Vídeo de la Luchon - Bayona 2012

Pendent de fer la crònica de Benissanet m'he trobat el vídeo del la LB que vaig fer fa uns dies, quins records més bons tornen a la meua ment veient aquests paisatges i persones en les que vaig compartir un gran cap de setmana.

Marxa de Benissanet

Un altra prova de la Xallenger de les Terres de l'Ebre, aquesta vegada va Benissanet on l'any passat no n'hi va haver i coincidint en la fira del presec Auberge aprofiten el reclam ciclista per a promocionar aquesta fruita tant bona.

Sortida com sempre a les 9h aixi que a les 8h ja estem intentant recollir els dorsals, la cua es impressionant, com últimament passa a les probes de la xallenger millor apuntar-se el mateix dia així no fas cua, a falta de 15 minuts ja tinc el dorsal, corro cap al cotxe en busca del casco, sabates i camel. Torno a la sortida i uf quin munt de gent, tocara sortir de detras i avançar per on sigue possible, dos minuts d'espera i au a corre, surto ràpid, per sort per carrers amples i després camins asfaltats que faciliten avançar al màxim de gent possible, tot i això les pulsacions van pels nubols, objectiu agafar a Oscar així segur que estic al lloc que em correspont entre els 30 primers.

La sortida pica cap amunt, cada vegada més pel mig de finques primer i després per malea i pinarets solts, per fi veig a Oscar i penso be ara a veure fins on puc aguantar el ritme, em supera un Marrase que ha punxat fa uns minuts, superem la primera pujada junts, baixada rapidíssima per pista aquí s'hem escapa jo no em jugo res.

Arribo baix i casualitat de la vida m'agafa Pep Viscarro que també a punxat, intentant ajudar-lo ha recuperar temps respecte als que competeixen en ell per la categoria el porto més ràpid i fort del que pot anar fins a dalt on després de posar-mos lo "gomet" de la llarga ell es tira ràpidament cap avall, jo tranquil·let que ja tinc la feina feta avui. La baixada primer per sender i després per pista ens torna cap al riu.

Ràpidament tornem cap a Benissanet on ens espera una gran ovació de la gent del poble, la majoria de nosaltres entrem al poble a tope pensant que ja s'ha acabat però resulta ser que no que queda un últim bucle rodador ideal per acabar de donar-ho tot.

Continuo agafant a gent segurament tots de la curta fins a tornar a entrar al poble on ens espera una bona torrada, beguda per a donar i vendre i un gran assortit de productes de la terra.

Ruta GPS Garmin
Les classificacions de la prova

Primera nocturna de l'estiu

Avui es divendres dia de treballar com sempre i mentre la cosa funcioní, però a les 20'30h només plegar toca corre cap a casa per a canviar-se i sorti de marxa.

Son les 21h i hem torbo en la colla de Vinarosencs en los que anirem a fer una volta, sopar i ...... jejeje ep però tot això es sobre la bici a vore que pensàveu!!!

Sortim de Vinaros passant per la carretera de Morella i la nova zona esportiva on es troba el camp de futbol, a partir d'aquí molts de camins i encreuaments per on hem maregen de tal forma que deixo de saber per on estem. Poc a poc cau la nit i es necessari encendre les potents llums que quasi tots portem, primer un després l'altre i al entrar als camins plens de pedres ja tots encenem la nostra llum.

Pugem i baixem algun tram hem sona però em sembla que no es lo que jo pensava, després pugem per un lloc que si que conec, la Perdiguera en direcció a la Jana aquest camí tant pedregos es inoblidable, per sort el fem cara per amunt i només es tracta en anar esquivant les pedres i fer equilibris. Per fi la pujada s'acaba, esperem a la resta de la gent que no ve molt llunt i cap avall passant per les senderes que voregen l'entrada de la Jana, on per sort trobem un bar que sembla que ja coneixen d'anteriors edicions on a les hores que estem, son les 24h, ens prepararan uns bocates. Després de sopar a la fresca i fer la xerrada tornem a la bici creuant el poble.

