KDD a les Coves

Ja feia dies, per no dir mesos que la gent de les Coves de Vinroma volia que els Top-Abajo anesin a vore les senderes de la serra de la Serratella i avui ha esta el dia elegit, les previsions del temps ja fa dies que no son bones però en teoria hi ha d'haver una parada de les puges dins a les cinc de la tarde, ja vorem com s'acaba això.

L'hora de sortida oficial es les 7'30h del matí, bufff quina matinada, sortint de casa a les 6'45h arribo en cinc minuts de marge per a prepara-me a la gasolinera el lloc de trobada, al arribar hem sorpren trobar només als dos Covarxins esperant, estos Vinarosencs s'han adormit? han agafat temo? surto del cotxe i veig que ja arriba la tropa, així que descarrego i saludo als no coneguts, sobre les 8h sortim.

De moment sortim pel costat de la carretera a Cabanes, uns camins planers per a fer l'apropament als camins que amenacen d'unes pujades brutals, primer la pista es asfaltada, després passa a ser encimentada, de terra i finalment les rampes més dures tenen la dificultat extra de pedres i aigüeres per tot arreu.

El dia es comporta i les vistes d'aquí dalt son espectaculars, però el camí continua pujant dels 200m de les Cobes passem als 800m de la Serratella i finalment prop del tossal Saragossa arribem a la cota màxima 1030m, les pistes cada vegada son més difícils de pujar a cavall, ¿serà pel cansament? o pels 3ºC de temperatura ambient més lo airet que fa?

A partir d'aquí comença la diversió, el sender promès, el sender que ens portara a Rosildos, per les fotos que ens han ensenyat els companys de les Coves un mar de pedres al estil Montsià. Comencem a baixar una mica massa ràpid crec jo però el ritme decau en un mal cop, voltereta del company Vitet i pam dos radis de la roda de detras petats arreglem com podem destensant i tensant radis i au apanyat com puges per a continuar, continuem ara en més calma, el sender es molt llarg i es te que gaudir al màxim.

Anem fent parades i re-agrupacions, després de més de 25 minuts baixant arribem a la pista dels Rosildos, bufff quina xalera!!!!!!!!

Com sempre hi ha esmorzaret al bar ja que hi som aprofitem que dies com aquest no els trobes. Carn a la brasa, botifarra, pa torrat, all i oli, birres, cafes i :

¿caragillo?

Al tornar al carrer ups pos si esta plovent, damunt Min ha trencat la brida del seient i tenim que fer un "apanyo" bufff quina fresqueta i humitat.

Tornem a pedalar, la pluja va i torna, els camins ara ens porten cap a Albocacer, ens desviem cap a la segona pujada forta del dia aquí plou més i ja no parara. Llastima que plou per que la pujada te algun tram on parar i mirar es aconsellable.

Arribem dalt, ens refugiem a uns massos esperant als companys que venen més retrassats, mentre parlem de com torna a les Coves si pel sender que tenien preparat els Covarxins o pel mateix lloc que hem pujat. Decidim tornar pel mateix camí que hem pujat que ja ni ha prou de xopar-mos, arribem a la Serratella passant sense parar a res, tirem pel camí com a desesperats baixem a TOP, algun sustet, alguna sortida de camí, faltan poc més d'un kilòmetre per als asfaltats psssssss una punxada!!!! nnnnooooooo en lo fred que fa NNNNNNNNOOOOOOOOOOOOO.

Finalment arribem a les Coves per la carretera tots estem gelats de fred xops com a sapos i en ganes d'una dutxa que ens torne la temperatura al cos, però per a aixó ens queden uns 45 minuts de cotxe, bufff quin fred la calefacció a tot drap i corrents cap a casa.

Tornarem a quedar per a fer la ruta completa que a mi m'ha agradat molt tot plegat, això si que no ploguí per favor!!!!

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

+ Fotos Tico

+ Fotos Min

Gracies a UCSB i J.Barbera

Ja fa dies però mai hem cansaré de agrair la feinada d'aquesta gent per la Serra de Godall i rodalies.

Aprofitant que tinc vacances decideixo anar a veure una novetat que han netejat per la zona de la Font de l'Arboç per anar-hi pujo per la calç de les corbes de Godall i enllaço senders passant per la del Tossal Redo, Atalaies, baixó per la Vertical en busca de la zona de l'Àrea de Mig Ambient, pujo cap a la Font de la Serra però avanç hem desvio a l'esquerra. Entro a un sender que voreja per baix la font i que enllaça en la que tots hem fet que es molt pedregosa i que baixa a la Font de l'Arboç per la part dreta del barranc. però avanç tinc que desviar-me, passo una mínima entrada que després resulta ser que es la que tinc que agafar, algun graciós (caçadors de Godall) l'ha tapat en pedres i rames.

Aquí comença la diversió estic descobrint noves terres, la baixada primer es pedregosa com tot per aquí la cosa es va complicant i anant tot sol prefereixo no arriscar i baixar de la bici. Com més baixó més emboscada es la sendera els arbres cobreixen el cel fins a que hem paro a fer una bona foto de l'entorn.

A partir d'aquí el sender recorre velles finques margenades, el sender es molt ràpid per la part baixa, massa penso al arribar a la font, quina llastima això ja s'ha acabat, grrrrr

Torno cap a Godall pel camí vell d'Amposta, passo per fora de Godall en busca del camí dels "catutxos" al arribar a la baixada entro a sendera buscant la màxima diversió en ruta, creuo la carretera i pel camí vell de Godall a Ulldecona retorno cap a la zona de la Colomera per on passo en busca de les oliveres mil·lenàries, 

passo pel cap de tiro estrenant un altre tramet de sender, arribo al Pantanet i per la tossa enllaço en los camins del Castell, baixada final pel sender més conegut de la serra i cap a casa.

Ruta GPS Garmin

Tivissa, A per la Cabra!!!

Aquest cap de setmana per fi la ultima prova de la Xallenger, així que de bon matí cotxe i cap a Tivissa, al arribar aparca, recollida de dorsal, esmorzaret i a preparar-se. La gent pareix que te ganes i calenta carres a munt carres avall, buff quin cansament!!! a estes altures d'any no puc ni en los pets però es la última i la penso acabar en dignitat.

