sense frenar massa es pot passar, llàstima que els de davant no baixen be i au a corre.

Arribem a Forcall on creuem el riu per primera vegada, la veritat que si que va crescut aigua a genoll per a mi. Passant per dins el poble enllacem un camí que rodeja les tres rius que aquí al Forcall s'uneixen: Bergantes, Calders i Cantavella que entre els tres fan una bona riuada.

Fent una volta per aquí tornem a arribar al Forcall i tornem a creuar el riu, aquí hi ha un avituallament on passo sense mirar, massa gent menjant, continuo falten uns 15km. La segona part que jo m'esperava més suau i rodadora resulta ser una escalada al més alt de la ruta, per pista si però quins desnivells!!! aquí avanço a algun que va a peu.

Baixada trepidant per sender en algun punt técnic i dificultós on algun susto s'emporten els companys i avall cap a meta. Arribem a vistes de la fabrica Giner el punt de sortida i arribada, ara si creuarem el riu per on avanç no hem passat, al passar veig que si que l'aigua arriba al `"pelindinguis" millor passar en la bici a coll i au.

Al final i ja de cara a meta deixo passar als que si que es juguen la classificació de les marxes, jo estic content de haver fet la volta i haver conegut un altra part d'aquest racó de mon.

Àlbum fotogràfic

Ruta GPS Garmin

Objectiu 2013 - Gegant de Pedra

Ja hi som, la ruta més desitjada durant tot l'any i aquí hem trobo a l'Alcora on el divendres fan el briffing per a control de materials obligatoris i una mica de consells per part de l'organització. Després de sopar en los companys de Vinaros a dormir unes poques hores que la sortida es a les 6 a.m.

Bon dia son les 5 a.m. primer que tot una rentada de cara i un buidar el cos, després ja en la bici al costat que ha dormit al pabello vaig al cotxe ha esmorzar prepara les ultimes coses com son vestirem de ciclista, posar-me sabates i casco tanca la paradeta i quasi a les 6 a.m estic a punt per a la sortida, bufff un munt de coneguts que saluden per aquí i per allà, com a mínim no estic tot sol aquí hi ha molt de conegut.

M'esperava una traca com tocaria però a estes hores millor sortí en silenci, jijiji, sortim i com sempre preses, si , si com sempre la gent surt com a llamps i damunt agoviant que volen passar. Au pos passeu, jo a la meua la ruta es molt llarga i tots els ecxesos es paguen després, sortim de l'Alcora i el primer tram de sender que fa un petit tap però res de l'altre mon ja que només som 161 participants. Sortim del sender i au hem paro a treure l'armilla groga obligatoria al moment de sortir.

Després la gent ja anem més escampada i no ja ningú hem molestarà en tot el dia, pugem pel barranc del "Salto del Caballo" crec que comenten uns al meu costat, au amunt i el que queda, de tant en tant una baixadeta i tornem-hi amunt.

El trenca-cames continua passem pel primer avituallament i m'enduc una bona sorpresa hi ha gent animant als participants, pensava que això només passava al nort però sembla que aquí hi ha gent en molta moral. Poc a poc ens anem apropant al Gegant de Pedra, el Penyagolosa, passem per pobles, barriades de masos, masos perduts i finalment hem trobo una bonica estampa del Gegant, no puc passar sense fer-li una foto.

Després d'això una baixada entre pista perduda i sender i arribem a Xodos on hi ha un altre avituallament on hi ha molta gent que ha vingut en bici de carretera a animar i cridar-te a l'orella. Menjo tranquil·lament i ara cap a Vistabella, però res de carretera, pista amunt pujant molt moltíssim, arribem a un lloc on reconec el paisatge, son les planes de Vistabella però les tenim als nostres peus, buff ara baixarem a Vistabella? penso, pos si cap a Vistabella i entrada al poble per un sender tècnic i dur on tinc calambres no se si per la part tècnica o per la baixada fins aquí.

A Vistabella un altre avituallament liquit i a continuar pedalant, aquí ve la part més inospita del recorregut, creuem cap a Puertomingalvo per pistes on Deu va perdre les "aspardenyes", buf quin far de vore muntanyes i no saber cap a on la pegarem, en una d'estes allà lluny veig el que pareix el Puerto de Linares per on passem quan anem a Valldelinares, penso ara si estic molt lluny del cotxe!!! Continuo pedalant a ritme passant controls de pas i finalment veig davant meu el poble de Puertomingalvo, aquí hi ha l'avituallament sòlid de dinar i com sempre en dies com este jo paro a menjar tranquil·lament.

