La quarta vegada que participo a la Monegros i una vegada més penso que això no es la bici de muntanya que jo busco, si si potser tindra un ambient dels més grans que et pots trobar, salvant la distancia en la marxa dels 10000 del Soplao que la supera en moltíssimes coses, si si potser el numero de participants en una proba de MTB la destaquen i per això mateix la deterioren de tal manera que no m'agrada. Dues coses m'atrauen de la ruta primera que anem una bona grupeta del poble i la segona l'horari ja que al ser de tarde pots arribar sense matinar tot i que m'agradava més abans quan es sortia una mica més tard.
El viatge fins a Sarinyena comença ven d'hora per arribar al lloc de sortida sobre les 11h del mati, recollida de dorsals i dinaret tranquil en la gent de la penya. Sobre les 12h ja tenin tot preparat em dirigeixo cap al lloc de sortida on ja hi ha uns 50 participants esperant falta una hora i mitja per a la sortida, allí hem trobo als Calijons, que també tenen ganes de fer un bon temps i d'estalviar-se tots els perills possibles sortint més atraçats, també estan la gent de la botiga de Fandos a qui avanço saltant per damunt, jejeje. Em relaxo, quasi m'adormo i tot, clar després de dinar un esta acostumat a la mig diada, ens apropem a l'hora de la sortida, la gent va prenent posicions, la organització crida als 100 primers classificats de l'any passat, fet això un, dos, tres sortida!!!!
Molts nervis per tots els que ens trobem aquí davant, només veig perills per tot arreu, molta gent es pensa que estan tot sols i es creuen sense pensar que hi ha més gent, sortim del poble per un camí ample continuen els avançament, tinc a prop a Roberto però ell lluita pes estar més avançat en el grup, jo penso que ja en tinc prou.
Els primer kilòmetres passen ràpid, passem pel primer avituallament sense mirar-lo, arribem a la pujada de la gravera primera dificultat que fa la criva de la gent, per sort aconsegueixo entrar per la cua al grup on també esta Roberto quedem uns 70 participants, a partir d'aquí en més tranquil·litat personal no de ritme fem kilòmetres. Passem pel segon avituallament on m'aproximo per agafar algo per a menjar ja que he sortit sense cap tipus de aliment sòlit, com que estava per la part davantera i perdo poc temps al avituallament torno a entrar al mateix "peloton" sense molt d'esforç, Roberto fa el mateix. Tornem a agafar ritme per a dirigir-mos cap a l'avituallament de l'autopista, de camí el ritme baixa una mica i arriba gent pel darrera.
Passem l'avituallament ràpidament sense para però l'organització a ficat una trampa que fa que tinguem que traure els fetges per agafar de nou, al aconseguir-ho ja toca girar per agafar la pujada del Pilon on verdadérament es decideix la carrera, jo no puc seguir el ritme però Roberto jo crec que si que ho hauria aconseguit però al veure que em quedo m'espera una vegada, al agafa roda m'estira fort, em quedo m'espera segona vegada, al agafar-lo li dic que vagi ell que pot, però m'espera tercera vegada, al final l'envio a vore si els pot aguantar i per fi veig que se'n va.
Peso que ja n'hi ha prou però aguanto el ritme agafo aire i collons si els estic tornant a agafar, ja se que no sol els primers però si els que van en Roberto, abans d'arribar dalt ja estic allí sofrint i esforçant-me molt, comença la baixada i es quan més em recupero, baixem ràpid portem uns grupets de tres o quatre pel davant que ens vindran be per acabar la proba, arribem al avituallament parada rapida i a continuar, ara pereix que tinc més forces portem tres al davant a uns 200 metres però costa arribar el terreny fa pujada, a una velocitat de 16km/h anem recuperant terreny fins que ve una baixada on entre Roberto i jo agafem per fi als que ens acompanyaran fins al final.
A partir d'aquí molts de relleus entre els sis que som, entrem a l'eslàlom dels participants de la curta, molt més perill que a la sortida ja que nosaltres portem un altre ritme, un altra visió dels obstacles, ells gaudeixen de l'entorn nosaltres del sofriment, ells esquiven el fang nosaltres ja ni el mirem estem rebosats de pols i en ganes de acabar millorant el temps. Passo moments de crisis, tinc algun que altre avis de rampes, però intento no pensar-hi, a falta de tres kilòmetres una rampa forta als bessons de la cama dreta hem fan perdre el grup, grrrrr, estiro pedalant només en una cama, sembla que ha passat, esprinto al entrar al asfaltat final i torno a entrar just en el moment d'entrada al recinte on es troba la meta on es disputen les posicions jo ja en tinc prou arribant en companyia de Roberto que mútuament ens hem ajudat en els moments difícils.
