30 de juny 2012

44ª Luchon Bayona 2012

Cap de setmana llarg per a participar a la quaranta quatrena edició de la Aviron Bayonanais Luchon/Bayona Randonneé Cyclotourisme, es una proba de resistència física i mental on acabar es més que una victòria.

Divendres:
A les 6'45h comença el camí cap a Alcañiz en busca dels coneguts en qui compartiré transport, estància i ruta. Una hora i mitja més tard ja estic al lloc on hem quedat per a carregar i emprendre el camí Bossost on ens trobarem en la colla de Castellonencs on també hi ha gent coneguda de les KKDes a les que he anat estos anys. Pel camí parem a esmorzar a Mequinensa esta gent seu sap muntar molt be penso, no porten pressa i aprofiten el temps al màxim.
Continuem el camí contant batalletes i jo coneixent als 4 dels 7 Alcañisans que no conec, unes quantes cerveses després ja som un grup compacte, de tant en tant parada per a buidar el dipòsit i al pujar una cervesa més. Passem el Tunel de Viehla, la temperatura exterior es fresqueta com toca per aquí dalt, al passar per la oficina de la Pedals de Foc miro, demà també fan la Non-Stop !quins records¡
Bossost, hora de dinar els 8 de la furgo de BiciAccion ja estem al lloc per a dinar abans de entrar a França, els de Castello arriben una mica més tard, son molta mes gent, salutacions i a dinar. Després saltem el port del Portillon i ja estem a Luchon on anem en busca del Hotel i del lloc on ens entreguen el dorsal, llibret de ruta i mallot, tot en molta tranquil·litat la gent no esta nerviosa com a les marxes.
Al sortir sorpresa hem trobo a Fona, ell ve en dos companys i venen a fer-la en dos dies, parlem una mica ens desitgem sort i a sopar que ja es hora, després a dormir que l'horari de demà també serà llarg.