Ens dirigim cap a la zona alta de Traiguera i fem la sendera de St.Pere, per aquí hi ha bones vistes de les llums dels pobles, però la gent porta pressa o ganes de corre, gracies a que hi ha un moment de descans m'escapo pel davant i faig una foto de la lluna plena que ens acompanya.

Passat la sendera re-agrupament i baixada a Traiguera on sentim un soroll i descobrim que algu porta un radi trencat a la roda de detras. Continuem la baixada cap a Vinaros pels camíns esfaltats paral·lels a la carretera de St.Rafel, després camí d'Alcanar i finalment creuem el camí del camp de golf per on entrem de nou a camins de terra.

Ens equivoquem a l'entrada de l'últim tram de sender que s'ha netejat pel pas de les motos de enduro que van corre fa uns mesos a Vinaros, es un trm divertit ple de corbes, marges i passos estrets. Al acabar el tram enduro ja sortim prop de l'ermita i pels camins tornem ràpidament cap al lloc de Sortida.

Entrem pel carrer de les picines, per aquí i per alla la gent es va quedant, només passem dos pel lloc de sortida, jo tiro per la vora de la mar cap al cotxe, on carrego la bici i cap a casa. Son les 3 a.m. de la nit i hem gito a dormir.

Ruta GPS Garmin
Àlbum fotogràfico

44ª Luchon Bayona 2012

Cap de setmana llarg per a participar a la quaranta quatrena edició de la Aviron Bayonanais Luchon/Bayona Randonneé Cyclotourisme, es una proba de resistència física i mental on acabar es més que una victòria.

Divendres:
A les 6'45h comença el camí cap a Alcañiz en busca dels coneguts en qui compartiré transport, estància i ruta. Una hora i mitja més tard ja estic al lloc on hem quedat per a carregar i emprendre el camí Bossost on ens trobarem en la colla de Castellonencs on també hi ha gent coneguda de les KKDes a les que he anat estos anys. Pel camí parem a esmorzar a Mequinensa esta gent seu sap muntar molt be penso, no porten pressa i aprofiten el temps al màxim.
Continuem el camí contant batalletes i jo coneixent als 4 dels 7 Alcañisans que no conec, unes quantes cerveses després ja som un grup compacte, de tant en tant parada per a buidar el dipòsit i al pujar una cervesa més. Passem el Tunel de Viehla, la temperatura exterior es fresqueta com toca per aquí dalt, al passar per la oficina de la Pedals de Foc miro, demà també fan la Non-Stop !quins records¡
Bossost, hora de dinar els 8 de la furgo de BiciAccion ja estem al lloc per a dinar abans de entrar a França, els de Castello arriben una mica més tard, son molta mes gent, salutacions i a dinar. Després saltem el port del Portillon i ja estem a Luchon on anem en busca del Hotel i del lloc on ens entreguen el dorsal, llibret de ruta i mallot, tot en molta tranquil·litat la gent no esta nerviosa com a les marxes.

Al sortir sorpresa hem trobo a Fona, ell ve en dos companys i venen a fer-la en dos dies, parlem una mica ens desitgem sort i a sopar que ja es hora, després a dormir que l'horari de demà també serà llarg.

Dissabte:
Ens despertem a les 6'30h miro per la finestra i la veritat no pinta molt be lo cel.

La sortida es a les 7h ens vestim i baixem a la furgo on preparem cadascu l'esmorzar, per sort estos companys estan en tot i han comprat llet, suc, cola-cao, fruita, pa, pastes, beicon, formatge, ..... un bon esmorzaret, carreguem les bosses a la furgo.

Anem cap al punt de sortida son les 7h però no hi ha pressa al arribar al primer punt de segellar la cua no es molt llarga però toca esperar un parell de minuts, una vegada el segell ficat al llibret de ruta comencem a pedalar, per dabant 320km de paisatges impresionants ens esperen.
La primera dificultat comença només sortir del poble, Col de Peyresourde 1569m aquest es llarg i en rampes relativament fàcils menys els últims dos kilòmetres que el desnivell puja més ràpidament.