En acabar una vegada més les mancances de l'organització de tots els anys, unes dutxes portatils al mateix lloc de sortida que haurien estat be si l'aigua hages tingut un caudal continuat, el servei de neteja de les bicis molt just pensar que quasi 6000 bicis es poden netejar en 6 carchers surten a 1000 per maquina i ........, jo no hem puc queixar de la fideuà al ser dels primers estava bona i solta, la cervesa sense cues però en arribar el moment del bou jejejej, una cua de mil dimons i al final es queden sense plats jejeje.
Després d'esperar a tots els companys tocant les nou de la nit i veient que la organització ja ha recollit la majoria de coses decidim tornar cap a casa on arribo a la una i mitja de la nit, tiro a dormir que dema toca matinar per a continuar l'entreno per la L-B.
Ruta GPS Garmin
Crònica Penya
Els primer kilòmetres passen ràpid, passem pel primer avituallament sense mirar-lo, arribem a la pujada de la gravera primera dificultat que fa la criva de la gent, per sort aconsegueixo entrar per la cua al grup on també esta Roberto quedem uns 70 participants, a partir d'aquí en més tranquil·litat personal no de ritme fem kilòmetres. Passem pel segon avituallament on m'aproximo per agafar algo per a menjar ja que he sortit sense cap tipus de aliment sòlit, com que estava per la part davantera i perdo poc temps al avituallament torno a entrar al mateix "peloton" sense molt d'esforç, Roberto fa el mateix. Tornem a agafar ritme per a dirigir-mos cap a l'avituallament de l'autopista, de camí el ritme baixa una mica i arriba gent pel darrera.
Passem l'avituallament ràpidament sense para però l'organització a ficat una trampa que fa que tinguem que traure els fetges per agafar de nou, al aconseguir-ho ja toca girar per agafar la pujada del Pilon on verdadérament es decideix la carrera, jo no puc seguir el ritme però Roberto jo crec que si que ho hauria aconseguit però al veure que em quedo m'espera una vegada, al agafa roda m'estira fort, em quedo m'espera segona vegada, al agafar-lo li dic que vagi ell que pot, però m'espera tercera vegada, al final l'envio a vore si els pot aguantar i per fi veig que se'n va.
Peso que ja n'hi ha prou però aguanto el ritme agafo aire i collons si els estic tornant a agafar, ja se que no sol els primers però si els que van en Roberto, abans d'arribar dalt ja estic allí sofrint i esforçant-me molt, comença la baixada i es quan més em recupero, baixem ràpid portem uns grupets de tres o quatre pel davant que ens vindran be per acabar la proba, arribem al avituallament parada rapida i a continuar, ara pereix que tinc més forces portem tres al davant a uns 200 metres però costa arribar el terreny fa pujada, a una velocitat de 16km/h anem recuperant terreny fins que ve una baixada on entre Roberto i jo agafem per fi als que ens acompanyaran fins al final.
A partir d'aquí molts de relleus entre els sis que som, entrem a l'eslàlom dels participants de la curta, molt més perill que a la sortida ja que nosaltres portem un altre ritme, un altra visió dels obstacles, ells gaudeixen de l'entorn nosaltres del sofriment, ells esquiven el fang nosaltres ja ni el mirem estem rebosats de pols i en ganes de acabar millorant el temps. Passo moments de crisis, tinc algun que altre avis de rampes, però intento no pensar-hi, a falta de tres kilòmetres una rampa forta als bessons de la cama dreta hem fan perdre el grup, grrrrr, estiro pedalant només en una cama, sembla que ha passat, esprinto al entrar al asfaltat final i torno a entrar just en el moment d'entrada al recinte on es troba la meta on es disputen les posicions jo ja en tinc prou arribant en companyia de Roberto que mútuament ens hem ajudat en els moments difícils.
Després d'esperar a tots els companys tocant les nou de la nit i veient que la organització ja ha recollit la majoria de coses decidim tornar cap a casa on arribo a la una i mitja de la nit, tiro a dormir que dema toca matinar per a continuar l'entreno per la L-B.
Ruta GPS Garmin
Crònica Penya