Molta gent esta per aquí animant i buscant al seu familiar, jo menjo la pasta a peu de carretera, per davant passen alguns que ni miren l'avituallament, altres més acostumats com jo fan el mateix i paren a menjar, les forces van escasses i el millor es menjar i veure per a evitar decaigudes de força. Després de la pasta fruita, i després uns cruasants en xocolate dins, mmmm com entren.

Segons l'altimetria de la ruta ara el terreny es favorable, però segons el GPS falten 90km i 2500 m de desnivell encara, només sortir de l'avituallament avall que va per una pista asfaltada primer despreés de pedres. Creuem un riu i amunt 14km de pujada ens esperen hem diu un conegut, bufff penso jo, com no pot ser d'altra manera pedalant sense mirar molt cap amunt vaig remuntant fins arribar a una creu de camins, després la pista planeja i comença a baixar dolçament fins a enganxar al conegut en qui aniré fins als últims kilòmetres de la marxa, Luis Barreiro.

La ruta continua sent un trenca-cames, però ara toca la pitjor part al kilòmetre ens planten un sender en la bici al coll de pujada impossible per a tots, com a mínim 45 minuts caminant en la bici damunt del muscle, després una pista que damunt de empinada esta molt solta així que continuem caminant quasi tot el tram a peu i quan penses que ja esta be un altra pujada i així anem Luis a les pujades s'escapa i jo a les baixades el torno a agafar, passem punts de control i l'últim avituallament d'aquí al final 40km. De sobte, passem per un lloc que hem sona, això jo ja ho conec, per aquí hem passat pel matí, bona senyal encara tinc memòria, creuem una carretera on hi poden haver 50 persones cridant per animar-mos dient que només queda baixar!!!!

Ara si solto frens i avall!!!!! passo a Luis a dos a tres a quatre ja no se quants, passo molt i molt ràpid, arribem al pla i penso en pedalar lo màxim possible per a evitar perdre roda quan m'agafen, passem per les afores de Figueroles, passem per dins d'un codolar i jo sense mira detràs, emprenem la última pujada veient el poble de l'Alcora, m'alegro però de cop, uy?! cap a on anem una paret davant meu penso merda aquí me deixaran, però la ruta gira cap a la esquerra per un sender a peu molt empinat, bufff.

Arribo a meta, tot sol, al final els trac més de 5 minuts als companys de ruta, després ja més tranquils xarrem una mica, ens felicitem mútuament, mengem i bevem, anem a dutxar-mos i cap a casa que el llit ens espera.

 Ruta GPS Garmin (es va acabar la bateria)

Àlbum fotogràfic

10000 del Soplao - Tres anys després

Una marxa com esta molt recomanable per a tot biker que busca una mica més aquest any els de la penya hem estat entrenant per a ells estrenar-se i jo retorna. No m'enrollaré molt ja que al blog de la penya hi ha la crònica corresponent, però tinc ganes de fer unes quantes comparacions.

1. Tornem a l'hotel Montedobra un encert complet continua sent un petit gran hotel on allotjar-se, la gestió es la mateixa, bona gent, bon allotjament i millor menjar.

2. El dia, de matinada com toca i sortida massa endarrerida després paguem les conseqüències, però be tampoc hem vingut a guanyar, hem vingut a gaudir de la ruta. Analitzant-ho positivament acabaré la marxa en la satisfacció d'haver avançat a més de 2000 participants en 165km que significa que son uns 12 per kilòmetre!!!

Pensar que estic pitjor que el 2010 tampoc no es real ja que sorti de tant cap a detras i després avança i avança a gent que com a molt t'agafa roda i no t'ajuda .....

3. El temps d'aquesta edició es molt diferent al que hem vaig trobar, el 2010 vam arribar als 35ºC cosa que a natros ens afavoreix, el terreny més sec també ens ajuda ja que hi estem acostumats, aquest any moltíssim fang i rius a creuar com es veu a la foto fan que es tingui que circula en més cura. Després l'amenaça de fred i pluja obliguen a porta més equipatge. Per sort les prediccions es van aguantar i no va ploure ni va fer fred excessiu.

4. No recordo be que portava l'any 2010 però segur que no portava "xubasquero", una jaqueta a la motxilla ni posada, guants i calcetins per si plou molt, ..... al final molt carregat de coses que no vaig utilitza. 5'8kg pesava la bossa en el moment de la sortida.