Anem en grup sense problemes fent la xerrada i continuant la festa de ahir, el cel continua amenaçador però pinta que s'aixecaran les boires i sortirà el sol. Coronem sense problemes aquí no hi ha ningú controlant el pas així que ràpid cap a baix només parem a la furgo que ens espera a agafar roba per a tapar-nos que farà fresca baixant.
Baixem ràpidament fa més fred del que esperava però enseguida passa, al arribar al barranc formem un bon grupet fent relleus aquí la gent no s'amaga evitant fer relleus es nota que tots busquem fer camí. En un tres i no res ja estem al peu del Coll d'Aspin 1489m aquest te algun kilòmetre molt dur en rampes que superen el 12%.

Anem pujant, com la vegada que vaig vindre aquí en Jordi i Paco el port esta molt tancat, ple de boira no deixa veure gens l'entorn fins a arribar a l'últim kilòmetre que sobre el cel i es veu la vall.

Arribem dalton hi ha el primer avituallament de l'organització, jo esperava poca cosa però no tant poc per part de l'organització quatre taronges, xocolate, formatge i veure. També segon punt de segellar el llibre de ruta i cap a la furgo on portem moltes més coses per a menjar, agafo platan per al camí, una pasta i un mini-bocadillo que han fet els tres que porten la furgo per als ciclistes. Tirem cap a baix que no volem perdre molt de temps en estes parades, ens envolta un ambient ciclista sorprenent on la gent t'anima en molts idiomes.
La baixada de l'Aspin es molt bonica carretera rapida i en corbes on fent unes bones traçades es baixa a mil, entre boscos espesos arribes a la part baixa agafat un altra carretera per on tornem a rodar en grup, continuem baixant però ja sense tanta pendent, al passar per unes cases, pummm, he xafat una pedra grossa que no han avisat els de davant i el tubular explota, la botella de l'aigua salta pels aires. Després de reparar continuem la ruta arribant al encreuament del Col de Tourmalet 2115m i més de 17km de pujada contant sense descansos a partir del kilòmetre 5.

La única vegada que vaig intentar pujar aquest port no vaig aconseguir passar de la Mongie, avui vaig controlat i molt més entrenat, els nuvols no deixen veure la pujada i de sobte ja estem a les galeries previes al lloc on vaig baixar de la bici i em sento molt còmode, continuem pujant passem ara cadascú al seu ritme però separats per pocs metres. Arribem dalt on hi ha un nou control de segell i un altre mini-avituallament, com que porto ventatja canvio el tubular del davant per anar segur en un de nou, després a fer la foto de rigor amb al punt més alt.

Algú comenta que en els 77km que portem ja portem el mateix desnivell que a la QH i encara ens falten 250km pel davant i el mateix desnivell, penso que es una animalada però intentarem acabar en condicions.
Avall!!!! la organització avisa que als tres primers kilòmetres hi ha molta pedra solta, per desgracia un dels companys de Alcañiz punxa la roda de detras però al estar la furgo aquí mateix la reparació es molt rapida i continuem baixant i baixant i baixant, bufff quina baixada més llarga, 25km de baixada donen per a menjar be i emprendre la següent dificultat muntanyosa el Coll de Soulor 1474m / Aubisque 1709m el primer tram es molt còmode,

després el Soulor es va complicant peró només entrar a les rampes fortes i al aixecar-me miro la roda de detras la porto molt baixa? a una font de la carretera paro i NOOO sembla que esta punxada, sense ganes de posar el tubular de recanvi i els companys tiràn endavant decidim en los de la furgo posar una de les rodes que porten per si les mosques, resulta que només en portem una de campagnolo així que esta mateix. Al estil professional una espenta i a agafar als companys que van fent camí tranquil·lament sabedors que ja els agafaré.
Just al moment de coronar i posar el segell de control agafo als companys ens posem la roba per a baixar els quatre kilòmetres i emprendre la pujada final fins a l'Aubisque on paro a fer la foto de rigor aquest encara no el tenia a l'historial.