Son les 9h del matí ja estem tots preparats detras la línea de sortida, explota la traca i au tots com a bojos fent la mateixa sortida de l'any passat baixem una mica i emprenem l'entrada al poble per la part baixa, bufff quins carrers més empinats, després comença la la diversió camins rapits amb algun tram de pujada forta. Després una pujada més llarga que recordo de l'any passat entre pins i el primer sender on l'any passat vaig passar tot dalt la bici, aquest any hi havia algú fent tap i no es pot ni provar, en això que veig baixar a Oscar i ja que va damunt el deixo passar. En arribar baix, jejeje, la pujada més llarga per sort esta asfaltada primer i després encimentada, aquí agafo ritme i passo a Oscar animant-lo i després a uns quants més, hem fan mal les cames però ja queda menys, tiro a munt buscant el fi d'aquest calvari, en una corba que recordo un de l'organització m'anima "vinga que ja estas dalt!!" crida, jo ja ho se però li agraeixo el gest. Dalt el primer avituallament on agafo un got d'aigua i avall que el sender millor passar-lo tot sol.

Després de passar aquest mar de pedres per on baixo tot lo més ràpid que puc no m'agafa ningú? pos continuo baixant ara per camins molt i molt ràpids que en lo temps que fa que no plou estan molt solts fent més perilloses les corbes.

El circuit va girant com les agulles del rellotge sobre la serra on esta Tivissa així que poc a poc ens tonem a apropar a la població per la part baixa, passem per barrancs, passem per pinarets i finalment descobreixo que hem fet cap a la zona d'horta d'aquest poble. Entrem pel mig dels horts de nou a la part baixa del poble on no se cap a on tirar, hi ha falta de senyalització per sort el pare dels germans Marrase m'indica cap a on anar anem per un tram de carretera que desconec, vaig dubtant no veig cap cinta tot i que el circuit fins ara estava molt ven marcat, grrrr, per sort un en l'equipació de Tivissa en qui continuo fins a tornar a entrar a uns quants senderons locals entre finques fins que veig que tot torna a estar marcat i m'el deixo rodant pels camins direcció a Serra d'Almos per on passem i anem direcció a l'ermita de la població.

A partir d'aquí ve la pujada final però no se molt be quan comença estic en terra desconeguda, comencen a endinsar-mos a la serra per un barranc, cada vegada estem més endins, uyuyuy penso això pinta mal, per aquesta zona agafo a un parell de St.Carles també a un de la Moleta, però ja al meu rollo. La pista va pel mig del barranc creuant-lo i recreuant-lo, però en una baixadeta ¿una entrada? però on esta?? uf un sender penso, però pica cap a munt i toca caminar, uns tramets dalt la bici i a peu novament, pel sender caminant penso que casi millor, arribem a unes rodades que poc a poc es converteixen en camí arribant dalt de tot de la serra on entrem a un sender primer ràpid però molt pedregós, poc a poc es va complicant i complicant, la baixada es pel mig del pinar molt rocosa. En una corba caic, no ha estat res, torno a pujar i avall m'ha passat el de Xerta però tant em fa.

Arribem baix on ja en calma decideixo que ja n'hi ha prou, però el de Xerta esta allí davant ¿a veure si l'agafo? poc a poc m'apropo i en una pujada curta me'l deixo tiro fins al final esperant no ser novament superat, al acabar et donen el record en ma i cap al cotxe a deixar aquesta maquina de tortura que es la bici.

Aixo ja esta, una bona dutxa una mica de menjar torrada inclosa entrega de trofeus i cap a casa que hi falta gent.

Ruta GPS Garmin

Sender del Cinto

Per fi un dissabte de MTB, pel port, fresquet relativament i en bona companyia ja en tenia moltes ganes d'això. La bici triada l'ORBEA rigida, el lloc de sortida Fredes, la temperatura mitja 23ºC i la companyia els tres coneguts pel ForoMTB Min, Quemaruedas, Kanario. 

En ells quedo a les 9h del matí a Fredes d'on comencem la ruta a les 9'10h, sortim per la pista direcció a Caro, la pista principal esta molt compacta i polsosa així que avancem ràpid, arribem a l'entrada de la Casa del Rei i entrem per a no fer la pujada i baixada que fa aquí la pista, al passar per l'entrada dels estrets que aquí naixen ens trobem una desagradable sorpresa, una cabra que ja es adulta en una de les potes trencades.

Com que no podem fer res per ella tirem avant i si trobem algun cotxe de forestals ja els informarem, passem per la font del Teix on la pista comença a pujar direcció a Caro en concret 15 km de pujada fins arribara la Mola on poc després entrem al primer tram seriós de sender, però avanç gaudim de les vistes que hi ha de Caro i del barranc.

Emprenem el sender, es molt ràpid sense escalons ni dificultats, l'única llastima es que es un pedregal dels bons però es pots passar perfectament. Tornem a sortir a una pista d'aquestes que hi ha al Port per les que fa anys que no hi passa cap cotxe o almenys això pareix, pugem i baixem alguna rampa fins a arribar de nou a l'entrada del següent sender però no es un qualsevol, es el que veníem a descobrir. Comença a un Mas molt arreglat, on hi ha un pou, una mini piscina que s'omple a base de manxar on omplim d'aigua els Camels.

Després d'això comença el recital "senderil"promés per Min, el sender esta molt net i es ampli, ple de corbes tecniques i algun passador d'alguna altura practicable, poc a poc es va empinant més i més.

Al final tenim que caminar una mica, creuem el barranc per passos impossibles però els trams a cavall son la majoria, tobogants i més tobogants ens fan posar la pell de gallina. Arribem al final del sender on hi ha un cartell indicador d'una ruta a peu per a gaudir del racó on ens trobem, però nosaltres ja tenim ganes de menjar que portem de les 9h del matí pel Port i ha no res esta Beceit on ens menjarem tot el que trobem.

Al final un bon plat combinat acompanyat d'unes cerveses, una bona tertúlia i cafès. Sobre les 15'30h tornem a pedalar, bufff quines poques ganes i damunt sabent que el camí que ens queda es tot per amunt i amunt i amunt ........ el sol apreta de valent, no es mou ni una brisa de aire buffff quina calor ara no se si serà pel sol o pel menjar que porto a la panxa.
Entrem pel barranc dels estres del Matarranya, però ens desviem cap a Fredes per la pista principal, comencem a posar pinyons fins a que no en queden més, els tres anem junts sense preses quan podem continuem fent xerrada, de tant en tant sentim les "esquelles" de les baques, a la altura de l'ermita de St.Miquel fem una mica de parada, continuem fins arribar al pla de dalt de tot on hi trobem un bon ramat de baques que passem pel mig. Arribem a la pista de Caro-Fredes per on ja hem passat esta matí baixem i pugem els dos rampons que ens queden fins a Fredes i ja hi som, son les 17h con havíem parlat l'hora d'arribada.

Ruta GPS Garmin
Àlbum fotogràfic

Marxa Camí de Sirga

Avui toca la penúltima prova de la Xallenger, a les 7'15h surto de casa per anar a Mora d'Ebre, en una hora de camí arribo al circuit de karting on este any es fa la sortida, recullo el dorsal tranquil·lament, sense agovios de temps i hem preparo per a la sortida, minuts després esperem tots que obriguen el circuit per a situar-mos a la línia de sortida.