5. El recorregut encara que més dur aquest es més atractiu per a la gent que ens agrada la MTB i no tanta pista, hi havia un parell de llocs tècnics on es podria haver marcat diferencia però pareixien la "cienaga de Srek" de tant de fang que hi havia.

    Un altre punt a favor la nova pujada de Negreo per a evitar fer creuar als corredors pel mateix camí uns que van i els altres que tornen, però a la altura de kilòmetres que estàvem tot ens sobrava, pensant-ho detingudament es el que toca per a l'"infierno del norte"

6. L'ambient un altre gran punt a favor per a aquesta marxa, com molt sabeu he participat en moltes marxes arreu del continent, probablement aquesta on més gent animant et trobes i damunt a qualsevol lloc també a llocs on arribar ja es una aventura, moltes gracies a tots i totes i pensant-ho be fins a l'últim participant més enllà de les 23h de la nit tenen el seu control de xip i els ànims de la gent.

7. Els avituallament, bufff que dir, complets? es poc, la gent que hi ha detràs? un altra cosa difícil d'explicar molta gent i molt atents a vegades abrumadors, el més gran que cau sobre l'hora de dinar en megafonia per a organitza la gent que arriba i dividir-la cap al lloc on hi ha menys participants menjant.

8. El control de temps i passos intermitjos cap marxa de carretera els te tant sovint així s'eviten els tramposos i als participants ens serveix com a referència per a saber on hem guanyat o perdut temps.

9. Al acabar dutxes per a participants i bicis com es nota que la probabilitat de pluja es elevada, torna a casa en la bici prou neta es d'agrair.

10. Per a finalitza haver passat el cap de setmana en companyia de grans amics, haver conduit, sopat, dormit, pedalat, sopat, esmorzat i conduit per a torna a casa en la companyia de vatros es una cosa que no vaig tenir el 2010 i us asseguro que es millor fer pitjor temps en bona companyia que fer millor temps i no poder fer la xerrada després d'haver acabat aquesta gran marxa.

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

Els dos embassaments Ulldecona - Pena

Avui surto decidit de casa a fer una "mingoruta"com diu el company Fermin. Ven de matinet cap al riu fent la primera al Orito, aquesta petita capella que hi ha al camí de l'Olivar.

A parti d'aquí a rodar i rodar cap a St.Rafel i després la Senia on per les graveres surto a la carretera que puja cap a la Pobla. Per la font de St.Pere salta aigua encara i fa una bona fresqueta. Passant de llarg de la font dels Arrossegadors no com l'últim dia arribo al primer embassament el de Ulldecona, esta a peta de aigua aquesta ultima temporada s'ha omplert. Per la pista de les Vallcaneres remunto el tram que més odio de la ruta, el motiu? sempre penso que vaig molt lent i que estic perdent el temps, una hora i pico dins d'aquesta zona es un mon! Per sort el encara baixa aigua i hem vaig distraient. Quasi a l'altura de l'entrador del Pi Gros torno a parar per a fotografiar un altre magnífic exemplar este pot ser no tant admirat però no per això menys majestuós.

Passo de llarg del Mas de Vallcaneres Altes i continuo pista avant cap a la que ve de Caro cap a Fredes, enllaço pistes fins arribar al entrada de la que va camí de Beceit. Aquí comença la segona part de la ruta ja que toca baixa i baixar fins arribar a Beceit. Després de tant baixar passant per l'interior de Beceit agafo camí direcció Panta de Pena-Penyaroija. Vorejant tota la ribera arribo al túnel que m'indica que ja estic camí de Penyaroija pròxim destí.

Aquest tram de pista primer te una pujada llarga no molt forta però costosa per l'estat de la pista, després a rodar baixant constantment fins arribar a l'entrada del poble. Per Penyaroija passo una mica avanç de mig dia, en algun moment dubto de parar a menjar a un bar però al final agafo aigua i amunt que el camí fins a casa es llarg encara.  Al passar per les roques del Mas Mut no hem puc resistir fer una foto.

Ja que no he parat a dinar al bar decideixo fer una incursió i anar ha investigar una pista que l'he mirat moltes vegades pels mapes fotogràfics de internet, al arribar al barrant de Tastavins no vaig cap al Boixar directament, hem desvio per la pista que va a Fredes per l'Encanader, recordo que tenia pujades molt fortes però no se si les passaré o no. Pujant i pujant s'ha fet hora de dinar i en un masset apartat de la pista principal trobo un bon pedrís per a menjar.

