10000 del Soplao - Tres anys després

Una marxa com esta molt recomanable per a tot biker que busca una mica més aquest any els de la penya hem estat entrenant per a ells estrenar-se i jo retorna. No m'enrollaré molt ja que al blog de la penya hi ha la crònica corresponent, però tinc ganes de fer unes quantes comparacions.

1. Tornem a l'hotel Montedobra un encert complet continua sent un petit gran hotel on allotjar-se, la gestió es la mateixa, bona gent, bon allotjament i millor menjar.

2. El dia, de matinada com toca i sortida massa endarrerida després paguem les conseqüències, però be tampoc hem vingut a guanyar, hem vingut a gaudir de la ruta. Analitzant-ho positivament acabaré la marxa en la satisfacció d'haver avançat a més de 2000 participants en 165km que significa que son uns 12 per kilòmetre!!!

Pensar que estic pitjor que el 2010 tampoc no es real ja que sorti de tant cap a detras i després avança i avança a gent que com a molt t'agafa roda i no t'ajuda .....

3. El temps d'aquesta edició es molt diferent al que hem vaig trobar, el 2010 vam arribar als 35ºC cosa que a natros ens afavoreix, el terreny més sec també ens ajuda ja que hi estem acostumats, aquest any moltíssim fang i rius a creuar com es veu a la foto fan que es tingui que circula en més cura. Després l'amenaça de fred i pluja obliguen a porta més equipatge. Per sort les prediccions es van aguantar i no va ploure ni va fer fred excessiu.

4. No recordo be que portava l'any 2010 però segur que no portava "xubasquero", una jaqueta a la motxilla ni posada, guants i calcetins per si plou molt, ..... al final molt carregat de coses que no vaig utilitza. 5'8kg pesava la bossa en el moment de la sortida.

5. El recorregut encara que més dur aquest es més atractiu per a la gent que ens agrada la MTB i no tanta pista, hi havia un parell de llocs tècnics on es podria haver marcat diferencia però pareixien la "cienaga de Srek" de tant de fang que hi havia.

    Un altre punt a favor la nova pujada de Negreo per a evitar fer creuar als corredors pel mateix camí uns que van i els altres que tornen, però a la altura de kilòmetres que estàvem tot ens sobrava, pensant-ho detingudament es el que toca per a l'"infierno del norte"

6. L'ambient un altre gran punt a favor per a aquesta marxa, com molt sabeu he participat en moltes marxes arreu del continent, probablement aquesta on més gent animant et trobes i damunt a qualsevol lloc també a llocs on arribar ja es una aventura, moltes gracies a tots i totes i pensant-ho be fins a l'últim participant més enllà de les 23h de la nit tenen el seu control de xip i els ànims de la gent.

7. Els avituallament, bufff que dir, complets? es poc, la gent que hi ha detràs? un altra cosa difícil d'explicar molta gent i molt atents a vegades abrumadors, el més gran que cau sobre l'hora de dinar en megafonia per a organitza la gent que arriba i dividir-la cap al lloc on hi ha menys participants menjant.

8. El control de temps i passos intermitjos cap marxa de carretera els te tant sovint així s'eviten els tramposos i als participants ens serveix com a referència per a saber on hem guanyat o perdut temps.

9. Al acabar dutxes per a participants i bicis com es nota que la probabilitat de pluja es elevada, torna a casa en la bici prou neta es d'agrair.

10. Per a finalitza haver passat el cap de setmana en companyia de grans amics, haver conduit, sopat, dormit, pedalat, sopat, esmorzat i conduit per a torna a casa en la companyia de vatros es una cosa que no vaig tenir el 2010 i us asseguro que es millor fer pitjor temps en bona companyia que fer millor temps i no poder fer la xerrada després d'haver acabat aquesta gran marxa.

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

Els dos embassaments Ulldecona - Pena

Avui surto decidit de casa a fer una "mingoruta"com diu el company Fermin. Ven de matinet cap al riu fent la primera al Orito, aquesta petita capella que hi ha al camí de l'Olivar.