Com podeu veure la roda que porto es d'alumini i jo en pastilles de carbono, tindre que baixar en molt de compte, la baixada es molt llarga fins a arribar a la carretera que puja al Portalet conegut per tots per se el por clau de la QH. Tirem aball entre molta boira, tanta que jo poso la llum de detras en marxa per si les mosques, aquest port al reves deu ser dur de collons i molt vistós, tindre que vindre un dia d'aquestos.
Arribem baix a Laruns on fem una parada per a re-agrupar ja que la baixada es tant llarga que mai se sap, el cel comença a estar molt tapat, creuem Laruns i sortim a la carretera direcció a la baixada del Marie Blanc, passem la rotonda i cap a Oloron, on la gent que va a dos dies te el lloc on dormir i menjar per part de l'organització, nosaltres parem a una gasolinera a menjar veure i fer una mica de descans.
Tornem a la carretera a fer relleus entre nosaltres, anem tot sols per la carretera, sense control de cap tipo, respectant les normes de transit, passem per molts pobles i barriades, segons l'altimetria de la proba ara només queda rodar i baixar però ja vinc avisat pels companys que això no es així. Passen els kilometres i arribem a l'ultima pujada declarada com a tal per l'organització aquí parlant en lo propietari de la roda prestada descobrim que estic portant una pinyonera de 11 pinyons i jo porto un canvi de 10 només jejeje per aixó no va molt fi penso, comença la pluja primer molt fina al kilòmetre 240, el Coll de Osquich 500m ultim punt de segell del dia, aquí dalt la temperatura no supera els 12ºC i toca baixar, bufffff

Baixem tranquil·lament queden 70km i sembla que els farem baixa la pluja i el fred, ara be la part més perillosa si no has menjat i begut durant tot el dia, son uns 50 kilòmetres de repechons  alguns de 500 metres al 10% altres més llargs a aquesta altura només ens queden uns 800 metres de desnivell positiu a superar però seran tots a vas de repechos.
En una d'aquestes baixades noto que la roda del darrera fa un estrany i penso "un altra vegada NO!!!!" pos si un altra vegada la roda pel terra, els dic als companys que a falta de 25km tiren i que ja arribaré en la llum de la furgo, però l'únic Castellonenc que queda es queda en mi s'ha trobat be anant en mi tot el dia i ara s'agraeix el gesto. Com que els de la furgo porten camares canviem i au a tira com a bojos per agafar als companys, però sembla que la cosa no s'ha acabat, transcorreguts 5 km un altra vegada a roda punxada, sembla que la coberta te un tall i ha pessigat la càmara, tirem de recanvi canviem coberta i càmara ara si que ja no agafarem però tot i això ara toca lluitar en la llum del sol que cada vegada esta mes justa fem els últims kilòmetres a ritme de crono 35, 40 km/h de mitja i arribem a Bayona tot sols en la furgo detras, però encara queda fer la volta per la població per entrar al pavelló on ens esperen els companys que fa uns 10 minuts que han arribat, també estan els dos Castellonencs que ha arribat en lo grup cap davanter ja fa unes hores.

La foto de rigor al arribar, després de haver segellat el carnet de ruta per ultima vegada t'entreguen el diploma, per a mi es millor record el carnet de ruta en tots els segells:

Cap a la dutxa i a sopar a un MacDonals que a les 23h que son al acabar de tot ja no hi ha res obert a aquest país. 