Primer que tot unes paraules del president explicant una mica el funcionament, el recorregut i tot lo de sempre que anem en compte i que gaudim de la ruta. Peguem una primera volta de reconeixement al circuit i amb els semàfor en roig tots preparats, quan s'apaga hau tots com a locos a fer la volta al circuit i sortir direcció als camins de terra.

Sortim del circuit i entrem al primer tram, per sort un camí ample per on avançar a alguns dels participant es fàcil, després de pujar molt i algun tram de molta pendent entrem a la primera sendera de baixada en algun pas impossible com a mínim en la rígida, hi ha algun pi travessat i molta pedra solta. En arribar baix estem al barranc de l'infern per on emprenem un camí/sender on toca posar el plat menut i fer el molinet, buffff aquí si que hi ha desnivell i damunt anem per sender.

En arribar dalt novament baixem per sender cap als camins que vam passar al edició passada, però pocs kilòmetres per camí ràpidament tornem a entrar a un encadenament de senders que fan del recorregut el més dur de la temporada. Arribem a l'ermita de St.Gregori on hi ha el primer avituallament on aprofito per a veure una mica de isotonic i menjar.

Després el camí continua baixant per a agafar els camins que vam fer l'any passat, passant pels barranc estrets per on tornem a agafar altura, les cames ja pesen però ja falta menys. En arribar dalt un altre sender entre pins molt ràpid, que ens porta al segon avituallament on torno a para.

A parti d'aquí ja només queden camins hem diuen al avituallament, però el que no hem conten es que es un autentic trenca cames, per camins amples pugem i baixem a cada pujada penso al baixar arribarem al lloc de sortida però mirant al GPS veig que encara falten uns 10km, uffff penso però ràpidament m'animo i apreto les dens com més ràpid vagi més prompte arribaré a la dutxa. A falta de poc més de 5km hem trobo un altre avituallament primer penso en no parar pel que falta però vinga va que esta gent ha estat tot el matí aquí esperant el nostre pas, hem paro i per detras m'agafa Caballe el company de feina de Fermin, en ell anem tirant ja en moltes ganes d'arribar.

Després de un parell de pujades més i una baixada rapida en un bon susto arribem a la meta on per fi hi ha la recompensa, un bon plat de pasta fresca, begudes i la dutxa tant desitjada.

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

Marxa de Cabanes

Tot i no tindre moltes ganes de matinar, avui ja que hi va Roberto des del poble i la colla la botiga de Cicles Fandos vaig a recorda vells temps quan solia anar a esta marxa solament en Pep Barrera. Ara esta dins del calendari de marxes de la província de Castelló que al igual que la xallenger de les Terres de l'Ebre te un sistema de punts per a donar emoció a la cosa.

A les 7h del mati hem passa a buscar Roberto per casa, carreguem i cap a Cabanes, ja arribant ens truquen els companys de Càlig per a saber per on parem i quedar on aparcar. Ens trobem i anem a buscar el dorsal, tenim temps de sobra per a preparar totes les coses hem arribat be de temps i no hi ha problemes per a recollir els dorsals. Per aquí ens anem trobant a molts coneguts en qui fem la xerrada, curiosament molts hem comenten que jo seré la roda a seguir així que hem vaig animant a veure si hi ha algun valent per aquí capaç de fer-ho. En tot preparat ens posem a la cua de sortida, la gent una mica nerviosa, jo tranquil, un minut avanç de sortir el pulsòmetre marca 74ppm.

Donen la sortida per sorpresa, tant que la furgo que obre el pas pels carrers del poble encara no ha arrancat ni el motor, jejejje.

Tornem a arrancar pels carrers tot son presses i avançaments, per aquí ja pugen les pulsacions, tinc ganes de passar a tota la gent, aprofito la habilitat i la altura per a veure per on s'obre un forat i cap allà que vaig. sortim del poble pujant per camí d'asfalt i de terra un primer bucle curt per a estirar al personal i tornem a Cabanes, entrem de nou pels carrers i sortim al voral de la carretera de St.Mateu per on veig que els de davant ja s'han escapat, grrrr.

Però bueno algun explotara penso així que sense pensar-ho a tope a vore qui pot seguir, sense mirar detras tot i saber que algun s'haurà agafat tiro i tiro la velocitat es alta i aquí no passa ningú, serà cuestió de rebentar-los, jejeje

El recorregut puja i baixa continuament, els camins son entre malea plens de pedres soltes i moltes puntes de roca, fent el recorregut molt dur fisicament, damunt la pols que s'aixeca es important, aixó pareix monegros  penso.

Avançant a alguns participants venen les pujades més fortes, el ritme el mateix que de sortida, cada vegada queda menys per a arribar a la meta, de sobte per una de les últimes senderes veig a un bon company dels de Castello Victor un crack, al agafar-lo l'animo però ell fa poca MTB i m'el deixo a la baixada que dona arribada al poble de nou. Queden 6 km molt rodador i apreto les dens que segur que vindra a per mi, jijiji.

L'últim tram es per camí primer i després per un sendero ràpid que torna al poble per la part baixa obligant-mos a remuntar pels carrers més empinats fins a la META.

Al final cap dels que hem volia seguir ho ha aconseguit, Roberto s'ha quedat a ajudar a Quartero que fins avui anava lider de Master 50, Ignacio arriba poc més part que jo i els demés jijiijiji massa roda per a seguir, un altre dia serà.

Ruta GPS Garmin
Classificació per si a algú li interessa

Nocturna Godallenca - MontBike

A les 20,30h plego de treballar, corrent baix cap a casa i carrego tot lo necessari per anar a Godall on per cert comencen festes, avui toca una nocturna organitzada per la gent de Montbike i UCSB però sobretot per Josep Barbera. Arribo a Godall i sembla que la sortida es retrassara fins a que el sol comence a caure per l'horitzó, no hem sembla malament, fem la xerrada al bar mirant algun que altre monument que passa per allí, mmmmm quin fart de pujar i baixar faríem en estes muntanyes ruses o godallenques,  jejeje.

A les 21'30h decidim que ja n'hi ha prou sortim en busca del pou pixador entrant al camí sent de nit tancada, però avanç la foto de record.

