30 de març 2013

Ulldecona -> Castello i tornar

Per a Setmana Santa sempre tinc preparada una bona ruta pel Port normalment però aquest any degut al estat de les principals pistes ocupades per pins tombats per les ultimes nevades decideixo fer una cosa diferent, es tracta de agafar la Via Agusta fins a Castello i tornar per les vies verdes i camins de la costa Castellonenca creuant alguns dels paratges naturals que hi ha.
La ruta comença a les 7'20h, avui tocara pedalar de valent i quina millor forma de fer-ho que ens la nova muntura ideada per a rutes llargues i plenes de camins pedregosos. Benvinguda a casa:
Vinga va anem per feina, surto del poble en busca del pas obligat del pont de l'Olibar direcció Traiguera per on agafo la Via Augusta que creua desde la Pertus a Cadis tota la península, aquesta part del camí m'el conec de sobres aixi que vaig tirant de cames tranquil·lament, passo per Traiguera ven de mati. La Via Augusta hem porta a passar de llarg de la Jana, passant per camins, algun tram asfaltat i creuar la rambla Cervera, es curiós anar veient les llambordes blaves que indiquen el bon camí.
En un parell d'hores hem planto a St.Mateu que creuo per la plaça principal, però la ruta continua i jo continuo pedalant sense descans. El camí va sent planer i molt recte direcció al sud, de sobte un canvi de direcció hem porta a la Salsadella passant per la seua ermita.
Passo per la plaça Mexico a la Salsadella i continuo buscant la Via Augusta, aquest tram transcorre pel mig de oliveres mil·lenàries, fins a tornar a la carretera de lesa Coves, aquest tram la V.A. esta atropellada per la carretera i no hi ha més remei que anar per carretera, grrrr. Arribo a les Coves, la V.A. continua per la carretera però jo l'evitaré al màxim anant per camins del barranc que ja conec d'alguna volta que he fet per aquí. Després ve el tram de la Torre d'en Domench que com la carretera fa un bon tram de pujada, després passant per la vora de l'aeroport i cap a la planícia de Cabanes passant per l'antic Arc de Cabanes.
D'aquí a la Pobla Tornesa hi ha un tram dur ja que es tracta de molt de cudolar i de trams de sorra per on la bici no avança, damunt fa una pujada important creuo carreteres que no se ni quines son, jo només miro el GPS l'únic que es coneix el camí. Arribo a la Pobla on comença la part més avorrida del trajecte  la V.A. ha estat convertida en un carril bici que va tot lo rato pel costat de l'autovia i els cotxes fan un soroll insuportable després de estar tot lo matí en l'absoluta tranquil·litat. Passo per Borriol cosa que m'indica que Castello esta més aprop, continuo baixant i finalment el pont del adeu a la autovia.
Continuant per carril bici entro a Castello, començo a plantejar-me fer una parada forta a menjar però necessito una coca-cola per a dinar avui, passo pel centre de Castello però esta ple de gent fent les compres i els bars estan plens, no vull deixar la bici ni un sol moment tot sola, vaig creuant Castell, a la plaça de l'ajuntament entro per a tindre una prova del lloc on he estat.
Una vegada creuat Castello baixo per l'autovia que cap al Grau on hi trobo una gasolinera on justament hi ha una patrulla de la Guardia Civil, entro una coca-cola i una aigua de 1'5l, continuo baixant fins arribar al port on hi trobo un petit parc on uns estrangers en bici estan fent un pic-nic, en un altre banc faig parada, hem trec el bocata, la cola, l'aigua, ..... s'hem queden mirant. Després de reposar un poc, no massa, continuo la ruta pels carrils bici de la costa per on hi ha verdaderes "maquines" fent patinatge en línia, passat Benicassim agafo una relativament nova Via Verda que va per l'antic traçat de la via del tren al entrada hi ha unes vistes de la costa del Grau molt bones.
La Via Verda esta pleneta de gent caminant, es passen per tunels i algunes cales on fer una mirada costa poc, en algun tram es fa difícil avançar ja que hi ha molt de caminant, ciclista, gent badant, .... per fi arribo a la sortida on la gent es dispersa  entro a la joia de Castello Marina d'Or complexe hoteler, "vuex" quin fàsic de construcció despiadada, avingudes, monuments, estàtues, ..... això no esta fet per a mi. Passo ràpidament per aquí no hi ha res per a veure.
Poc després entro a un tram d'entarimat elevat per la zona pantanosa del Prat de Cabanes i Torreblanca, aquí si que hi torna la tranquil·litat, poca gent i molta natura. Creuar per aquí sentint les granotes, veient els patos i olorant l'aigua et fan recordar el Delta de l'Ebre, no hem puc esta de fer una foto de l'aigua d'aquestes marismes.
Només sortí Alcoceber i les seves urbanitzacions, els passejos marítims plens de gent menjant a les terrasses, pedalant per aquí ja s'hem a tornat a acabar l'aigua? pos tindre que torna a comprar-ne, en una bar una botella de 2l i una cola per al berenar. Surto de Alcoceber direcció al Parc Natural de Irta. Aquest tram es tranquil, de tant en tant un cotxe però majoritàriament gent caminant o en bici. pedalant pedalant arribo prop de la Torre Badum a portes de Penyiscola on decideixo menjar-me el berenar, porto unes 5-6 hores pedalant.
Aquí m'esplaio una mica més començo ha estar tranquil ja estic més prop de casa i hem queda sol per a arribar de sobres Menjo, veg, gaudeixo del soroll de la costa i penso que això ja esta fet.
Tornem al camí la bici el GPS i jo, ara pujada per l'encimentat de la Torre Badum i d'aquí a Penyiscola on continuen els turistes prenent el sol i passejant. Arribo a Benicarlo on m'acomiado del mar ara ja camí d'Ulldecona. Desgraciadament el vent que tot el dia m'acompanya aquí hem molesta més de l'esperat i costa avançar, per sort estem a la terra dels tarongers i quines ganes de fruita porto!!!! faig una parada en plan atraco i hem menjo una dotzena de taronges del tiron.
Camí Ulldecona amunt baix pel costat de l'autopista creuant rambles i barrancs al fons ja es veu el Castell, però al costat encara tinc l'ermita de Vinaros St.Sebastia. Arribo a la planta de Gas i continuo mirant l'horitzó en busca del campanar del poble, ara toca canviar de rumb i pel costat de la via del tren tiro cap a casa. Arribo a l'última estació que ja esta tota rebentada de tant d'espera el tren.
Finalment arribo al Riu Senia i al pont del moli l'Olibar per on creuo un altra vegada al nostre petit pais, passo per l'Orito i ja estic a casa, son les 17h tocades, arribo cansat però content d'haver fet aquesta volta que feia temps que portava dins el cap i em pregunto: "Where is the limit?"