Dissabte:
Ens despertem a les 6'30h miro per la finestra i la veritat no pinta molt be lo cel.
La sortida es a les 7h ens vestim i baixem a la furgo on preparem cadascu l'esmorzar, per sort estos companys estan en tot i han comprat llet, suc, cola-cao, fruita, pa, pastes, beicon, formatge, ..... un bon esmorzaret, carreguem les bosses a la furgo.
Anem cap al punt de sortida son les 7h però no hi ha pressa al arribar al primer punt de segellar la cua no es molt llarga però toca esperar un parell de minuts, una vegada el segell ficat al llibret de ruta comencem a pedalar, per dabant 320km de paisatges impresionants ens esperen.
La primera dificultat comença només sortir del poble, Col de Peyresourde 1569m aquest es llarg i en rampes relativament fàcils menys els últims dos kilòmetres que el desnivell puja més ràpidament.
Anem en grup sense problemes fent la xerrada i continuant la festa de ahir, el cel continua amenaçador però pinta que s'aixecaran les boires i sortirà el sol. Coronem sense problemes aquí no hi ha ningú controlant el pas així que ràpid cap a baix només parem a la furgo que ens espera a agafar roba per a tapar-nos que farà fresca baixant.
Baixem ràpidament fa més fred del que esperava però enseguida passa, al arribar al barranc formem un bon grupet fent relleus aquí la gent no s'amaga evitant fer relleus es nota que tots busquem fer camí. En un tres i no res ja estem al peu del Coll d'Aspin 1489m aquest te algun kilòmetre molt dur en rampes que superen el 12%.
Anem pujant, com la vegada que vaig vindre aquí en Jordi i Paco el port esta molt tancat, ple de boira no deixa veure gens l'entorn fins a arribar a l'últim kilòmetre que sobre el cel i es veu la vall.
Arribem dalton hi ha el primer avituallament de l'organització, jo esperava poca cosa però no tant poc per part de l'organització quatre taronges, xocolate, formatge i veure. També segon punt de segellar el llibre de ruta i cap a la furgo on portem moltes més coses per a menjar, agafo platan per al camí, una pasta i un mini-bocadillo que han fet els tres que porten la furgo per als ciclistes. Tirem cap a baix que no volem perdre molt de temps en estes parades, ens envolta un ambient ciclista sorprenent on la gent t'anima en molts idiomes.
La baixada de l'Aspin es molt bonica carretera rapida i en corbes on fent unes bones traçades es baixa a mil, entre boscos espesos arribes a la part baixa agafat un altra carretera per on tornem a rodar en grup, continuem baixant però ja sense tanta pendent, al passar per unes cases, pummm, he xafat una pedra grossa que no han avisat els de davant i el tubular explota, la botella de l'aigua salta pels aires. Després de reparar continuem la ruta arribant al encreuament del Col de Tourmalet 2115m i més de 17km de pujada contant sense descansos a partir del kilòmetre 5.
La única vegada que vaig intentar pujar aquest port no vaig aconseguir passar de la Mongie, avui vaig controlat i molt més entrenat, els nuvols no deixen veure la pujada i de sobte ja estem a les galeries previes al lloc on vaig baixar de la bici i em sento molt còmode, continuem pujant passem ara cadascú al seu ritme però separats per pocs metres. Arribem dalt on hi ha un nou control de segell i un altre mini-avituallament, com que porto ventatja canvio el tubular del davant per anar segur en un de nou, després a fer la foto de rigor amb al punt més alt.
Algú comenta que en els 77km que portem ja portem el mateix desnivell que a la QH i encara ens falten 250km pel davant i el mateix desnivell, penso que es una animalada però intentarem acabar en condicions.
Avall!!!! la organització avisa que als tres primers kilòmetres hi ha molta pedra solta, per desgracia un dels companys de Alcañiz punxa la roda de detras però al estar la furgo aquí mateix la reparació es molt rapida i continuem baixant i baixant i baixant, bufff quina baixada més llarga, 25km de baixada donen per a menjar be i emprendre la següent dificultat muntanyosa el Coll de Soulor 1474m / Aubisque 1709m el primer tram es molt còmode,
després el Soulor es va complicant peró només entrar a les rampes fortes i al aixecar-me miro la roda de detras la porto molt baixa? a una font de la carretera paro i NOOO sembla que esta punxada, sense ganes de posar el tubular de recanvi i els companys tiràn endavant decidim en los de la furgo posar una de les rodes que porten per si les mosques, resulta que només en portem una de campagnolo així que esta mateix. Al estil professional una espenta i a agafar als companys que van fent camí tranquil·lament sabedors que ja els agafaré.
Just al moment de coronar i posar el segell de control agafo als companys ens posem la roba per a baixar els quatre kilòmetres i emprendre la pujada final fins a l'Aubisque on paro a fer la foto de rigor aquest encara no el tenia a l'historial.
Com podeu veure la roda que porto es d'alumini i jo en pastilles de carbono, tindre que baixar en molt de compte, la baixada es molt llarga fins a arribar a la carretera que puja al Portalet conegut per tots per se el por clau de la QH. Tirem aball entre molta boira, tanta que jo poso la llum de detras en marxa per si les mosques, aquest port al reves deu ser dur de collons i molt vistós, tindre que vindre un dia d'aquestos.
Arribem baix a Laruns on fem una parada per a re-agrupar ja que la baixada es tant llarga que mai se sap, el cel comença a estar molt tapat, creuem Laruns i sortim a la carretera direcció a la baixada del Marie Blanc, passem la rotonda i cap a Oloron, on la gent que va a dos dies te el lloc on dormir i menjar per part de l'organització, nosaltres parem a una gasolinera a menjar veure i fer una mica de descans.
Tornem a la carretera a fer relleus entre nosaltres, anem tot sols per la carretera, sense control de cap tipo, respectant les normes de transit, passem per molts pobles i barriades, segons l'altimetria de la proba ara només queda rodar i baixar però ja vinc avisat pels companys que això no es així. Passen els kilometres i arribem a l'ultima pujada declarada com a tal per l'organització aquí parlant en lo propietari de la roda prestada descobrim que estic portant una pinyonera de 11 pinyons i jo porto un canvi de 10 només jejeje per aixó no va molt fi penso, comença la pluja primer molt fina al kilòmetre 240, el Coll de Osquich 500m ultim punt de segell del dia, aquí dalt la temperatura no supera els 12ºC i toca baixar, bufffff
Baixem tranquil·lament queden 70km i sembla que els farem baixa la pluja i el fred, ara be la part més perillosa si no has menjat i begut durant tot el dia, son uns 50 kilòmetres de repechons  alguns de 500 metres al 10% altres més llargs a aquesta altura només ens queden uns 800 metres de desnivell positiu a superar però seran tots a vas de repechos.
En una d'aquestes baixades noto que la roda del darrera fa un estrany i penso "un altra vegada NO!!!!" pos si un altra vegada la roda pel terra, els dic als companys que a falta de 25km tiren i que ja arribaré en la llum de la furgo, però l'únic Castellonenc que queda es queda en mi s'ha trobat be anant en mi tot el dia i ara s'agraeix el gesto. Com que els de la furgo porten camares canviem i au a tira com a bojos per agafar als companys, però sembla que la cosa no s'ha acabat, transcorreguts 5 km un altra vegada a roda punxada, sembla que la coberta te un tall i ha pessigat la càmara, tirem de recanvi canviem coberta i càmara ara si que ja no agafarem però tot i això ara toca lluitar en la llum del sol que cada vegada esta mes justa fem els últims kilòmetres a ritme de crono 35, 40 km/h de mitja i arribem a Bayona tot sols en la furgo detras, però encara queda fer la volta per la població per entrar al pavelló on ens esperen els companys que fa uns 10 minuts que han arribat, també estan els dos Castellonencs que ha arribat en lo grup cap davanter ja fa unes hores.
La foto de rigor al arribar, després de haver segellat el carnet de ruta per ultima vegada t'entreguen el diploma, per a mi es millor record el carnet de ruta en tots els segells:
Cap a la dutxa i a sopar a un MacDonals que a les 23h que son al acabar de tot ja no hi ha res obert a aquest país. 