Mmmmm que bo que estava el bocata!!!! d'aquí es veia un tram del Panta de Pena, l'ermita de St.Miquel, l'Encanader, .... Bones vistes.

Continuo pujant per la pista cap a Fredes fins que el GPS m'indica que m'he passat, reculo i allí esta la pista en una cadena a l'entrada i un cartell que fica "només veins" així que cap a dins total de Ulldecona aquí encara ens toca alguna cosa no? La pista comença plana i molt ampla però poc a poc es va perdent, comença a baixar primer poc a poc però allí on ja es un sender hi ha unes rampes importants. Finalment torno a arribar al barranc de Tastavins. Per aquí pujo ràpidament fins al Boixar, la pista esta bastant trenada per les riuades dels últims dies però en la bici es pot passar en cotxe ja voriem.

Au ja hi som ja torno a estar a la part més alta i ara toca baixar cap a casa, primer per la pista de la Pobla tota encimentada i per aquest motiu agafo la variant que allarga la ruta però que la fa més distreta. Passo per la part més baixa de la Pobla o sigui pel barranc camí del Ballestar i agafo el camí dels estreta on a l'entrada hi ha una magnifica carrasca.

Aquest tram de sender es bonic pel lloc on baixa però no deixa de ser un pedregal en tota regla, sort que es un tram curt que finalment desemboca al novament retrobat Embassament de Ulldecona.

Un tram avorrit de carretera fins a l'entrada dels camins de vora riu per on baixare fins al poble, passo pel pont penjant del Moli l'Abella, pels senderols vora riu, per St.Rafel on agafo aigua i finalment arribo al pont del Molí l'Olibar on fai la foto final de ruta.

El dia a sigut llarg les sensacions, mmm, em trobo cansat però serà cosa meua, la setmana que be es la marxa 10000 del Soplao espero trobar-me millor penso.

Ruta GPS Garmin

Àlbum Fotogràfic

Ulldecona -> Castello i tornar

Per a Setmana Santa sempre tinc preparada una bona ruta pel Port normalment però aquest any degut al estat de les principals pistes ocupades per pins tombats per les ultimes nevades decideixo fer una cosa diferent, es tracta de agafar la Via Agusta fins a Castello i tornar per les vies verdes i camins de la costa Castellonenca creuant alguns dels paratges naturals que hi ha.

La ruta comença a les 7'20h, avui tocara pedalar de valent i quina millor forma de fer-ho que ens la nova muntura ideada per a rutes llargues i plenes de camins pedregosos. Benvinguda a casa:

Vinga va anem per feina, surto del poble en busca del pas obligat del pont de l'Olibar direcció Traiguera per on agafo la Via Augusta que creua desde la Pertus a Cadis tota la península, aquesta part del camí m'el conec de sobres aixi que vaig tirant de cames tranquil·lament, passo per Traiguera ven de mati. La Via Augusta hem porta a passar de llarg de la Jana, passant per camins, algun tram asfaltat i creuar la rambla Cervera, es curiós anar veient les llambordes blaves que indiquen el bon camí.

En un parell d'hores hem planto a St.Mateu que creuo per la plaça principal, però la ruta continua i jo continuo pedalant sense descans. El camí va sent planer i molt recte direcció al sud, de sobte un canvi de direcció hem porta a la Salsadella passant per la seua ermita.

Passo per la plaça Mexico a la Salsadella i continuo buscant la Via Augusta, aquest tram transcorre pel mig de oliveres mil·lenàries, fins a tornar a la carretera de lesa Coves, aquest tram la V.A. esta atropellada per la carretera i no hi ha més remei que anar per carretera, grrrr. Arribo a les Coves, la V.A. continua per la carretera però jo l'evitaré al màxim anant per camins del barranc que ja conec d'alguna volta que he fet per aquí. Després ve el tram de la Torre d'en Domench que com la carretera fa un bon tram de pujada, després passant per la vora de l'aeroport i cap a la planícia de Cabanes passant per l'antic Arc de Cabanes.