Ràpidament surten disparats jo l'últim després de recollir la camera i el trípode, però com que porten poca llum, jejejje, recupero tot el terreny perdut al primer encreuament, entrem al sendero del pou Pixador on poso algun peu com tothom les pedres son les mateixes que les de dia però costa veure-les. Al arribar dalt deixo passar a algun dels 25 companys que, em poso pel mig per anar fent tranquil·lament, baixem ràpid cap al camí que ens porta cap a la següent sendera la de les Pedres, per on es veu el cel rogenc indicant que el sol ja esta post del tot i que no tardarem a veure la lluna. Per la zona alta del sender quasi arribant dalt, sento que algú te averia, m'aproximo a veure que ha passat i pufff un canvi ben petat, no te solució possible tocara anar cap al cotxe. Arribem dalt i després de dir adeu al company anem en busca de la torre repetidor on esta l'entrada del sender del tossal Redo.

La gent porta pressa Oscar i Carlitos van per davant en les llums que portem ho veiem tot clarament, cosa que deixa a algun parat al comparar les llanternes que porten. Passem pel damunt de l'Ermita de la Pietat continuem pel sender de Atalaies, enllaçant senders arribem a les zones més tècniques, on un altre company trenca el canvi aquest donant una mica més de feina ja que no porta les eines necessàries i aquesta vegada estem més lluny dels camins per on retornar cap a Godall, després de esperar una bona mitja hora emprenem el sender del raco de Fernanda, la baixada molt ràpida pareix que sigue de dia. Arribant al camí per on entrem a l'última sendera la dels Tarongers per on baixem com a endimoniats perseguits per un gos.

Ja hem arribat al camí vell d'Amposta, per on retornem a Godall, fent entrada trionfal entre la gent mudada i alguna dama, bffff i quina dama!!!!!

Ruta GPS Garmin

Vídeo de la Luchon - Bayona 2012

Pendent de fer la crònica de Benissanet m'he trobat el vídeo del la LB que vaig fer fa uns dies, quins records més bons tornen a la meua ment veient aquests paisatges i persones en les que vaig compartir un gran cap de setmana.

Marxa de Benissanet

Un altra prova de la Xallenger de les Terres de l'Ebre, aquesta vegada va Benissanet on l'any passat no n'hi va haver i coincidint en la fira del presec Auberge aprofiten el reclam ciclista per a promocionar aquesta fruita tant bona.

Sortida com sempre a les 9h aixi que a les 8h ja estem intentant recollir els dorsals, la cua es impressionant, com últimament passa a les probes de la xallenger millor apuntar-se el mateix dia així no fas cua, a falta de 15 minuts ja tinc el dorsal, corro cap al cotxe en busca del casco, sabates i camel. Torno a la sortida i uf quin munt de gent, tocara sortir de detras i avançar per on sigue possible, dos minuts d'espera i au a corre, surto ràpid, per sort per carrers amples i després camins asfaltats que faciliten avançar al màxim de gent possible, tot i això les pulsacions van pels nubols, objectiu agafar a Oscar així segur que estic al lloc que em correspont entre els 30 primers.

La sortida pica cap amunt, cada vegada més pel mig de finques primer i després per malea i pinarets solts, per fi veig a Oscar i penso be ara a veure fins on puc aguantar el ritme, em supera un Marrase que ha punxat fa uns minuts, superem la primera pujada junts, baixada rapidíssima per pista aquí s'hem escapa jo no em jugo res.

Arribo baix i casualitat de la vida m'agafa Pep Viscarro que també a punxat, intentant ajudar-lo ha recuperar temps respecte als que competeixen en ell per la categoria el porto més ràpid i fort del que pot anar fins a dalt on després de posar-mos lo "gomet" de la llarga ell es tira ràpidament cap avall, jo tranquil·let que ja tinc la feina feta avui. La baixada primer per sender i després per pista ens torna cap al riu.

Ràpidament tornem cap a Benissanet on ens espera una gran ovació de la gent del poble, la majoria de nosaltres entrem al poble a tope pensant que ja s'ha acabat però resulta ser que no que queda un últim bucle rodador ideal per acabar de donar-ho tot.

Continuo agafant a gent segurament tots de la curta fins a tornar a entrar al poble on ens espera una bona torrada, beguda per a donar i vendre i un gran assortit de productes de la terra.

Ruta GPS Garmin
Les classificacions de la prova

Primera nocturna de l'estiu

Avui es divendres dia de treballar com sempre i mentre la cosa funcioní, però a les 20'30h només plegar toca corre cap a casa per a canviar-se i sorti de marxa.

Son les 21h i hem torbo en la colla de Vinarosencs en los que anirem a fer una volta, sopar i ...... jejeje ep però tot això es sobre la bici a vore que pensàveu!!!

Sortim de Vinaros passant per la carretera de Morella i la nova zona esportiva on es troba el camp de futbol, a partir d'aquí molts de camins i encreuaments per on hem maregen de tal forma que deixo de saber per on estem. Poc a poc cau la nit i es necessari encendre les potents llums que quasi tots portem, primer un després l'altre i al entrar als camins plens de pedres ja tots encenem la nostra llum.

Pugem i baixem algun tram hem sona però em sembla que no es lo que jo pensava, després pugem per un lloc que si que conec, la Perdiguera en direcció a la Jana aquest camí tant pedregos es inoblidable, per sort el fem cara per amunt i només es tracta en anar esquivant les pedres i fer equilibris. Per fi la pujada s'acaba, esperem a la resta de la gent que no ve molt llunt i cap avall passant per les senderes que voregen l'entrada de la Jana, on per sort trobem un bar que sembla que ja coneixen d'anteriors edicions on a les hores que estem, son les 24h, ens prepararan uns bocates. Després de sopar a la fresca i fer la xerrada tornem a la bici creuant el poble.

Ens dirigim cap a la zona alta de Traiguera i fem la sendera de St.Pere, per aquí hi ha bones vistes de les llums dels pobles, però la gent porta pressa o ganes de corre, gracies a que hi ha un moment de descans m'escapo pel davant i faig una foto de la lluna plena que ens acompanya.

Passat la sendera re-agrupament i baixada a Traiguera on sentim un soroll i descobrim que algu porta un radi trencat a la roda de detras. Continuem la baixada cap a Vinaros pels camíns esfaltats paral·lels a la carretera de St.Rafel, després camí d'Alcanar i finalment creuem el camí del camp de golf per on entrem de nou a camins de terra.

Ens equivoquem a l'entrada de l'últim tram de sender que s'ha netejat pel pas de les motos de enduro que van corre fa uns mesos a Vinaros, es un trm divertit ple de corbes, marges i passos estrets. Al acabar el tram enduro ja sortim prop de l'ermita i pels camins tornem ràpidament cap al lloc de Sortida.

Entrem pel carrer de les picines, per aquí i per alla la gent es va quedant, només passem dos pel lloc de sortida, jo tiro per la vora de la mar cap al cotxe, on carrego la bici i cap a casa. Son les 3 a.m. de la nit i hem gito a dormir.