A parti d'aquí a rodar i rodar cap a St.Rafel i després la Senia on per les graveres surto a la carretera que puja cap a la Pobla. Per la font de St.Pere salta aigua encara i fa una bona fresqueta. Passant de llarg de la font dels Arrossegadors no com l'últim dia arribo al primer embassament el de Ulldecona, esta a peta de aigua aquesta ultima temporada s'ha omplert. Per la pista de les Vallcaneres remunto el tram que més odio de la ruta, el motiu? sempre penso que vaig molt lent i que estic perdent el temps, una hora i pico dins d'aquesta zona es un mon! Per sort el encara baixa aigua i hem vaig distraient. Quasi a l'altura de l'entrador del Pi Gros torno a parar per a fotografiar un altre magnífic exemplar este pot ser no tant admirat però no per això menys majestuós.

Passo de llarg del Mas de Vallcaneres Altes i continuo pista avant cap a la que ve de Caro cap a Fredes, enllaço pistes fins arribar al entrada de la que va camí de Beceit. Aquí comença la segona part de la ruta ja que toca baixa i baixar fins arribar a Beceit. Després de tant baixar passant per l'interior de Beceit agafo camí direcció Panta de Pena-Penyaroija. Vorejant tota la ribera arribo al túnel que m'indica que ja estic camí de Penyaroija pròxim destí.

Aquest tram de pista primer te una pujada llarga no molt forta però costosa per l'estat de la pista, després a rodar baixant constantment fins arribar a l'entrada del poble. Per Penyaroija passo una mica avanç de mig dia, en algun moment dubto de parar a menjar a un bar però al final agafo aigua i amunt que el camí fins a casa es llarg encara.  Al passar per les roques del Mas Mut no hem puc resistir fer una foto.

Ja que no he parat a dinar al bar decideixo fer una incursió i anar ha investigar una pista que l'he mirat moltes vegades pels mapes fotogràfics de internet, al arribar al barrant de Tastavins no vaig cap al Boixar directament, hem desvio per la pista que va a Fredes per l'Encanader, recordo que tenia pujades molt fortes però no se si les passaré o no. Pujant i pujant s'ha fet hora de dinar i en un masset apartat de la pista principal trobo un bon pedrís per a menjar.

Mmmmm que bo que estava el bocata!!!! d'aquí es veia un tram del Panta de Pena, l'ermita de St.Miquel, l'Encanader, .... Bones vistes.

Continuo pujant per la pista cap a Fredes fins que el GPS m'indica que m'he passat, reculo i allí esta la pista en una cadena a l'entrada i un cartell que fica "només veins" així que cap a dins total de Ulldecona aquí encara ens toca alguna cosa no? La pista comença plana i molt ampla però poc a poc es va perdent, comença a baixar primer poc a poc però allí on ja es un sender hi ha unes rampes importants. Finalment torno a arribar al barranc de Tastavins. Per aquí pujo ràpidament fins al Boixar, la pista esta bastant trenada per les riuades dels últims dies però en la bici es pot passar en cotxe ja voriem.

Au ja hi som ja torno a estar a la part més alta i ara toca baixar cap a casa, primer per la pista de la Pobla tota encimentada i per aquest motiu agafo la variant que allarga la ruta però que la fa més distreta. Passo per la part més baixa de la Pobla o sigui pel barranc camí del Ballestar i agafo el camí dels estreta on a l'entrada hi ha una magnifica carrasca.

Aquest tram de sender es bonic pel lloc on baixa però no deixa de ser un pedregal en tota regla, sort que es un tram curt que finalment desemboca al novament retrobat Embassament de Ulldecona.

Un tram avorrit de carretera fins a l'entrada dels camins de vora riu per on baixare fins al poble, passo pel pont penjant del Moli l'Abella, pels senderols vora riu, per St.Rafel on agafo aigua i finalment arribo al pont del Molí l'Olibar on fai la foto final de ruta.

El dia a sigut llarg les sensacions, mmm, em trobo cansat però serà cosa meua, la setmana que be es la marxa 10000 del Soplao espero trobar-me millor penso.

Ruta GPS Garmin

Àlbum Fotogràfic