Diumenge:

A les 9h ens despertem, només quedem nosaltres els Castellonencs han matinat més que tenen que veure ¿la roja?, natros en més tranquil·litat emprenem el camí de tornada que serà llarg, per a tornar cap a casa ens toca tirar per autopista direcció St.Sebatia i després decantar cap a Pamplona on ha falta de una setmana per a la festa gran parem a esmorzar un bon plat combinat i unes cerveses per a no barrejar beguda, jijijij
Després per l'autopista de l'Ebre cap a Saragossa bufa un vent impressionant però el conductor en tranquil·litat va fent kilòmetres, passem per l'Expo de l'Aigua ells em comenten que esta tot abandonat, tirem cap a Alcañiz però abans de arribar i sent ja les dos de la tarde parem a fer un mos novament, la cervesa de la furgo ja s'ha acabat ens hem begut unes 100 llaunes entre 6 persones de tot el cap de setmana i el menjar ja esta una mica passat.
Arribem a Alcañiz on repostem gasoil i passem comptes, descarreguem i jo cap a casa que son les cinc de la tarde, una hora i mitja més tard ja estic a casa, ¿cansat? no massa, ¿content? molt però no gracies a les punxades, ¿en ganes de tornar? si però sense pressa com aquesta vegada.

Àlbum fotogràfic
Ruta GPS Garmin (el meu GPS torna a esta a la UVI així que es un track dels companys en los que vaig anar)

Crònica Davidvid un altre punt de vista

Ruta 37, Cinctorres - Lo vídeo

Aquí teniu lo vídeo de la ruta que varem fer fa uns dies els companys de Vinarós i jo mateix per les terres del parc de MTB dels Ports.

Recordeu seleccionar l'opció HD a la barra de baix i pugeu el volum dels vostres altaveus.

Entrenant en solitari - 234km

A falta de un mes de la gran cita per a la que me preparat exclusivament aquest any, després ja veurem, tenia que fer una tirada llarga per a veure del que era capaç el cos i el cap de aguantar, aprofitant que molts dels companys no estaven per la labor (comunions, confirmacions, batejos, marxes, ...) vaig traçar un recorregut que em portes no molt lluny de casa i que tingues desnivell suficient així que en tot preparat el dissabte era el dia clau.

Dissabte a les 6'30h despertar i esmorzar, massa lleuger com sempre, agafo tot el necessari i que cap a les butxaques del mallot i a la carretera, son les 7h la temperatura fresqueta uns 14ºC, volta pel desvio i cap a la Sénia. La carretera molt tranquil·la a aquesta hora, passant pels barris i per la Sénia, entro a la carretera de l'embassament d'Ulldecona per on passo i continuo pujant cap a l'encreuament de la Pobla, passant pel Tauleti unes cabres salten al meu davant, continuo pujant en silenci, passo l'encreuament de Fredes i poc després el de la Pobla jo vaig cap al boixar, per aquesta carretera corre davant meu un esquirol roig i unes altres cabres. Arribo dalt on la temperatura ja es més elevada arribant als 20ºC a les 9h del matí.

Creuo per la carretera que porta a Fredes i baixada rapida per la carretera sense transit fins a l'entrador del convent on em començo a creuar a molt ciclistes la majoria Vinarosencs vestits de blanc i lila. Passo per l'embassament, pel moli l'Abat i abans d'arribar a la Font de St.Pere em creuo en Lluc G. que puja cap amunt ja vam parlar el divendres i li vaig dir que portava intencions de anar sol, salutació i a continuar.

Arribo a la Sénia i tiro cap a Rossell per on passo sense agafar ni aigua, vaig en busca de Vallibona continuant en busca de desnivell. Si no recordo mal només un cotxe em va avançar i cap me'n vaig creuar.

A Vallibona si que paro a agafar aigua a la font de la placeta, però sense perdre temps tiro cap al port de Sta.Ageda, la pujada es converteix en un infern per moments no corre gens l'aire i la temperatura puja als 30ºC, el primer tram l'asfalt esta perfecte i el desnivell s'adapta molt a la meua forma de pujar, només entrar a l'asfalt vell les rapes son més fortes però coneixent el port saps que el final ja esta aprop. Corono creuant-me a uns turistes fent fotos a les baques que hi al costat de la carretera, "que macuuuu" jijijii. Arribo a la carretera de Morella cap a on em dirigeixo durant dos kilòmetres després agafo el camí de la vega que porta direcció a la carretera de Ares Villafranca.

