Tres senders i molt més

Avui tocava entrenar amb la MTB i ja feia dies que tenia la ruta pensada i carregada al GPS. Un recorregut no apte per a tots el públics m'esperava i aprofitant que el dia es molt llarg pel mati la sortida a estat abans de les 8h, amb la motxilla plena de menjar i d'aigua la ruta comença ja.

El dia es despertava boiros però les prediccions eren de solet i bones temperatures, la bici elegida era la polivalent Enduro. Emprenc camí cap a Canet  pels llocs coneguts i després cap a St.Marc a la base de la primera pujada seria del dia El Turmell, en arribar dalt porto tres hores de camí i toca esmorzar.

Després de recuperar una mica de forces i gaudir de les vistes tiro pel primer sender del dia, el més llarg i divertit del dia, Sender del Turmell a Vallibona, llàstima que esta ple de passos tancats per al bestiar i tens que parar i obri la porta i tancar. Arribada a Vallibona els barrancs baixen plens d'aigua l'espectacle continua.

Després d'una breu parada al bar per a comprar una Cola continuo ruta que el dia serà llarg, començo la segona pujada per la pista que va cap a Castell de Cabres, a un bon ritme i gaudint de les vistes dels masos perduts, dels barrancs i de la frondositat dels boscos arribo al punt més alt d'aquesta pista i torno a baixar en busca de la Pobla, primer per camí molt "fangos" i després per la segona Sendera del dia La Pastora.

En arribar baix i pedalar una mica toquen les 13'30h i toca dinar alguna cosa més contundent, sense perdre molt de temps menjo un bocadillo i em bec la Cola de Vallibona, un plàtan i a pedalar. Durant la pujada cap al Boixar el cel comença a fer temo, es senten trons i cauen algunes gotes, en arribar dalt el Boixar ni es veu l'aigua arriba i cau amb força.

Després d'un moments de molta aigua i de dubtes de si acabar la ruta pel camí fàcil decideixo continuar el cel pareix que cap a on vaig jo es comença a obrir així que cap a Fredes falta gent. Passo per la Colonia i emprenc el camí que em portarà al tercer sender del dia, El Portell de l'Infern. La baixada cal fer-la en compte les pedres patinen moltíssim i aquest sender si alguna cosa te son lloses i moltes pedres perilloses.

En arribar baix una gran il·lusió l'embassament esta omplint-se d'aigua que entra amb mola força pel Barranc del Mangraner, l'estat fa unes setmanes no te res que veure amb l'actual. Llàstima del tram de carretera que es inevitable per a sortir fins a la Sénia on torno als camins per a baixar pel camí vora riu per on últimament acabo totes aquestes rutes. Un gran dia amb totes les variant boira, sol, pluja, camins, encimentats , senders, asfaltats però sobretot molta força i ganes.

Ruta GPS

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

Fang per terres de Canet

Avui i per a ser equitatiu la crònica la penjo a la de la Penya ja que hem sigut bastanta gent, Link, només dir que no era la que jo tenia previst el motius son que portem 3 dies plovent hi ha hagut zones on el fang ha fet difícil avançar.
Fins la propera.

Els Ports, entre Bel i l'Embassament de Ulldecona

Be comencem, sortida per la sequia fins al Moli l'Olibar, d'aquí vora riu per a entrar pels camins típics per a arribar a Canet lo Roig passant per l'interior del Cervol en més d'una ocasió. Passem Canet i continuem pel camí direcció a Rossell aquest camí també l'hem fet en més d'una ocasió però normalment al reves. 

Arribem a Rossell i sense pensar-ho per la carretera cap a Bel, en concret 9 km d'asfalt en ventet de cara. Pugem a un bon ritme, així que sobre les 11h del mati em arribat i esmorzat a la font de l'entrada.

Després em empres els camins i senders que unien Bel amb la Pobla, gracies a que avui en dia esta de moda la neteja i conservació dels espais naturals em aprofitat per a anar a veure un nou sender que baixa directe a l'embassament de Ulldecona. 

El sender esta magníficament netejat i molt currat fent bona plataforma per al pas de la gent majoritàriament a peu. Em arribat baix i vorejant l'embassament ara sec em arribat al bar on em fet una coca-cola.

Després pel camí típic passant pel Moli l'Abella cap a casa. Sense problemes mecànics, amb una bona ratllada a la bici de Lluc i una mica massa tard per a Fono amb Rafel justet de forces però content per la ruta em arribat tots junts a casa. Fins la propera.

Ruta GPS

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

..., Cassetes Velles, Tossal 3 Reis, Boixar, ...

Avui tocava entrenar de valent i això he fet, una ruta de MTB pels Ports sortint de casa i passant per punts estratègics d'aquest magnífic paradís que tenim aquí a toca de casa..