Ruta GPS Garmin
Àlbum fotogràfico

44ª Luchon Bayona 2012

Cap de setmana llarg per a participar a la quaranta quatrena edició de la Aviron Bayonanais Luchon/Bayona Randonneé Cyclotourisme, es una proba de resistència física i mental on acabar es més que una victòria.

Divendres:
A les 6'45h comença el camí cap a Alcañiz en busca dels coneguts en qui compartiré transport, estància i ruta. Una hora i mitja més tard ja estic al lloc on hem quedat per a carregar i emprendre el camí Bossost on ens trobarem en la colla de Castellonencs on també hi ha gent coneguda de les KKDes a les que he anat estos anys. Pel camí parem a esmorzar a Mequinensa esta gent seu sap muntar molt be penso, no porten pressa i aprofiten el temps al màxim.
Continuem el camí contant batalletes i jo coneixent als 4 dels 7 Alcañisans que no conec, unes quantes cerveses després ja som un grup compacte, de tant en tant parada per a buidar el dipòsit i al pujar una cervesa més. Passem el Tunel de Viehla, la temperatura exterior es fresqueta com toca per aquí dalt, al passar per la oficina de la Pedals de Foc miro, demà també fan la Non-Stop !quins records¡
Bossost, hora de dinar els 8 de la furgo de BiciAccion ja estem al lloc per a dinar abans de entrar a França, els de Castello arriben una mica més tard, son molta mes gent, salutacions i a dinar. Després saltem el port del Portillon i ja estem a Luchon on anem en busca del Hotel i del lloc on ens entreguen el dorsal, llibret de ruta i mallot, tot en molta tranquil·litat la gent no esta nerviosa com a les marxes.

Al sortir sorpresa hem trobo a Fona, ell ve en dos companys i venen a fer-la en dos dies, parlem una mica ens desitgem sort i a sopar que ja es hora, després a dormir que l'horari de demà també serà llarg.

Dissabte:
Ens despertem a les 6'30h miro per la finestra i la veritat no pinta molt be lo cel.

La sortida es a les 7h ens vestim i baixem a la furgo on preparem cadascu l'esmorzar, per sort estos companys estan en tot i han comprat llet, suc, cola-cao, fruita, pa, pastes, beicon, formatge, ..... un bon esmorzaret, carreguem les bosses a la furgo.

Anem cap al punt de sortida son les 7h però no hi ha pressa al arribar al primer punt de segellar la cua no es molt llarga però toca esperar un parell de minuts, una vegada el segell ficat al llibret de ruta comencem a pedalar, per dabant 320km de paisatges impresionants ens esperen.
La primera dificultat comença només sortir del poble, Col de Peyresourde 1569m aquest es llarg i en rampes relativament fàcils menys els últims dos kilòmetres que el desnivell puja més ràpidament.

Anem en grup sense problemes fent la xerrada i continuant la festa de ahir, el cel continua amenaçador però pinta que s'aixecaran les boires i sortirà el sol. Coronem sense problemes aquí no hi ha ningú controlant el pas així que ràpid cap a baix només parem a la furgo que ens espera a agafar roba per a tapar-nos que farà fresca baixant.
Baixem ràpidament fa més fred del que esperava però enseguida passa, al arribar al barranc formem un bon grupet fent relleus aquí la gent no s'amaga evitant fer relleus es nota que tots busquem fer camí. En un tres i no res ja estem al peu del Coll d'Aspin 1489m aquest te algun kilòmetre molt dur en rampes que superen el 12%.

Anem pujant, com la vegada que vaig vindre aquí en Jordi i Paco el port esta molt tancat, ple de boira no deixa veure gens l'entorn fins a arribar a l'últim kilòmetre que sobre el cel i es veu la vall.

Arribem dalton hi ha el primer avituallament de l'organització, jo esperava poca cosa però no tant poc per part de l'organització quatre taronges, xocolate, formatge i veure. També segon punt de segellar el llibre de ruta i cap a la furgo on portem moltes més coses per a menjar, agafo platan per al camí, una pasta i un mini-bocadillo que han fet els tres que porten la furgo per als ciclistes. Tirem cap a baix que no volem perdre molt de temps en estes parades, ens envolta un ambient ciclista sorprenent on la gent t'anima en molts idiomes.
La baixada de l'Aspin es molt bonica carretera rapida i en corbes on fent unes bones traçades es baixa a mil, entre boscos espesos arribes a la part baixa agafat un altra carretera per on tornem a rodar en grup, continuem baixant però ja sense tanta pendent, al passar per unes cases, pummm, he xafat una pedra grossa que no han avisat els de davant i el tubular explota, la botella de l'aigua salta pels aires. Després de reparar continuem la ruta arribant al encreuament del Col de Tourmalet 2115m i més de 17km de pujada contant sense descansos a partir del kilòmetre 5.

La única vegada que vaig intentar pujar aquest port no vaig aconseguir passar de la Mongie, avui vaig controlat i molt més entrenat, els nuvols no deixen veure la pujada i de sobte ja estem a les galeries previes al lloc on vaig baixar de la bici i em sento molt còmode, continuem pujant passem ara cadascú al seu ritme però separats per pocs metres. Arribem dalt on hi ha un nou control de segell i un altre mini-avituallament, com que porto ventatja canvio el tubular del davant per anar segur en un de nou, després a fer la foto de rigor amb al punt més alt.

Algú comenta que en els 77km que portem ja portem el mateix desnivell que a la QH i encara ens falten 250km pel davant i el mateix desnivell, penso que es una animalada però intentarem acabar en condicions.
Avall!!!! la organització avisa que als tres primers kilòmetres hi ha molta pedra solta, per desgracia un dels companys de Alcañiz punxa la roda de detras però al estar la furgo aquí mateix la reparació es molt rapida i continuem baixant i baixant i baixant, bufff quina baixada més llarga, 25km de baixada donen per a menjar be i emprendre la següent dificultat muntanyosa el Coll de Soulor 1474m / Aubisque 1709m el primer tram es molt còmode,

després el Soulor es va complicant peró només entrar a les rampes fortes i al aixecar-me miro la roda de detras la porto molt baixa? a una font de la carretera paro i NOOO sembla que esta punxada, sense ganes de posar el tubular de recanvi i els companys tiràn endavant decidim en los de la furgo posar una de les rodes que porten per si les mosques, resulta que només en portem una de campagnolo així que esta mateix. Al estil professional una espenta i a agafar als companys que van fent camí tranquil·lament sabedors que ja els agafaré.
Just al moment de coronar i posar el segell de control agafo als companys ens posem la roba per a baixar els quatre kilòmetres i emprendre la pujada final fins a l'Aubisque on paro a fer la foto de rigor aquest encara no el tenia a l'historial.