Després de una pujada suau la carretera tendeix a baixar durant uns 10 km aprofito per a menjar i anar mirant el paisatge tot i que no hi ha molt que veure, a l'esquerra comencen a créixer les típiques nuvolades que per la tarde descarreguen en força per aquí dalt en forma d'aigua o de pedra. Arribo a la part més baixa de la carretera, ara toca remuntar uns 9 km en busca de l'encreuament de Castellfort on faig intenció de parar a dinar.

Arribo a l'encreuament, les nuvolades s'han convertit en tempestes potents, trona fort però sembla que lluny, al anar a entrar un cotxe en un home que sembla un pastor m'insisteix molt que a Castellfort pedrega i hem convens de no anar-hi que la cosa esta xunga, un altre dia sera tampoc tinc ganes de xopar-me tant lluny de casa. Emprenc la carretera direcció a Ares on entro fins al poble per a dinar.

Torno al carrer on la calor continua apretant fort, les tronades amenacen però jo ja vaig de baixada i m'allunyo, emprenc la carretera cap a Albocacer, com m'agrada la baixada del port de Ares llarga, rapida i plena de corbes amb unes bones traçades. Passo l'entrador de Benassal i pel seguent tiro cap a Vilardecanes, ja que no he pogut arribar a Castellfort farem una mica més de volta per aquí baix, després continuo cap a Torre d'en Bessora i per allí on sempré pujem jo baixo cap a Albocacer on torno a parar a agafar aigua.

Ja a terreny de sobres conegut vaig cap a Tirig i després St.Mateu on torno a agafar aigua i ja de passada faig una cola al bar de sempre. Ara si emprenc l'últim tram de carretera que hem separa de casa, passo per Traiguera i St.Rafel, després ja veig les Moles l'última dificultat del dia i per fi a casa, toca descansar ja que demà tinc que assistir a la Marató del Riu Ebre a Xerta - Crònica

Ruta GPS Garmin

Monegros, una vegada més

La quarta vegada que participo a la Monegros i una vegada més penso que això no es la bici de muntanya que jo busco, si si potser tindra un ambient dels més grans que et pots trobar, salvant la distancia en la marxa dels 10000 del Soplao que la supera en moltíssimes coses, si si potser el numero de participants en una proba de MTB la destaquen i per això mateix la deterioren de tal manera que no m'agrada. Dues coses m'atrauen de la ruta primera que anem una bona grupeta del poble i la segona l'horari ja que al ser de tarde pots arribar sense matinar tot i que m'agradava més abans quan es sortia una mica més tard.

El viatge fins a Sarinyena comença ven d'hora per arribar al lloc de sortida sobre les 11h del mati, recollida de dorsals i dinaret tranquil en la gent de la penya. Sobre les 12h ja tenin tot preparat em dirigeixo cap al lloc de sortida on ja hi ha uns 50 participants esperant falta una hora i mitja per a la sortida, allí hem trobo als Calijons, que també tenen ganes de fer un bon temps i d'estalviar-se tots els perills possibles sortint més atraçats, també estan la gent de la botiga de Fandos a qui avanço saltant per damunt, jejeje. Em relaxo, quasi m'adormo i tot, clar després de dinar un esta acostumat a la mig diada, ens apropem a l'hora de la sortida, la gent va prenent posicions, la organització crida als 100 primers classificats de l'any passat, fet això   un, dos, tres sortida!!!!