La ruta començava amb molta boira a la vall d'Ulldecona i també a la plana de Santa Barbera i la Galera

Poc a poc la boira desapareix, arribo al entrador de Cassetes Velles en menys d'una hora de marxa, començo a pujar en un bon ritme i al Racó dels Capellans primera parada per a fer unes Fotos, continuo pujant a un bon ritme i arribo dalt on hi ha neu per tot els ombrius, esta gelada però es neu. Seguint un track segueixo un sender per a creuar cap a la pista de les Vallcaneres.

El sender esta ple de neu i gel i es fa difícil anar a cavall, toca caminar una bona estona. Arribo al cap damunt i cap avall passo per la Carrasca Grossa, uns metres més i ja estic a la pista que puja del pantano. Cap amunt arribo al Mas de les Vallcaneres i aprofito per a fer un mos, sense perdre molt temps continuo per la pista e busca de la principal Caro - Fredes, Amb molt de compte per les plaques de gel arribo a la pista a l'altura de la Casa del Rei, porto tres caigudes pel Gel per sort sense conseqüències. La pista torna a pujar, esta plena de fang i costa avançar però poc a poc i evitant passar pels tolls arribo al Tossal dels Tres Reis.

Cap a Fredes que falta gent, la pista encara te restes de neu i gel cal anar en compte. En arribar a Fredes soluciono uns problemes mecànics i emprenc el camí vell cap al Boixar, puja, baixa, puja, quin trenca-cames!!!! Comença a fer-se pesada la ruta sort que només queda baixar, primer per la pista cap a la Pobla i després pel sender dels Estrets del Ballestar  fina al Pantano de Ulldecona.

A partir d'aquí el camí conegut per molt per la vora del Riu Sénia em portar cap a casa ràpidament.

Ruta GPS

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

Serra d'Irta

Avui m´he reunit en un nombrós grup de Castellonencs disposats a rutejar per la Serra d'Irta, la matinada ha sigut gran, la sortida estava prevista a les 8h del mati en uns cinc minuts de cortesia, total que així a sigut i hem sortit prou puntuals, per cert 18 biker's disposats a sofrir.

La ruta començava en lo grup trencat en dos per sort he sortit amb el cap davanter i no m'ha tocat recuperar terreny amb els que sortirien uns cinc minuts més tard entre els que es trobaven els calijons Juaquin i Roberto, per una despistada no m'he adonat que no venien i això els ha portat a sofrir en la companyia de 3 carbonatats amb rígida, una llàstima. El recorregut prometia ser molt divertit i ple de sorpreses ja que no conec massa coses per aquí, el primer tram si que el coneixia es la pujada per pista encimentada i després terrera fins al Castell de Alcala,

baixada rapida i molt neta cap a la part baixa, emprenem la carretera que va cap a Alcocebre per l'interior, després de fer un 3km per asfalt li diem adéu ja que comença la ruta de pistes i senders.

Comencem pujant per pista un altra vegada direcció al castell i tornem a arribar a la pista per on havíem passat feia una estona, però a mitja pujada girem per un camí amb una pinta que la definiria com a pedregosa, la pujada cada vegada es complica més molt de desnivell i molta pedra solta fins al punt que jo al menys no he pogut pujar damunt la bici. Al arribar dalt un mos i cap avall per un sender molt tècnic amb passos perillosos. Arribem al camí interior de la Serra d'Irta i per aquí la gent comença a córrer com si una manada de gossos rabiosos se'ls volgués menjar.

Arribem a l'entrada d'un sender que ja havia fet en la marxa de Penyiscola que ens porta cap a la costa i pel camí de la costa cap a la Badum i l'ermita de Penyiscola, l'ermita esta encastada a la serra, el cami que hi porta te unes rampes molt empinades, algunes encimentades, on m'ha tocat posar tot lo ferro que porta la ENDURO per arribar dalt. 

Vistes des de l'ermita de Sant Antoni:

Després de reposar mentre acaba de arribar la gent, emprenem un altre tram de sender aquest esta netejat fa poc, pel mig de no se on canviem de sender i entrem al sender de Vista Ermosa, reconec que en un dia clar hi ha que haver unes vistes espectaculars de la costa i la zona dels Ports, continuem per sender amunt i avall, a cavall i a peu fins que arribem al lateral de la autopista per on tornem cap a Sta.Madalena, el grup esta tot partit uns arriben per aquí, altres per allà, uns fa estona que han tornat altres arriben al cap d'una estona, per sort cap cosa destacable, carrego la bici i cap a casa que ja son les 14h. 

Crónica de Carlos

Ruta GPS

Crònica de la God.Riols

El dia despertava gèlid, -2ºC marcava a la farmàcia, després en lo GPS de Min hem descobert que el termòmetre es desplomava poc a poc i al sortir del poble baixava fins a arribar als -7ºC.

