27 de març 2011

Tres senders i molt més

Avui tocava entrenar amb la MTB i ja feia dies que tenia la ruta pensada i carregada al GPS. Un recorregut no apte per a tots el públics m'esperava i aprofitant que el dia es molt llarg pel mati la sortida a estat abans de les 8h, amb la motxilla plena de menjar i d'aigua la ruta comença ja.
El dia es despertava boiros però les prediccions eren de solet i bones temperatures, la bici elegida era la polivalent Enduro. Emprenc camí cap a Canet  pels llocs coneguts i després cap a St.Marc a la base de la primera pujada seria del dia El Turmell, en arribar dalt porto tres hores de camí i toca esmorzar.
Després de recuperar una mica de forces i gaudir de les vistes tiro pel primer sender del dia, el més llarg i divertit del dia, Sender del Turmell a Vallibona, llàstima que esta ple de passos tancats per al bestiar i tens que parar i obri la porta i tancar. Arribada a Vallibona els barrancs baixen plens d'aigua l'espectacle continua.
Després d'una breu parada al bar per a comprar una Cola continuo ruta que el dia serà llarg, començo la segona pujada per la pista que va cap a Castell de Cabres, a un bon ritme i gaudint de les vistes dels masos perduts, dels barrancs i de la frondositat dels boscos arribo al punt més alt d'aquesta pista i torno a baixar en busca de la Pobla, primer per camí molt "fangos" i després per la segona Sendera del dia La Pastora.
En arribar baix i pedalar una mica toquen les 13'30h i toca dinar alguna cosa més contundent, sense perdre molt de temps menjo un bocadillo i em bec la Cola de Vallibona, un plàtan i a pedalar. Durant la pujada cap al Boixar el cel comença a fer temo, es senten trons i cauen algunes gotes, en arribar dalt el Boixar ni es veu l'aigua arriba i cau amb força.
Després d'un moments de molta aigua i de dubtes de si acabar la ruta pel camí fàcil decideixo continuar el cel pareix que cap a on vaig jo es comença a obrir així que cap a Fredes falta gent. Passo per la Colonia i emprenc el camí que em portarà al tercer sender del dia, El Portell de l'Infern. La baixada cal fer-la en compte les pedres patinen moltíssim i aquest sender si alguna cosa te son lloses i moltes pedres perilloses.
En arribar baix una gran il·lusió l'embassament esta omplint-se d'aigua que entra amb mola força pel Barranc del Mangraner, l'estat fa unes setmanes no te res que veure amb l'actual. Llàstima del tram de carretera que es inevitable per a sortir fins a la Sénia on torno als camins per a baixar pel camí vora riu per on últimament acabo totes aquestes rutes. Un gran dia amb totes les variant boira, sol, pluja, camins, encimentats , senders, asfaltats però sobretot molta força i ganes.