Com podeu veure la roda que porto es d'alumini i jo en pastilles de carbono, tindre que baixar en molt de compte, la baixada es molt llarga fins a arribar a la carretera que puja al Portalet conegut per tots per se el por clau de la QH. Tirem aball entre molta boira, tanta que jo poso la llum de detras en marxa per si les mosques, aquest port al reves deu ser dur de collons i molt vistós, tindre que vindre un dia d'aquestos.
Arribem baix a Laruns on fem una parada per a re-agrupar ja que la baixada es tant llarga que mai se sap, el cel comença a estar molt tapat, creuem Laruns i sortim a la carretera direcció a la baixada del Marie Blanc, passem la rotonda i cap a Oloron, on la gent que va a dos dies te el lloc on dormir i menjar per part de l'organització, nosaltres parem a una gasolinera a menjar veure i fer una mica de descans.
Tornem a la carretera a fer relleus entre nosaltres, anem tot sols per la carretera, sense control de cap tipo, respectant les normes de transit, passem per molts pobles i barriades, segons l'altimetria de la proba ara només queda rodar i baixar però ja vinc avisat pels companys que això no es així. Passen els kilometres i arribem a l'ultima pujada declarada com a tal per l'organització aquí parlant en lo propietari de la roda prestada descobrim que estic portant una pinyonera de 11 pinyons i jo porto un canvi de 10 només jejeje per aixó no va molt fi penso, comença la pluja primer molt fina al kilòmetre 240, el Coll de Osquich 500m ultim punt de segell del dia, aquí dalt la temperatura no supera els 12ºC i toca baixar, bufffff

Baixem tranquil·lament queden 70km i sembla que els farem baixa la pluja i el fred, ara be la part més perillosa si no has menjat i begut durant tot el dia, son uns 50 kilòmetres de repechons  alguns de 500 metres al 10% altres més llargs a aquesta altura només ens queden uns 800 metres de desnivell positiu a superar però seran tots a vas de repechos.
En una d'aquestes baixades noto que la roda del darrera fa un estrany i penso "un altra vegada NO!!!!" pos si un altra vegada la roda pel terra, els dic als companys que a falta de 25km tiren i que ja arribaré en la llum de la furgo, però l'únic Castellonenc que queda es queda en mi s'ha trobat be anant en mi tot el dia i ara s'agraeix el gesto. Com que els de la furgo porten camares canviem i au a tira com a bojos per agafar als companys, però sembla que la cosa no s'ha acabat, transcorreguts 5 km un altra vegada a roda punxada, sembla que la coberta te un tall i ha pessigat la càmara, tirem de recanvi canviem coberta i càmara ara si que ja no agafarem però tot i això ara toca lluitar en la llum del sol que cada vegada esta mes justa fem els últims kilòmetres a ritme de crono 35, 40 km/h de mitja i arribem a Bayona tot sols en la furgo detras, però encara queda fer la volta per la població per entrar al pavelló on ens esperen els companys que fa uns 10 minuts que han arribat, també estan els dos Castellonencs que ha arribat en lo grup cap davanter ja fa unes hores.

La foto de rigor al arribar, després de haver segellat el carnet de ruta per ultima vegada t'entreguen el diploma, per a mi es millor record el carnet de ruta en tots els segells:

Cap a la dutxa i a sopar a un MacDonals que a les 23h que son al acabar de tot ja no hi ha res obert a aquest país. 

Diumenge:

A les 9h ens despertem, només quedem nosaltres els Castellonencs han matinat més que tenen que veure ¿la roja?, natros en més tranquil·litat emprenem el camí de tornada que serà llarg, per a tornar cap a casa ens toca tirar per autopista direcció St.Sebatia i després decantar cap a Pamplona on ha falta de una setmana per a la festa gran parem a esmorzar un bon plat combinat i unes cerveses per a no barrejar beguda, jijijij
Després per l'autopista de l'Ebre cap a Saragossa bufa un vent impressionant però el conductor en tranquil·litat va fent kilòmetres, passem per l'Expo de l'Aigua ells em comenten que esta tot abandonat, tirem cap a Alcañiz però abans de arribar i sent ja les dos de la tarde parem a fer un mos novament, la cervesa de la furgo ja s'ha acabat ens hem begut unes 100 llaunes entre 6 persones de tot el cap de setmana i el menjar ja esta una mica passat.
Arribem a Alcañiz on repostem gasoil i passem comptes, descarreguem i jo cap a casa que son les cinc de la tarde, una hora i mitja més tard ja estic a casa, ¿cansat? no massa, ¿content? molt però no gracies a les punxades, ¿en ganes de tornar? si però sense pressa com aquesta vegada.

Àlbum fotogràfic
Ruta GPS Garmin (el meu GPS torna a esta a la UVI així que es un track dels companys en los que vaig anar)

Crònica Davidvid un altre punt de vista

Ruta 37, Cinctorres - Lo vídeo

Aquí teniu lo vídeo de la ruta que varem fer fa uns dies els companys de Vinarós i jo mateix per les terres del parc de MTB dels Ports.

Recordeu seleccionar l'opció HD a la barra de baix i pugeu el volum dels vostres altaveus.

Entrenant en solitari - 234km

A falta de un mes de la gran cita per a la que me preparat exclusivament aquest any, després ja veurem, tenia que fer una tirada llarga per a veure del que era capaç el cos i el cap de aguantar, aprofitant que molts dels companys no estaven per la labor (comunions, confirmacions, batejos, marxes, ...) vaig traçar un recorregut que em portes no molt lluny de casa i que tingues desnivell suficient així que en tot preparat el dissabte era el dia clau.

Dissabte a les 6'30h despertar i esmorzar, massa lleuger com sempre, agafo tot el necessari i que cap a les butxaques del mallot i a la carretera, son les 7h la temperatura fresqueta uns 14ºC, volta pel desvio i cap a la Sénia. La carretera molt tranquil·la a aquesta hora, passant pels barris i per la Sénia, entro a la carretera de l'embassament d'Ulldecona per on passo i continuo pujant cap a l'encreuament de la Pobla, passant pel Tauleti unes cabres salten al meu davant, continuo pujant en silenci, passo l'encreuament de Fredes i poc després el de la Pobla jo vaig cap al boixar, per aquesta carretera corre davant meu un esquirol roig i unes altres cabres. Arribo dalt on la temperatura ja es més elevada arribant als 20ºC a les 9h del matí.

Creuo per la carretera que porta a Fredes i baixada rapida per la carretera sense transit fins a l'entrador del convent on em començo a creuar a molt ciclistes la majoria Vinarosencs vestits de blanc i lila. Passo per l'embassament, pel moli l'Abat i abans d'arribar a la Font de St.Pere em creuo en Lluc G. que puja cap amunt ja vam parlar el divendres i li vaig dir que portava intencions de anar sol, salutació i a continuar.

