24 de set. 2012

Tivissa, A per la Cabra!!!

Aquest cap de setmana per fi la ultima prova de la Xallenger, així que de bon matí cotxe i cap a Tivissa, al arribar aparca, recollida de dorsal, esmorzaret i a preparar-se. La gent pareix que te ganes i calenta carres a munt carres avall, buff quin cansament!!! a estes altures d'any no puc ni en los pets però es la última i la penso acabar en dignitat.
Son les 9h del matí ja estem tots preparats detras la línea de sortida, explota la traca i au tots com a bojos fent la mateixa sortida de l'any passat baixem una mica i emprenem l'entrada al poble per la part baixa, bufff quins carrers més empinats, després comença la la diversió camins rapits amb algun tram de pujada forta. Després una pujada més llarga que recordo de l'any passat entre pins i el primer sender on l'any passat vaig passar tot dalt la bici, aquest any hi havia algú fent tap i no es pot ni provar, en això que veig baixar a Oscar i ja que va damunt el deixo passar. En arribar baix, jejeje, la pujada més llarga per sort esta asfaltada primer i després encimentada, aquí agafo ritme i passo a Oscar animant-lo i després a uns quants més, hem fan mal les cames però ja queda menys, tiro a munt buscant el fi d'aquest calvari, en una corba que recordo un de l'organització m'anima "vinga que ja estas dalt!!" crida, jo ja ho se però li agraeixo el gest. Dalt el primer avituallament on agafo un got d'aigua i avall que el sender millor passar-lo tot sol.
Després de passar aquest mar de pedres per on baixo tot lo més ràpid que puc no m'agafa ningú? pos continuo baixant ara per camins molt i molt ràpids que en lo temps que fa que no plou estan molt solts fent més perilloses les corbes.
El circuit va girant com les agulles del rellotge sobre la serra on esta Tivissa així que poc a poc ens tonem a apropar a la població per la part baixa, passem per barrancs, passem per pinarets i finalment descobreixo que hem fet cap a la zona d'horta d'aquest poble. Entrem pel mig dels horts de nou a la part baixa del poble on no se cap a on tirar, hi ha falta de senyalització per sort el pare dels germans Marrase m'indica cap a on anar anem per un tram de carretera que desconec, vaig dubtant no veig cap cinta tot i que el circuit fins ara estava molt ven marcat, grrrr, per sort un en l'equipació de Tivissa en qui continuo fins a tornar a entrar a uns quants senderons locals entre finques fins que veig que tot torna a estar marcat i m'el deixo rodant pels camins direcció a Serra d'Almos per on passem i anem direcció a l'ermita de la població.
A partir d'aquí ve la pujada final però no se molt be quan comença estic en terra desconeguda, comencen a endinsar-mos a la serra per un barranc, cada vegada estem més endins, uyuyuy penso això pinta mal, per aquesta zona agafo a un parell de St.Carles també a un de la Moleta, però ja al meu rollo. La pista va pel mig del barranc creuant-lo i recreuant-lo, però en una baixadeta ¿una entrada? però on esta?? uf un sender penso, però pica cap a munt i toca caminar, uns tramets dalt la bici i a peu novament, pel sender caminant penso que casi millor, arribem a unes rodades que poc a poc es converteixen en camí arribant dalt de tot de la serra on entrem a un sender primer ràpid però molt pedregós, poc a poc es va complicant i complicant, la baixada es pel mig del pinar molt rocosa. En una corba caic, no ha estat res, torno a pujar i avall m'ha passat el de Xerta però tant em fa.
Arribem baix on ja en calma decideixo que ja n'hi ha prou, però el de Xerta esta allí davant ¿a veure si l'agafo? poc a poc m'apropo i en una pujada curta me'l deixo tiro fins al final esperant no ser novament superat, al acabar et donen el record en ma i cap al cotxe a deixar aquesta maquina de tortura que es la bici.
Aixo ja esta, una bona dutxa una mica de menjar torrada inclosa entrega de trofeus i cap a casa que hi falta gent.