D'aquí a la Pobla Tornesa hi ha un tram dur ja que es tracta de molt de cudolar i de trams de sorra per on la bici no avança, damunt fa una pujada important creuo carreteres que no se ni quines son, jo només miro el GPS l'únic que es coneix el camí. Arribo a la Pobla on comença la part més avorrida del trajecte  la V.A. ha estat convertida en un carril bici que va tot lo rato pel costat de l'autovia i els cotxes fan un soroll insuportable després de estar tot lo matí en l'absoluta tranquil·litat. Passo per Borriol cosa que m'indica que Castello esta més aprop, continuo baixant i finalment el pont del adeu a la autovia.

Continuant per carril bici entro a Castello, començo a plantejar-me fer una parada forta a menjar però necessito una coca-cola per a dinar avui, passo pel centre de Castello però esta ple de gent fent les compres i els bars estan plens, no vull deixar la bici ni un sol moment tot sola, vaig creuant Castell, a la plaça de l'ajuntament entro per a tindre una prova del lloc on he estat.

Una vegada creuat Castello baixo per l'autovia que cap al Grau on hi trobo una gasolinera on justament hi ha una patrulla de la Guardia Civil, entro una coca-cola i una aigua de 1'5l, continuo baixant fins arribar al port on hi trobo un petit parc on uns estrangers en bici estan fent un pic-nic, en un altre banc faig parada, hem trec el bocata, la cola, l'aigua, ..... s'hem queden mirant. Després de reposar un poc, no massa, continuo la ruta pels carrils bici de la costa per on hi ha verdaderes "maquines" fent patinatge en línia, passat Benicassim agafo una relativament nova Via Verda que va per l'antic traçat de la via del tren al entrada hi ha unes vistes de la costa del Grau molt bones.

La Via Verda esta pleneta de gent caminant, es passen per tunels i algunes cales on fer una mirada costa poc, en algun tram es fa difícil avançar ja que hi ha molt de caminant, ciclista, gent badant, .... per fi arribo a la sortida on la gent es dispersa  entro a la joia de Castello Marina d'Or complexe hoteler, "vuex" quin fàsic de construcció despiadada, avingudes, monuments, estàtues, ..... això no esta fet per a mi. Passo ràpidament per aquí no hi ha res per a veure.

Poc després entro a un tram d'entarimat elevat per la zona pantanosa del Prat de Cabanes i Torreblanca, aquí si que hi torna la tranquil·litat, poca gent i molta natura. Creuar per aquí sentint les granotes, veient els patos i olorant l'aigua et fan recordar el Delta de l'Ebre, no hem puc esta de fer una foto de l'aigua d'aquestes marismes.

Només sortí Alcoceber i les seves urbanitzacions, els passejos marítims plens de gent menjant a les terrasses, pedalant per aquí ja s'hem a tornat a acabar l'aigua? pos tindre que torna a comprar-ne, en una bar una botella de 2l i una cola per al berenar. Surto de Alcoceber direcció al Parc Natural de Irta. Aquest tram es tranquil, de tant en tant un cotxe però majoritàriament gent caminant o en bici. pedalant pedalant arribo prop de la Torre Badum a portes de Penyiscola on decideixo menjar-me el berenar, porto unes 5-6 hores pedalant.

Aquí m'esplaio una mica més començo ha estar tranquil ja estic més prop de casa i hem queda sol per a arribar de sobres Menjo, veg, gaudeixo del soroll de la costa i penso que això ja esta fet.

Tornem al camí la bici el GPS i jo, ara pujada per l'encimentat de la Torre Badum i d'aquí a Penyiscola on continuen els turistes prenent el sol i passejant. Arribo a Benicarlo on m'acomiado del mar ara ja camí d'Ulldecona. Desgraciadament el vent que tot el dia m'acompanya aquí hem molesta més de l'esperat i costa avançar, per sort estem a la terra dels tarongers i quines ganes de fruita porto!!!! faig una parada en plan atraco i hem menjo una dotzena de taronges del tiron.

Camí Ulldecona amunt baix pel costat de l'autopista creuant rambles i barrancs al fons ja es veu el Castell, però al costat encara tinc l'ermita de Vinaros St.Sebastia. Arribo a la planta de Gas i continuo mirant l'horitzó en busca del campanar del poble, ara toca canviar de rumb i pel costat de la via del tren tiro cap a casa. Arribo a l'última estació que ja esta tota rebentada de tant d'espera el tren.

Finalment arribo al Riu Senia i al pont del moli l'Olibar per on creuo un altra vegada al nostre petit pais, passo per l'Orito i ja estic a casa, son les 17h tocades, arribo cansat però content d'haver fet aquesta volta que feia temps que portava dins el cap i em pregunto: "Where is the limit?"