Arribo a la Sénia i tiro cap a Rossell per on passo sense agafar ni aigua, vaig en busca de Vallibona continuant en busca de desnivell. Si no recordo mal només un cotxe em va avançar i cap me'n vaig creuar.

A Vallibona si que paro a agafar aigua a la font de la placeta, però sense perdre temps tiro cap al port de Sta.Ageda, la pujada es converteix en un infern per moments no corre gens l'aire i la temperatura puja als 30ºC, el primer tram l'asfalt esta perfecte i el desnivell s'adapta molt a la meua forma de pujar, només entrar a l'asfalt vell les rapes son més fortes però coneixent el port saps que el final ja esta aprop. Corono creuant-me a uns turistes fent fotos a les baques que hi al costat de la carretera, "que macuuuu" jijijii. Arribo a la carretera de Morella cap a on em dirigeixo durant dos kilòmetres després agafo el camí de la vega que porta direcció a la carretera de Ares Villafranca.

Després de una pujada suau la carretera tendeix a baixar durant uns 10 km aprofito per a menjar i anar mirant el paisatge tot i que no hi ha molt que veure, a l'esquerra comencen a créixer les típiques nuvolades que per la tarde descarreguen en força per aquí dalt en forma d'aigua o de pedra. Arribo a la part més baixa de la carretera, ara toca remuntar uns 9 km en busca de l'encreuament de Castellfort on faig intenció de parar a dinar.

Arribo a l'encreuament, les nuvolades s'han convertit en tempestes potents, trona fort però sembla que lluny, al anar a entrar un cotxe en un home que sembla un pastor m'insisteix molt que a Castellfort pedrega i hem convens de no anar-hi que la cosa esta xunga, un altre dia sera tampoc tinc ganes de xopar-me tant lluny de casa. Emprenc la carretera direcció a Ares on entro fins al poble per a dinar.

Torno al carrer on la calor continua apretant fort, les tronades amenacen però jo ja vaig de baixada i m'allunyo, emprenc la carretera cap a Albocacer, com m'agrada la baixada del port de Ares llarga, rapida i plena de corbes amb unes bones traçades. Passo l'entrador de Benassal i pel seguent tiro cap a Vilardecanes, ja que no he pogut arribar a Castellfort farem una mica més de volta per aquí baix, després continuo cap a Torre d'en Bessora i per allí on sempré pujem jo baixo cap a Albocacer on torno a parar a agafar aigua.

Ja a terreny de sobres conegut vaig cap a Tirig i després St.Mateu on torno a agafar aigua i ja de passada faig una cola al bar de sempre. Ara si emprenc l'últim tram de carretera que hem separa de casa, passo per Traiguera i St.Rafel, després ja veig les Moles l'última dificultat del dia i per fi a casa, toca descansar ja que demà tinc que assistir a la Marató del Riu Ebre a Xerta - Crònica

Ruta GPS Garmin

Monegros, una vegada més

La quarta vegada que participo a la Monegros i una vegada més penso que això no es la bici de muntanya que jo busco, si si potser tindra un ambient dels més grans que et pots trobar, salvant la distancia en la marxa dels 10000 del Soplao que la supera en moltíssimes coses, si si potser el numero de participants en una proba de MTB la destaquen i per això mateix la deterioren de tal manera que no m'agrada. Dues coses m'atrauen de la ruta primera que anem una bona grupeta del poble i la segona l'horari ja que al ser de tarde pots arribar sense matinar tot i que m'agradava més abans quan es sortia una mica més tard.

El viatge fins a Sarinyena comença ven d'hora per arribar al lloc de sortida sobre les 11h del mati, recollida de dorsals i dinaret tranquil en la gent de la penya. Sobre les 12h ja tenin tot preparat em dirigeixo cap al lloc de sortida on ja hi ha uns 50 participants esperant falta una hora i mitja per a la sortida, allí hem trobo als Calijons, que també tenen ganes de fer un bon temps i d'estalviar-se tots els perills possibles sortint més atraçats, també estan la gent de la botiga de Fandos a qui avanço saltant per damunt, jejeje. Em relaxo, quasi m'adormo i tot, clar després de dinar un esta acostumat a la mig diada, ens apropem a l'hora de la sortida, la gent va prenent posicions, la organització crida als 100 primers classificats de l'any passat, fet això   un, dos, tres sortida!!!!

Molts nervis per tots els que ens trobem aquí davant, només veig perills per tot arreu, molta gent es pensa que estan tot sols i es creuen sense pensar que hi ha més gent, sortim del poble per un camí ample continuen els avançament, tinc a prop a Roberto però ell lluita pes estar més avançat en el grup, jo penso que ja en tinc prou.
Els primer kilòmetres passen ràpid, passem pel primer avituallament sense mirar-lo, arribem a la pujada de la gravera primera dificultat que fa la criva de la gent, per sort aconsegueixo entrar per la cua al grup on també esta Roberto quedem uns 70 participants, a partir d'aquí en més tranquil·litat personal no de ritme fem kilòmetres. Passem pel segon avituallament on m'aproximo per agafar algo per a menjar ja que he sortit sense cap tipus de aliment sòlit, com que estava per la part davantera i perdo poc temps al avituallament torno a entrar al mateix "peloton" sense molt d'esforç, Roberto fa el mateix. Tornem a agafar ritme per a dirigir-mos cap a l'avituallament de l'autopista, de camí el ritme baixa una mica i arriba gent pel darrera.
Passem l'avituallament ràpidament sense para però l'organització a ficat una trampa que fa que tinguem que traure els fetges per agafar de nou, al aconseguir-ho ja toca girar per agafar la pujada del Pilon on verdadérament es decideix la carrera, jo no puc seguir el ritme però Roberto jo crec que si que ho hauria aconseguit però al veure que em quedo m'espera una vegada, al agafa roda m'estira fort, em quedo m'espera segona vegada, al agafar-lo li dic que vagi ell que pot, però m'espera tercera vegada, al final l'envio a vore si els pot aguantar i per fi veig que se'n va.
Peso que ja n'hi ha prou però aguanto el ritme agafo aire i collons si els estic tornant a agafar, ja se que no sol els primers però si els que van en Roberto, abans d'arribar dalt ja estic allí sofrint i esforçant-me molt, comença la baixada i es quan més em recupero, baixem ràpid portem uns grupets de tres o quatre pel davant que ens vindran be per acabar la proba, arribem al avituallament parada rapida i a continuar, ara pereix que tinc més forces portem tres al davant a uns 200 metres però costa arribar el terreny fa pujada, a una velocitat de 16km/h anem recuperant terreny fins que ve una baixada on entre Roberto i jo agafem per fi als que ens acompanyaran fins al final.
A partir d'aquí molts de relleus entre els sis que som, entrem a l'eslàlom dels participants de la curta, molt més perill que a la sortida ja que nosaltres portem un altre ritme, un altra visió dels obstacles, ells gaudeixen de l'entorn nosaltres del sofriment, ells esquiven el fang nosaltres ja ni el mirem estem rebosats de pols i en ganes de acabar millorant el temps. Passo moments de crisis, tinc algun que altre avis de rampes, però intento no pensar-hi, a falta de tres kilòmetres una rampa forta als bessons de la cama dreta hem fan perdre el grup, grrrrr, estiro pedalant només en una cama, sembla que ha passat, esprinto al entrar al asfaltat final i torno a entrar just en el moment d'entrada al recinte on es troba la meta on es disputen les posicions jo ja en tinc prou arribant en companyia de Roberto que mútuament ens hem ajudat en els moments difícils.