15 de set. 2012

Sender del Cinto

Per fi un dissabte de MTB, pel port, fresquet relativament i en bona companyia ja en tenia moltes ganes d'això. La bici triada l'ORBEA rigida, el lloc de sortida Fredes, la temperatura mitja 23ºC i la companyia els tres coneguts pel ForoMTB Min, Quemaruedas, Kanario. 
En ells quedo a les 9h del matí a Fredes d'on comencem la ruta a les 9'10h, sortim per la pista direcció a Caro, la pista principal esta molt compacta i polsosa així que avancem ràpid, arribem a l'entrada de la Casa del Rei i entrem per a no fer la pujada i baixada que fa aquí la pista, al passar per l'entrada dels estrets que aquí naixen ens trobem una desagradable sorpresa, una cabra que ja es adulta en una de les potes trencades.
Com que no podem fer res per ella tirem avant i si trobem algun cotxe de forestals ja els informarem, passem per la font del Teix on la pista comença a pujar direcció a Caro en concret 15 km de pujada fins arribara la Mola on poc després entrem al primer tram seriós de sender, però avanç gaudim de les vistes que hi ha de Caro i del barranc.
Emprenem el sender, es molt ràpid sense escalons ni dificultats, l'única llastima es que es un pedregal dels bons però es pots passar perfectament. Tornem a sortir a una pista d'aquestes que hi ha al Port per les que fa anys que no hi passa cap cotxe o almenys això pareix, pugem i baixem alguna rampa fins a arribar de nou a l'entrada del següent sender però no es un qualsevol, es el que veníem a descobrir. Comença a un Mas molt arreglat, on hi ha un pou, una mini piscina que s'omple a base de manxar on omplim d'aigua els Camels.
Després d'això comença el recital "senderil"promés per Min, el sender esta molt net i es ampli, ple de corbes tecniques i algun passador d'alguna altura practicable, poc a poc es va empinant més i més.
Al final tenim que caminar una mica, creuem el barranc per passos impossibles però els trams a cavall son la majoria, tobogants i més tobogants ens fan posar la pell de gallina. Arribem al final del sender on hi ha un cartell indicador d'una ruta a peu per a gaudir del racó on ens trobem, però nosaltres ja tenim ganes de menjar que portem de les 9h del matí pel Port i ha no res esta Beceit on ens menjarem tot el que trobem.
Al final un bon plat combinat acompanyat d'unes cerveses, una bona tertúlia i cafès. Sobre les 15'30h tornem a pedalar, bufff quines poques ganes i damunt sabent que el camí que ens queda es tot per amunt i amunt i amunt ........ el sol apreta de valent, no es mou ni una brisa de aire buffff quina calor ara no se si serà pel sol o pel menjar que porto a la panxa.
Entrem pel barranc dels estres del Matarranya, però ens desviem cap a Fredes per la pista principal, comencem a posar pinyons fins a que no en queden més, els tres anem junts sense preses quan podem continuem fent xerrada, de tant en tant sentim les "esquelles" de les baques, a la altura de l'ermita de St.Miquel fem una mica de parada, continuem fins arribar al pla de dalt de tot on hi trobem un bon ramat de baques que passem pel mig. Arribem a la pista de Caro-Fredes per on ja hem passat esta matí baixem i pugem els dos rampons que ens queden fins a Fredes i ja hi som, son les 17h con havíem parlat l'hora d'arribada.

Ruta GPS Garmin
Àlbum fotogràfic

9 de set. 2012

Marxa Camí de Sirga

Avui toca la penúltima prova de la Xallenger, a les 7'15h surto de casa per anar a Mora d'Ebre, en una hora de camí arribo al circuit de karting on este any es fa la sortida, recullo el dorsal tranquil·lament, sense agovios de temps i hem preparo per a la sortida, minuts després esperem tots que obriguen el circuit per a situar-mos a la línia de sortida.
Primer que tot unes paraules del president explicant una mica el funcionament, el recorregut i tot lo de sempre que anem en compte i que gaudim de la ruta. Peguem una primera volta de reconeixement al circuit i amb els semàfor en roig tots preparats, quan s'apaga hau tots com a locos a fer la volta al circuit i sortir direcció als camins de terra.
Sortim del circuit i entrem al primer tram, per sort un camí ample per on avançar a alguns dels participant es fàcil, després de pujar molt i algun tram de molta pendent entrem a la primera sendera de baixada en algun pas impossible com a mínim en la rígida, hi ha algun pi travessat i molta pedra solta. En arribar baix estem al barranc de l'infern per on emprenem un camí/sender on toca posar el plat menut i fer el molinet, buffff aquí si que hi ha desnivell i damunt anem per sender.
En arribar dalt novament baixem per sender cap als camins que vam passar al edició passada, però pocs kilòmetres per camí ràpidament tornem a entrar a un encadenament de senders que fan del recorregut el més dur de la temporada. Arribem a l'ermita de St.Gregori on hi ha el primer avituallament on aprofito per a veure una mica de isotonic i menjar.
Després el camí continua baixant per a agafar els camins que vam fer l'any passat, passant pels barranc estrets per on tornem a agafar altura, les cames ja pesen però ja falta menys. En arribar dalt un altre sender entre pins molt ràpid, que ens porta al segon avituallament on torno a para.
A parti d'aquí ja només queden camins hem diuen al avituallament, però el que no hem conten es que es un autentic trenca cames, per camins amples pugem i baixem a cada pujada penso al baixar arribarem al lloc de sortida però mirant al GPS veig que encara falten uns 10km, uffff penso però ràpidament m'animo i apreto les dens com més ràpid vagi més prompte arribaré a la dutxa. A falta de poc més de 5km hem trobo un altre avituallament primer penso en no parar pel que falta però vinga va que esta gent ha estat tot el matí aquí esperant el nostre pas, hem paro i per detras m'agafa Caballe el company de feina de Fermin, en ell anem tirant ja en moltes ganes d'arribar.
Després de un parell de pujades més i una baixada rapida en un bon susto arribem a la meta on per fi hi ha la recompensa, un bon plat de pasta fresca, begudes i la dutxa tant desitjada.