Avui toca la penúltima prova de la Xallenger, a les 7'15h surto de casa per anar a Mora d'Ebre, en una hora de camí arribo al circuit de karting on este any es fa la sortida, recullo el dorsal tranquil·lament, sense agovios de temps i hem preparo per a la sortida, minuts després esperem tots que obriguen el circuit per a situar-mos a la línia de sortida.
Primer que tot unes paraules del president explicant una mica el funcionament, el recorregut i tot lo de sempre que anem en compte i que gaudim de la ruta. Peguem una primera volta de reconeixement al circuit i amb els semàfor en roig tots preparats, quan s'apaga hau tots com a locos a fer la volta al circuit i sortir direcció als camins de terra.
Sortim del circuit i entrem al primer tram, per sort un camí ample per on avançar a alguns dels participant es fàcil, després de pujar molt i algun tram de molta pendent entrem a la primera sendera de baixada en algun pas impossible com a mínim en la rígida, hi ha algun pi travessat i molta pedra solta. En arribar baix estem al barranc de l'infern per on emprenem un camí/sender on toca posar el plat menut i fer el molinet, buffff aquí si que hi ha desnivell i damunt anem per sender.
En arribar dalt novament baixem per sender cap als camins que vam passar al edició passada, però pocs kilòmetres per camí ràpidament tornem a entrar a un encadenament de senders que fan del recorregut el més dur de la temporada. Arribem a l'ermita de St.Gregori on hi ha el primer avituallament on aprofito per a veure una mica de isotonic i menjar.
Després el camí continua baixant per a agafar els camins que vam fer l'any passat, passant pels barranc estrets per on tornem a agafar altura, les cames ja pesen però ja falta menys. En arribar dalt un altre sender entre pins molt ràpid, que ens porta al segon avituallament on torno a para.
A parti d'aquí ja només queden camins hem diuen al avituallament, però el que no hem conten es que es un autentic trenca cames, per camins amples pugem i baixem a cada pujada penso al baixar arribarem al lloc de sortida però mirant al GPS veig que encara falten uns 10km, uffff penso però ràpidament m'animo i apreto les dens com més ràpid vagi més prompte arribaré a la dutxa. A falta de poc més de 5km hem trobo un altre avituallament primer penso en no parar pel que falta però vinga va que esta gent ha estat tot el matí aquí esperant el nostre pas, hem paro i per detras m'agafa Caballe el company de feina de Fermin, en ell anem tirant ja en moltes ganes d'arribar.
Després de un parell de pujades més i una baixada rapida en un bon susto arribem a la meta on per fi hi ha la recompensa, un bon plat de pasta fresca, begudes i la dutxa tant desitjada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada