Primera de l'any

Aquest any s presenta interessant, el penso dedicar ha poder ser a la bici de muntanya, entrenant molt i moltíssim per a poder acudir a alguna de les grans del calendari nacional, com poden ser 10000 del Soplao, Tracks del Diable, Gegant de Pedra, VIP. Per aquest motiu aquest dissabte marxo en solitari, per agafa ritme de creuer i acostumar al cos a sofrir damunt la bici.

Surto de casa sobre les 7'30h cosa que molts ni es plantegen, per al recorregut que hem queda pel davant no caldria però així tinc més temps de sol. La bici no es la que m'acompanyara durant la temporada però tot i ser una enduro de més de 14kg es comporta sobràdament be com per a fer rutes llargues.

Agafo direcció al riu creuant la frontera pel pont del Molí l'Olibar, emprenc els camins que porten a Canet lo Roig, en una hora i quart ja estic a Canet on aprofito per a fer una mica de Geocaching. Continuo quasi sense parar, lo just per a menjar-me una galeta, tiro pel camí que hem porta cap al Mas del Coll on canvies de vessant encarant la serra de les Moles de Xert, per aquí dins la tranquil·litat es absoluta, els masos abandonats cauen, però l'ermita de St.Marc aguanta el pas del temps.

Després de pujar a l'ermita, emprenc el camí que em portara primer al peu de la pujada encimentada del Turmell i després a punt més alt el Turmell 1200m marca del GPS. La pujada forta te una distancia de 10km i 1000 metres de desnivell en total un 10% de mitja, hem costa pujar una hora de rellotge.

Després de menjar-me l'esmorzar dalt emprenc la baixada que no fa molts dies vam fer els de la penya, el sender es molt ràpid i divertit tot i que avui vaig en més compte pel fet de esta tot sol, la velocitat es alta.

Arribo baix a l'ermita de Vallibana, avui no hi ha hagut cap punxada. Entro a la carretera Nacional que baixa de Morella direcció al Barri d'Anroig on torno a agafar camins.

Passat Anroig baix per l'antic camí de Morella a St.Mateu, el camí cada vegada es més un sender, hi ha trams per on només les motos i les bicis poden passar. Aquest tram es un pur trencacames, però te la recompensa de la Font de Morella i la seva Cova.

Arribo i passo per St.Mateu, no agafo ni aigua, vaig en busca de la segona part del recorregut, pujo cap a l'ermita del Angels per on pujo pel calvari i passo de llarg, entro en un dels trams que més m'agraden de per aquí, però uns metres més avant ufff quin susto 15 o 20 baques i bous de cara per sort elles tenen més temo i comencen a corre en direcció contraria. Ara ja de cara a casa baix en busca de la zona de la perdiguera per on creuo cap a St.Jordi passant per l'ermita de la Font de la Salut.

Les cames comencen a pesar però ja veig el Castell, ara només em queda rodar uns 15-20km fins arribar a casa, per fi arribo al riu novament l'olor del dinar el sento des d'aquí son prop de les tres de la tarde, el recorregut s'ha fet dur pel desnivell acumulat uns 2400m però ha valgut la pena.

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

Resum del 2012

Fa dies que ho tinc que fer però mai trobo el moment, aquí tenim el resum de l'any:
   1. Començo l'any trencant-me el colze
   2. Començo a entrenar per a la gran cita que es la Luchon Bayona, intento acumular el màxim de kilòmetres possible.
   3. Vaig de vacances a Holanda:

   4. Participo a la única gran cita de l'any la L-B
   5. Anem un any més a Valldelinares.
   6. Gaudim de les festes del poble.
   7. Ja que no puc fer cap gran de MTB em conformo en fer les proves de la Xallenger de l'Ebre.
   8. Viatjo a Jordània en busca del Tresor de Petra:

   9. Passem un meravellosament cap de setmana al Boixar en bona companyia i una ruta de descoberta.
   10. Fem l'esmorzar de la penya
   11. Comencem una nova temporada, aquesta toca fer molta MTB per a poder acudir a la 10000 del Soplao 2013, Tracks del Diable, UltraMarato Gegant de Pedra, .....
   12. Així s'acaba l'any en uns números que molts voldrien però que s'hem han fet curts, jejjeje

KDD a les Coves

Ja feia dies, per no dir mesos que la gent de les Coves de Vinroma volia que els Top-Abajo anesin a vore les senderes de la serra de la Serratella i avui ha esta el dia elegit, les previsions del temps ja fa dies que no son bones però en teoria hi ha d'haver una parada de les puges dins a les cinc de la tarde, ja vorem com s'acaba això.

L'hora de sortida oficial es les 7'30h del matí, bufff quina matinada, sortint de casa a les 6'45h arribo en cinc minuts de marge per a prepara-me a la gasolinera el lloc de trobada, al arribar hem sorpren trobar només als dos Covarxins esperant, estos Vinarosencs s'han adormit? han agafat temo? surto del cotxe i veig que ja arriba la tropa, així que descarrego i saludo als no coneguts, sobre les 8h sortim.

De moment sortim pel costat de la carretera a Cabanes, uns camins planers per a fer l'apropament als camins que amenacen d'unes pujades brutals, primer la pista es asfaltada, després passa a ser encimentada, de terra i finalment les rampes més dures tenen la dificultat extra de pedres i aigüeres per tot arreu.

El dia es comporta i les vistes d'aquí dalt son espectaculars, però el camí continua pujant dels 200m de les Cobes passem als 800m de la Serratella i finalment prop del tossal Saragossa arribem a la cota màxima 1030m, les pistes cada vegada son més difícils de pujar a cavall, ¿serà pel cansament? o pels 3ºC de temperatura ambient més lo airet que fa?

A partir d'aquí comença la diversió, el sender promès, el sender que ens portara a Rosildos, per les fotos que ens han ensenyat els companys de les Coves un mar de pedres al estil Montsià. Comencem a baixar una mica massa ràpid crec jo però el ritme decau en un mal cop, voltereta del company Vitet i pam dos radis de la roda de detras petats arreglem com podem destensant i tensant radis i au apanyat com puges per a continuar, continuem ara en més calma, el sender es molt llarg i es te que gaudir al màxim.

Anem fent parades i re-agrupacions, després de més de 25 minuts baixant arribem a la pista dels Rosildos, bufff quina xalera!!!!!!!!

Com sempre hi ha esmorzaret al bar ja que hi som aprofitem que dies com aquest no els trobes. Carn a la brasa, botifarra, pa torrat, all i oli, birres, cafes i :

¿caragillo?

Al tornar al carrer ups pos si esta plovent, damunt Min ha trencat la brida del seient i tenim que fer un "apanyo" bufff quina fresqueta i humitat.

Tornem a pedalar, la pluja va i torna, els camins ara ens porten cap a Albocacer, ens desviem cap a la segona pujada forta del dia aquí plou més i ja no parara. Llastima que plou per que la pujada te algun tram on parar i mirar es aconsellable.

Arribem dalt, ens refugiem a uns massos esperant als companys que venen més retrassats, mentre parlem de com torna a les Coves si pel sender que tenien preparat els Covarxins o pel mateix lloc que hem pujat. Decidim tornar pel mateix camí que hem pujat que ja ni ha prou de xopar-mos, arribem a la Serratella passant sense parar a res, tirem pel camí com a desesperats baixem a TOP, algun sustet, alguna sortida de camí, faltan poc més d'un kilòmetre per als asfaltats psssssss una punxada!!!! nnnnooooooo en lo fred que fa NNNNNNNNOOOOOOOOOOOOO.

Finalment arribem a les Coves per la carretera tots estem gelats de fred xops com a sapos i en ganes d'una dutxa que ens torne la temperatura al cos, però per a aixó ens queden uns 45 minuts de cotxe, bufff quin fred la calefacció a tot drap i corrents cap a casa.

Tornarem a quedar per a fer la ruta completa que a mi m'ha agradat molt tot plegat, això si que no ploguí per favor!!!!