Àlbum Fotogràfic

Ruta GPS

Ruta GPS Garmin

Primera de l'any

Aquest any s presenta interessant, el penso dedicar ha poder ser a la bici de muntanya, entrenant molt i moltíssim per a poder acudir a alguna de les grans del calendari nacional, com poden ser 10000 del Soplao, Tracks del Diable, Gegant de Pedra, VIP. Per aquest motiu aquest dissabte marxo en solitari, per agafa ritme de creuer i acostumar al cos a sofrir damunt la bici.

Surto de casa sobre les 7'30h cosa que molts ni es plantegen, per al recorregut que hem queda pel davant no caldria però així tinc més temps de sol. La bici no es la que m'acompanyara durant la temporada però tot i ser una enduro de més de 14kg es comporta sobràdament be com per a fer rutes llargues.

Agafo direcció al riu creuant la frontera pel pont del Molí l'Olibar, emprenc els camins que porten a Canet lo Roig, en una hora i quart ja estic a Canet on aprofito per a fer una mica de Geocaching. Continuo quasi sense parar, lo just per a menjar-me una galeta, tiro pel camí que hem porta cap al Mas del Coll on canvies de vessant encarant la serra de les Moles de Xert, per aquí dins la tranquil·litat es absoluta, els masos abandonats cauen, però l'ermita de St.Marc aguanta el pas del temps.

Després de pujar a l'ermita, emprenc el camí que em portara primer al peu de la pujada encimentada del Turmell i després a punt més alt el Turmell 1200m marca del GPS. La pujada forta te una distancia de 10km i 1000 metres de desnivell en total un 10% de mitja, hem costa pujar una hora de rellotge.

Després de menjar-me l'esmorzar dalt emprenc la baixada que no fa molts dies vam fer els de la penya, el sender es molt ràpid i divertit tot i que avui vaig en més compte pel fet de esta tot sol, la velocitat es alta.

Arribo baix a l'ermita de Vallibana, avui no hi ha hagut cap punxada. Entro a la carretera Nacional que baixa de Morella direcció al Barri d'Anroig on torno a agafar camins.

Passat Anroig baix per l'antic camí de Morella a St.Mateu, el camí cada vegada es més un sender, hi ha trams per on només les motos i les bicis poden passar. Aquest tram es un pur trencacames, però te la recompensa de la Font de Morella i la seva Cova.

Arribo i passo per St.Mateu, no agafo ni aigua, vaig en busca de la segona part del recorregut, pujo cap a l'ermita del Angels per on pujo pel calvari i passo de llarg, entro en un dels trams que més m'agraden de per aquí, però uns metres més avant ufff quin susto 15 o 20 baques i bous de cara per sort elles tenen més temo i comencen a corre en direcció contraria. Ara ja de cara a casa baix en busca de la zona de la perdiguera per on creuo cap a St.Jordi passant per l'ermita de la Font de la Salut.

Les cames comencen a pesar però ja veig el Castell, ara només em queda rodar uns 15-20km fins arribar a casa, per fi arribo al riu novament l'olor del dinar el sento des d'aquí son prop de les tres de la tarde, el recorregut s'ha fet dur pel desnivell acumulat uns 2400m però ha valgut la pena.

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

Resum del 2012

Fa dies que ho tinc que fer però mai trobo el moment, aquí tenim el resum de l'any:
   1. Començo l'any trencant-me el colze
   2. Començo a entrenar per a la gran cita que es la Luchon Bayona, intento acumular el màxim de kilòmetres possible.
   3. Vaig de vacances a Holanda:

   4. Participo a la única gran cita de l'any la L-B
   5. Anem un any més a Valldelinares.
   6. Gaudim de les festes del poble.
   7. Ja que no puc fer cap gran de MTB em conformo en fer les proves de la Xallenger de l'Ebre.
   8. Viatjo a Jordània en busca del Tresor de Petra:

   9. Passem un meravellosament cap de setmana al Boixar en bona companyia i una ruta de descoberta.
   10. Fem l'esmorzar de la penya
   11. Comencem una nova temporada, aquesta toca fer molta MTB per a poder acudir a la 10000 del Soplao 2013, Tracks del Diable, UltraMarato Gegant de Pedra, .....
   12. Així s'acaba l'any en uns números que molts voldrien però que s'hem han fet curts, jejjeje