Tivissa, A per la Cabra!!!

Aquest cap de setmana per fi la ultima prova de la Xallenger, així que de bon matí cotxe i cap a Tivissa, al arribar aparca, recollida de dorsal, esmorzaret i a preparar-se. La gent pareix que te ganes i calenta carres a munt carres avall, buff quin cansament!!! a estes altures d'any no puc ni en los pets però es la última i la penso acabar en dignitat.

Son les 9h del matí ja estem tots preparats detras la línea de sortida, explota la traca i au tots com a bojos fent la mateixa sortida de l'any passat baixem una mica i emprenem l'entrada al poble per la part baixa, bufff quins carrers més empinats, després comença la la diversió camins rapits amb algun tram de pujada forta. Després una pujada més llarga que recordo de l'any passat entre pins i el primer sender on l'any passat vaig passar tot dalt la bici, aquest any hi havia algú fent tap i no es pot ni provar, en això que veig baixar a Oscar i ja que va damunt el deixo passar. En arribar baix, jejeje, la pujada més llarga per sort esta asfaltada primer i després encimentada, aquí agafo ritme i passo a Oscar animant-lo i després a uns quants més, hem fan mal les cames però ja queda menys, tiro a munt buscant el fi d'aquest calvari, en una corba que recordo un de l'organització m'anima "vinga que ja estas dalt!!" crida, jo ja ho se però li agraeixo el gest. Dalt el primer avituallament on agafo un got d'aigua i avall que el sender millor passar-lo tot sol.

Després de passar aquest mar de pedres per on baixo tot lo més ràpid que puc no m'agafa ningú? pos continuo baixant ara per camins molt i molt ràpids que en lo temps que fa que no plou estan molt solts fent més perilloses les corbes.

El circuit va girant com les agulles del rellotge sobre la serra on esta Tivissa així que poc a poc ens tonem a apropar a la població per la part baixa, passem per barrancs, passem per pinarets i finalment descobreixo que hem fet cap a la zona d'horta d'aquest poble. Entrem pel mig dels horts de nou a la part baixa del poble on no se cap a on tirar, hi ha falta de senyalització per sort el pare dels germans Marrase m'indica cap a on anar anem per un tram de carretera que desconec, vaig dubtant no veig cap cinta tot i que el circuit fins ara estava molt ven marcat, grrrr, per sort un en l'equipació de Tivissa en qui continuo fins a tornar a entrar a uns quants senderons locals entre finques fins que veig que tot torna a estar marcat i m'el deixo rodant pels camins direcció a Serra d'Almos per on passem i anem direcció a l'ermita de la població.

A partir d'aquí ve la pujada final però no se molt be quan comença estic en terra desconeguda, comencen a endinsar-mos a la serra per un barranc, cada vegada estem més endins, uyuyuy penso això pinta mal, per aquesta zona agafo a un parell de St.Carles també a un de la Moleta, però ja al meu rollo. La pista va pel mig del barranc creuant-lo i recreuant-lo, però en una baixadeta ¿una entrada? però on esta?? uf un sender penso, però pica cap a munt i toca caminar, uns tramets dalt la bici i a peu novament, pel sender caminant penso que casi millor, arribem a unes rodades que poc a poc es converteixen en camí arribant dalt de tot de la serra on entrem a un sender primer ràpid però molt pedregós, poc a poc es va complicant i complicant, la baixada es pel mig del pinar molt rocosa. En una corba caic, no ha estat res, torno a pujar i avall m'ha passat el de Xerta però tant em fa.

Arribem baix on ja en calma decideixo que ja n'hi ha prou, però el de Xerta esta allí davant ¿a veure si l'agafo? poc a poc m'apropo i en una pujada curta me'l deixo tiro fins al final esperant no ser novament superat, al acabar et donen el record en ma i cap al cotxe a deixar aquesta maquina de tortura que es la bici.

Aixo ja esta, una bona dutxa una mica de menjar torrada inclosa entrega de trofeus i cap a casa que hi falta gent.

Ruta GPS Garmin