Molts nervis per tots els que ens trobem aquí davant, només veig perills per tot arreu, molta gent es pensa que estan tot sols i es creuen sense pensar que hi ha més gent, sortim del poble per un camí ample continuen els avançament, tinc a prop a Roberto però ell lluita pes estar més avançat en el grup, jo penso que ja en tinc prou.
Els primer kilòmetres passen ràpid, passem pel primer avituallament sense mirar-lo, arribem a la pujada de la gravera primera dificultat que fa la criva de la gent, per sort aconsegueixo entrar per la cua al grup on també esta Roberto quedem uns 70 participants, a partir d'aquí en més tranquil·litat personal no de ritme fem kilòmetres. Passem pel segon avituallament on m'aproximo per agafar algo per a menjar ja que he sortit sense cap tipus de aliment sòlit, com que estava per la part davantera i perdo poc temps al avituallament torno a entrar al mateix "peloton" sense molt d'esforç, Roberto fa el mateix. Tornem a agafar ritme per a dirigir-mos cap a l'avituallament de l'autopista, de camí el ritme baixa una mica i arriba gent pel darrera.
Passem l'avituallament ràpidament sense para però l'organització a ficat una trampa que fa que tinguem que traure els fetges per agafar de nou, al aconseguir-ho ja toca girar per agafar la pujada del Pilon on verdadérament es decideix la carrera, jo no puc seguir el ritme però Roberto jo crec que si que ho hauria aconseguit però al veure que em quedo m'espera una vegada, al agafa roda m'estira fort, em quedo m'espera segona vegada, al agafar-lo li dic que vagi ell que pot, però m'espera tercera vegada, al final l'envio a vore si els pot aguantar i per fi veig que se'n va.
Peso que ja n'hi ha prou però aguanto el ritme agafo aire i collons si els estic tornant a agafar, ja se que no sol els primers però si els que van en Roberto, abans d'arribar dalt ja estic allí sofrint i esforçant-me molt, comença la baixada i es quan més em recupero, baixem ràpid portem uns grupets de tres o quatre pel davant que ens vindran be per acabar la proba, arribem al avituallament parada rapida i a continuar, ara pereix que tinc més forces portem tres al davant a uns 200 metres però costa arribar el terreny fa pujada, a una velocitat de 16km/h anem recuperant terreny fins que ve una baixada on entre Roberto i jo agafem per fi als que ens acompanyaran fins al final.
A partir d'aquí molts de relleus entre els sis que som, entrem a l'eslàlom dels participants de la curta, molt més perill que a la sortida ja que nosaltres portem un altre ritme, un altra visió dels obstacles, ells gaudeixen de l'entorn nosaltres del sofriment, ells esquiven el fang nosaltres ja ni el mirem estem rebosats de pols i en ganes de acabar millorant el temps. Passo moments de crisis, tinc algun que altre avis de rampes, però intento no pensar-hi, a falta de tres kilòmetres una rampa forta als bessons de la cama dreta hem fan perdre el grup, grrrrr, estiro pedalant només en una cama, sembla que ha passat, esprinto al entrar al asfaltat final i torno a entrar just en el moment d'entrada al recinte on es troba la meta on es disputen les posicions jo ja en tinc prou arribant en companyia de Roberto que mútuament ens hem ajudat en els moments difícils.

En acabar una vegada més les mancances de l'organització de tots els anys, unes dutxes portatils al mateix lloc de sortida que haurien estat be si l'aigua hages tingut un caudal continuat, el servei de neteja de les bicis molt just pensar que quasi 6000 bicis es poden netejar en 6 carchers surten a 1000 per maquina i ........, jo no hem puc queixar de la fideuà al ser dels primers estava bona i solta, la cervesa sense cues però en arribar el moment del bou jejejej, una cua de mil dimons i al final es queden sense plats jejeje.
Després d'esperar a tots els companys tocant les nou de la nit i veient que la organització ja ha recollit la majoria de coses decidim tornar cap a casa on arribo a la una i mitja de la nit, tiro a dormir que dema toca matinar per a continuar l'entreno per la L-B.

Ruta GPS Garmin
Crònica Penya