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic

+ Fotos Tico

+ Fotos Min

Gracies a UCSB i J.Barbera

Ja fa dies però mai hem cansaré de agrair la feinada d'aquesta gent per la Serra de Godall i rodalies.

Aprofitant que tinc vacances decideixo anar a veure una novetat que han netejat per la zona de la Font de l'Arboç per anar-hi pujo per la calç de les corbes de Godall i enllaço senders passant per la del Tossal Redo, Atalaies, baixó per la Vertical en busca de la zona de l'Àrea de Mig Ambient, pujo cap a la Font de la Serra però avanç hem desvio a l'esquerra. Entro a un sender que voreja per baix la font i que enllaça en la que tots hem fet que es molt pedregosa i que baixa a la Font de l'Arboç per la part dreta del barranc. però avanç tinc que desviar-me, passo una mínima entrada que després resulta ser que es la que tinc que agafar, algun graciós (caçadors de Godall) l'ha tapat en pedres i rames.

Aquí comença la diversió estic descobrint noves terres, la baixada primer es pedregosa com tot per aquí la cosa es va complicant i anant tot sol prefereixo no arriscar i baixar de la bici. Com més baixó més emboscada es la sendera els arbres cobreixen el cel fins a que hem paro a fer una bona foto de l'entorn.

A partir d'aquí el sender recorre velles finques margenades, el sender es molt ràpid per la part baixa, massa penso al arribar a la font, quina llastima això ja s'ha acabat, grrrrr

Torno cap a Godall pel camí vell d'Amposta, passo per fora de Godall en busca del camí dels "catutxos" al arribar a la baixada entro a sendera buscant la màxima diversió en ruta, creuo la carretera i pel camí vell de Godall a Ulldecona retorno cap a la zona de la Colomera per on passo en busca de les oliveres mil·lenàries, 

passo pel cap de tiro estrenant un altre tramet de sender, arribo al Pantanet i per la tossa enllaço en los camins del Castell, baixada final pel sender més conegut de la serra i cap a casa.

Ruta GPS Garmin

Tivissa, A per la Cabra!!!

Aquest cap de setmana per fi la ultima prova de la Xallenger, així que de bon matí cotxe i cap a Tivissa, al arribar aparca, recollida de dorsal, esmorzaret i a preparar-se. La gent pareix que te ganes i calenta carres a munt carres avall, buff quin cansament!!! a estes altures d'any no puc ni en los pets però es la última i la penso acabar en dignitat.

Son les 9h del matí ja estem tots preparats detras la línea de sortida, explota la traca i au tots com a bojos fent la mateixa sortida de l'any passat baixem una mica i emprenem l'entrada al poble per la part baixa, bufff quins carrers més empinats, després comença la la diversió camins rapits amb algun tram de pujada forta. Després una pujada més llarga que recordo de l'any passat entre pins i el primer sender on l'any passat vaig passar tot dalt la bici, aquest any hi havia algú fent tap i no es pot ni provar, en això que veig baixar a Oscar i ja que va damunt el deixo passar. En arribar baix, jejeje, la pujada més llarga per sort esta asfaltada primer i després encimentada, aquí agafo ritme i passo a Oscar animant-lo i després a uns quants més, hem fan mal les cames però ja queda menys, tiro a munt buscant el fi d'aquest calvari, en una corba que recordo un de l'organització m'anima "vinga que ja estas dalt!!" crida, jo ja ho se però li agraeixo el gest. Dalt el primer avituallament on agafo un got d'aigua i avall que el sender millor passar-lo tot sol.

Després de passar aquest mar de pedres per on baixo tot lo més ràpid que puc no m'agafa ningú? pos continuo baixant ara per camins molt i molt ràpids que en lo temps que fa que no plou estan molt solts fent més perilloses les corbes.