Diumenge:
A les 9h ens despertem, només quedem nosaltres els Castellonencs han matinat més que tenen que veure ¿la roja?, natros en més tranquil·litat emprenem el camí de tornada que serà llarg, per a tornar cap a casa ens toca tirar per autopista direcció St.Sebatia i després decantar cap a Pamplona on ha falta de una setmana per a la festa gran parem a esmorzar un bon plat combinat i unes cerveses per a no barrejar beguda, jijijij
Després per l'autopista de l'Ebre cap a Saragossa bufa un vent impressionant però el conductor en tranquil·litat va fent kilòmetres, passem per l'Expo de l'Aigua ells em comenten que esta tot abandonat, tirem cap a Alcañiz però abans de arribar i sent ja les dos de la tarde parem a fer un mos novament, la cervesa de la furgo ja s'ha acabat ens hem begut unes 100 llaunes entre 6 persones de tot el cap de setmana i el menjar ja esta una mica passat.
Arribem a Alcañiz on repostem gasoil i passem comptes, descarreguem i jo cap a casa que son les cinc de la tarde, una hora i mitja més tard ja estic a casa, ¿cansat? no massa, ¿content? molt però no gracies a les punxades, ¿en ganes de tornar? si però sense pressa com aquesta vegada.

Àlbum fotogràfic
Ruta GPS Garmin (el meu GPS torna a esta a la UVI així que es un track dels companys en los que vaig anar)
Crònica Davidvid un altre punt de vista

8 de juny 2012

Ruta 37, Cinctorres - Lo vídeo

Aquí teniu lo vídeo de la ruta que varem fer fa uns dies els companys de Vinarós i jo mateix per les terres del parc de MTB dels Ports.
Recordeu seleccionar l'opció HD a la barra de baix i pugeu el volum dels vostres altaveus.