Ni pujant per la sendera de la Calç hem escalfat lo suficient per a que no ens feren mal les puntes del dits, una vegada dalt hem agafat el sender del Tossal Redo on feia la sensació d'una bona temperatura, al tocar-mos el solet s'agraïa bastant, empalmem en la baixada de la Cova Panis on he tirat unes fotos als companys del TOP-ABAJO:

Min

Davitet

Garsi

Sebas_sus

Al arribar baix hem tornat a remuntar per la sendera de Patorrat on he fet més fotos però només poso al que me falta per nombrar:

Davit Scott

hem acabat de remuntar per a baixar per una bestialitat de sender como es la sendera de la Barqueta, una recta molt empinada i relliscant que et porta de nou al sender de la Cal.

Al arribar aquí remuntada en busca del punt més alt de la ctra. de Godall, foto del "pinxon" del dia

dmingo

Arribem dalt i anem en busca del sender de la Colomera un mar de pedres i roca viva molt ràpida, al arribar quasi al final de la Colomera enllacem per senderoles novament en la ctra. on pugem uns 200m de asfalt per a entra novament a camins i senders, passem per un pou i novament remuntada pel sender de la Pedrera cap al més alt de la Serra de Godall al arribar dalt ens creuem amb un parell de grups de biker's, salutacions i continuem que la ruta no serà llarga de kilòmetres però si de hores .

Baixem pel primer Dh de Godall o també conegut pel sender del Coll de les Obagues esta està molt mal conservada plena de reguerons i pedres, es nota que hi ha més variants i per aquí no passa massa gent, al arribar baix ens divertim provant de baixar per les passarel·les que aquí queden del segon DH.

Ara a esmorzar, dinar son les 12'30h i portem menys de la mitat del recorregut

Plat combinat de botifarra, salsitxa, carn ou fregit i pataques, tot regat en vi i graciosa.

Continuem ruta, ara toca dos novetats importants per al grup i per a mi, no hem passat mai, empalmem dos senders la de Vilallarga i la tornada de Vilallarga, dos senders que ben nets seran genials i divertides. ¿Que toca ara ? remuntada un altra vegada primer per la sendera del Pou Pixador enllaçada en la sendera de la Pedrera novament, hi ha que reconèixer que aquest cop es fa més dur pel cansament acumulat però pugem en molta alegria pel "vinacho".

Una vegada dalt anem en busca del sender dels JB i encadenem els senders de Cantarelles primer per a arribar fins a l'enllaç en la del Raco de Fernanda, hi ha que reconèixer que aquí la gent de la UCSB s'ha fet un fart de curra grandiós.

Al arribar al final del sender del Raco de Fernanda remuntada per la "bestia" o la "paridora" per a arribar a la Font de la Serra ha estes altures el personal estava ja fins als "eggs", però el sender de la font del Arboç versió ampliada a recompensat en escreix la pujada anterior, al arribar a baix posem ¿aigua? estava molt roina!!! (no la proveu, abans oloreu) ja falta menys per a tornar a passar per Godall (segona vegada), per a entrar escollim el sender de les escoles i creuem pel pas secret cap a la següent remuntada, primer per l'encimentat que porta a l'àrea de mig ambient, però aquí tenim problemes mecànics dels grossos . A vitet se li han soltat tots els cargols del plat menut i no hi trobem solucio fins que el mestre es treu unes petites alicates i pot tornar a caragolar i solucionar el problema, vitet estava ell que es veia marxant cap a casa i estalviant-se el final apoteosi de la ruta, tu no ens abandones!!!

Després pujada pel sender de la Vertical fins al final, per a arribar al esperat DH de Godall 2011, davitet estava així de content.

hem agafat bona tanda al Dh que hi ha gent entrenant tot el dia i la fem al nostre ritme o sigui TOP-ABAJO . Baixada a mort, ens hem promès fer unes coca-coles al arribar de nou a Godall (tercera vegada)

Ja tan sols queda una remuntada final, llàstima de ser asfaltada però s'agraeix a aquesta altura de la ruta, pugem parlant els tres agafant tot l'ample del camí. Al arribar dalt ens em tirat en busca del sender de Cantarelles, esta vegada la hem fet fins al final, la baixada no te pèrdua te de tot corbes, escalons, passos estrets, margenades i un pinar final molt bonic de passar.

A partir d'aquí a gaudir del final de la ruta el sol s'està ponent a l'horitzó, torna a refrescar i arribem novament als 0ºC, ultima foto, son prop de les 18h i el Castell de Ulldecona es veu així des de el camí de l'ermita, aquí ens teniu molt contents per haver acabat una ruta de 59km i 5'30 hores de pedals.

Ruta GPS

Galeria de Fotos

Vídeo Ruta