El circuit va girant com les agulles del rellotge sobre la serra on esta Tivissa així que poc a poc ens tonem a apropar a la població per la part baixa, passem per barrancs, passem per pinarets i finalment descobreixo que hem fet cap a la zona d'horta d'aquest poble. Entrem pel mig dels horts de nou a la part baixa del poble on no se cap a on tirar, hi ha falta de senyalització per sort el pare dels germans Marrase m'indica cap a on anar anem per un tram de carretera que desconec, vaig dubtant no veig cap cinta tot i que el circuit fins ara estava molt ven marcat, grrrr, per sort un en l'equipació de Tivissa en qui continuo fins a tornar a entrar a uns quants senderons locals entre finques fins que veig que tot torna a estar marcat i m'el deixo rodant pels camins direcció a Serra d'Almos per on passem i anem direcció a l'ermita de la població.

A partir d'aquí ve la pujada final però no se molt be quan comença estic en terra desconeguda, comencen a endinsar-mos a la serra per un barranc, cada vegada estem més endins, uyuyuy penso això pinta mal, per aquesta zona agafo a un parell de St.Carles també a un de la Moleta, però ja al meu rollo. La pista va pel mig del barranc creuant-lo i recreuant-lo, però en una baixadeta ¿una entrada? però on esta?? uf un sender penso, però pica cap a munt i toca caminar, uns tramets dalt la bici i a peu novament, pel sender caminant penso que casi millor, arribem a unes rodades que poc a poc es converteixen en camí arribant dalt de tot de la serra on entrem a un sender primer ràpid però molt pedregós, poc a poc es va complicant i complicant, la baixada es pel mig del pinar molt rocosa. En una corba caic, no ha estat res, torno a pujar i avall m'ha passat el de Xerta però tant em fa.

Arribem baix on ja en calma decideixo que ja n'hi ha prou, però el de Xerta esta allí davant ¿a veure si l'agafo? poc a poc m'apropo i en una pujada curta me'l deixo tiro fins al final esperant no ser novament superat, al acabar et donen el record en ma i cap al cotxe a deixar aquesta maquina de tortura que es la bici.

Aixo ja esta, una bona dutxa una mica de menjar torrada inclosa entrega de trofeus i cap a casa que hi falta gent.

Ruta GPS Garmin

Sender del Cinto

Per fi un dissabte de MTB, pel port, fresquet relativament i en bona companyia ja en tenia moltes ganes d'això. La bici triada l'ORBEA rigida, el lloc de sortida Fredes, la temperatura mitja 23ºC i la companyia els tres coneguts pel ForoMTB Min, Quemaruedas, Kanario. 

En ells quedo a les 9h del matí a Fredes d'on comencem la ruta a les 9'10h, sortim per la pista direcció a Caro, la pista principal esta molt compacta i polsosa així que avancem ràpid, arribem a l'entrada de la Casa del Rei i entrem per a no fer la pujada i baixada que fa aquí la pista, al passar per l'entrada dels estrets que aquí naixen ens trobem una desagradable sorpresa, una cabra que ja es adulta en una de les potes trencades.

Com que no podem fer res per ella tirem avant i si trobem algun cotxe de forestals ja els informarem, passem per la font del Teix on la pista comença a pujar direcció a Caro en concret 15 km de pujada fins arribara la Mola on poc després entrem al primer tram seriós de sender, però avanç gaudim de les vistes que hi ha de Caro i del barranc.

Emprenem el sender, es molt ràpid sense escalons ni dificultats, l'única llastima es que es un pedregal dels bons però es pots passar perfectament. Tornem a sortir a una pista d'aquestes que hi ha al Port per les que fa anys que no hi passa cap cotxe o almenys això pareix, pugem i baixem alguna rampa fins a arribar de nou a l'entrada del següent sender però no es un qualsevol, es el que veníem a descobrir. Comença a un Mas molt arreglat, on hi ha un pou, una mini piscina que s'omple a base de manxar on omplim d'aigua els Camels.

Després d'això comença el recital "senderil"promés per Min, el sender esta molt net i es ampli, ple de corbes tecniques i algun passador d'alguna altura practicable, poc a poc es va empinant més i més.

Al final tenim que caminar una mica, creuem el barranc per passos impossibles però els trams a cavall son la majoria, tobogants i més tobogants ens fan posar la pell de gallina. Arribem al final del sender on hi ha un cartell indicador d'una ruta a peu per a gaudir del racó on ens trobem, però nosaltres ja tenim ganes de menjar que portem de les 9h del matí pel Port i ha no res esta Beceit on ens menjarem tot el que trobem.