En acabar una vegada més les mancances de l'organització de tots els anys, unes dutxes portatils al mateix lloc de sortida que haurien estat be si l'aigua hages tingut un caudal continuat, el servei de neteja de les bicis molt just pensar que quasi 6000 bicis es poden netejar en 6 carchers surten a 1000 per maquina i ........, jo no hem puc queixar de la fideuà al ser dels primers estava bona i solta, la cervesa sense cues però en arribar el moment del bou jejejej, una cua de mil dimons i al final es queden sense plats jejeje.
Després d'esperar a tots els companys tocant les nou de la nit i veient que la organització ja ha recollit la majoria de coses decidim tornar cap a casa on arribo a la una i mitja de la nit, tiro a dormir que dema toca matinar per a continuar l'entreno per la L-B.

Ruta GPS Garmin
Crònica Penya

Ruta 37, Cinctorres

Gran estreno per part meua del Centre de MTB dels Ports, en los companys del Top-Abajo de Vinaròs anem a fer la ruta més endurera que de moment s'ha dissenyat en aquest centre, es la numero 37 (si, si 37 rutes hi ha pel moment!!!) el punt de partida es Cinctorres, com que la ruta es preveu lenta pels kilòmetres de sender que conte quedem ben de matí a les 8 a la sortida, punt de Turisme a la població.

Sortim puntuals com sempre, per a fer rutes així lo mes important es complir uns horaris, només sortir del poble, jejejjee, lligallo empedrat cap avall les primeres pedres de dia, ja comencem a riure del que va per allà i del que posa peus per tot arreu. Per cert som sis, cinc en doble i un en rígida, arribem al barranc on creuem l'aigua que baixa i comença la pujada pel mateix lligallo que hem baixat ara menys pedregos, entre dos margenades anem per camins i caminets pujant a ratos més fort a vegades més suau però sempre a munt. Oscar hem comenta que estem anant per camins per on ells van fer la Vinaròs-Bordon-Vinaròs. Ja hem arribat dalt pensem més d'una vegada i quan menys meu espero una entrada al primer sender del dia.

Yuju pensem tots, els primers metres son plans però després avall que anem, el sender pels pinarets, coscolloses, camps perduts es molt divertit la cosa promet. Després de creuar una pista asfaltada al pas pel Mas de Giner el sender torna a picar cap amunt ens dirigim cap al Mas dels Bassisi després cap al Mas del Camarero, curiosament en aquest tram trobem el que sembla ¿sal, gel?? a la vora dels llocs per on passem.

Després de pujar per sender ara toca fer-ho per pista, aquí descobrim que el que no sabiem que era es gel de la pedregada que devia caure ahir per la nit i ara esta tot compactat formant una manta de gel. Una vegada el track ens indica que la pujada ja ha acabat parem a fer un mos i fer la xerrada, ens preparem per a fer algun tram de pista en baixada i després entrar al sender que ens portarà fins a Portell de Morella. Passem de llarg sense fer parada si per a agafar aigua, la ruta continua ara uns kilòmetres plans per pista i després una pujada per sender curta però intensa on hi ha una petita caiguda, jejjeje

Després baixem per una pista encementada per on hi ha una caiguda més perillosa, ññññ, no ha sigut res greu però tenim que anar en més compte, continuem en tanta emoció que ens passem el pas pel pont de pedra que creua el barranc. Arreculem que val la pena.

Un altra rampa forta i dos kilòmetres més amunt en rampes del 16%, després baixada suau vorejant un barranc que ens apropa cada vegada més al lloc de parada per a menjar. Llàstima que Castellfort esta a 1240m i ara nosaltres estem a 950m així que ens tocarà tornar a pujar per guanyar-nos el dinar, la pista va fent amunt sense massa descansos, algun tram supera el 10% de desnivell positiu però poc a poc els superem, a la vista ja tenim el parc eolic signe que Castellfort el tenim a toca de ma.

Per arriba definitivament al poble entrem en un tram de sender-lligallo empedrat tècnic ple de corbes i pasos complicats, la tercera caiguda del dia, jijiji ja la veurem al vídeo(que si, que si culpa dels pedals, jijiji). Arribem a Castellfort a la una del mig dia bona hora per a menjar, uns bocadillos de pa de la terra, cola, cerveza, carajillo, cafés, chupito, .... Tornem al carrer sobre les dos i cuart, per sort ara toca baixar i per una pista molt divertida anant en doble, corbes, aigüeres, passos per porteres del ganado i maleïdes pedres, a David li salta una en tant mala sort que li trenca el canvi, li fem l'apanyo típic de treure el canvi i posem pinyo fixo. La pista es converteix en sender creuant finques i arribant a la part baixa d'un barranc tipus gúbies per on corre aigua, toca pujar a peu uns 500m per a continuar pel sender que ens porta cap a la pista per on enviem a David en busca de la pista que el portarà a Cinctorres evitant totes les pujades que ens queden en els ultims 12km.

Després d'assegurar-nos que l'enviem pel bon camí emprenem el tram final, comença en pujada per pista cada vegada costa més però el final esta prop, el cel comença a amenaçar esta cada vegada més núvol però  les vistes no paren de millorar.

Arribem al que sembla el final de la pista en front d'una masia molt arreglada, el track es desvia a la porta mateix entrant a un senderol que ens porta a vistes del final de ruta. A partir d'aquí un encadenament de senderetes, lligallos empedrats, camins entre finques ens porten d'aquí cap allà veient el poble tot el rato però no arribant mai, del cel cauen gotes, tots pensem ara ja no val la pena xopar-mos que aguante una mica més. Per sort arribem als cotxes i no ens hem xopat, allí ens espera David que ha arribat sense problemes, fem unes coles al Bar Xiringito carregem les bicis als cotxes i ens despedim esperant la propera.

Ruta GPS Garmin

Àlbum Fotogràfic

Rutes des de Morella, Planol