Al final un bon plat combinat acompanyat d'unes cerveses, una bona tertúlia i cafès. Sobre les 15'30h tornem a pedalar, bufff quines poques ganes i damunt sabent que el camí que ens queda es tot per amunt i amunt i amunt ........ el sol apreta de valent, no es mou ni una brisa de aire buffff quina calor ara no se si serà pel sol o pel menjar que porto a la panxa.
Entrem pel barranc dels estres del Matarranya, però ens desviem cap a Fredes per la pista principal, comencem a posar pinyons fins a que no en queden més, els tres anem junts sense preses quan podem continuem fent xerrada, de tant en tant sentim les "esquelles" de les baques, a la altura de l'ermita de St.Miquel fem una mica de parada, continuem fins arribar al pla de dalt de tot on hi trobem un bon ramat de baques que passem pel mig. Arribem a la pista de Caro-Fredes per on ja hem passat esta matí baixem i pugem els dos rampons que ens queden fins a Fredes i ja hi som, son les 17h con havíem parlat l'hora d'arribada.

Ruta GPS Garmin
Àlbum fotogràfic

Marxa Camí de Sirga

Avui toca la penúltima prova de la Xallenger, a les 7'15h surto de casa per anar a Mora d'Ebre, en una hora de camí arribo al circuit de karting on este any es fa la sortida, recullo el dorsal tranquil·lament, sense agovios de temps i hem preparo per a la sortida, minuts després esperem tots que obriguen el circuit per a situar-mos a la línia de sortida.

Primer que tot unes paraules del president explicant una mica el funcionament, el recorregut i tot lo de sempre que anem en compte i que gaudim de la ruta. Peguem una primera volta de reconeixement al circuit i amb els semàfor en roig tots preparats, quan s'apaga hau tots com a locos a fer la volta al circuit i sortir direcció als camins de terra.

Sortim del circuit i entrem al primer tram, per sort un camí ample per on avançar a alguns dels participant es fàcil, després de pujar molt i algun tram de molta pendent entrem a la primera sendera de baixada en algun pas impossible com a mínim en la rígida, hi ha algun pi travessat i molta pedra solta. En arribar baix estem al barranc de l'infern per on emprenem un camí/sender on toca posar el plat menut i fer el molinet, buffff aquí si que hi ha desnivell i damunt anem per sender.

En arribar dalt novament baixem per sender cap als camins que vam passar al edició passada, però pocs kilòmetres per camí ràpidament tornem a entrar a un encadenament de senders que fan del recorregut el més dur de la temporada. Arribem a l'ermita de St.Gregori on hi ha el primer avituallament on aprofito per a veure una mica de isotonic i menjar.

Després el camí continua baixant per a agafar els camins que vam fer l'any passat, passant pels barranc estrets per on tornem a agafar altura, les cames ja pesen però ja falta menys. En arribar dalt un altre sender entre pins molt ràpid, que ens porta al segon avituallament on torno a para.

A parti d'aquí ja només queden camins hem diuen al avituallament, però el que no hem conten es que es un autentic trenca cames, per camins amples pugem i baixem a cada pujada penso al baixar arribarem al lloc de sortida però mirant al GPS veig que encara falten uns 10km, uffff penso però ràpidament m'animo i apreto les dens com més ràpid vagi més prompte arribaré a la dutxa. A falta de poc més de 5km hem trobo un altre avituallament primer penso en no parar pel que falta però vinga va que esta gent ha estat tot el matí aquí esperant el nostre pas, hem paro i per detras m'agafa Caballe el company de feina de Fermin, en ell anem tirant ja en moltes ganes d'arribar.

Després de un parell de pujades més i una baixada rapida en un bon susto arribem a la meta on per fi hi ha la recompensa, un bon plat de pasta fresca, begudes i la dutxa tant desitjada.

Ruta GPS Garmin

Àlbum fotogràfic