La cuarta edició d'aquesta KDD de la zona de Castelló on per sort l'any passat i aquest he pogut assistir i gaudir d'una ruta, d'un dia i d'una companyia immillorable. Aquest any m'han acompanyat els germans Calijons que m'han millorat l'estada fent la reserva i tramitant la logística del dia previ, hem dormit al Hotel Alpino on ens han tractat com a reis, l'any que be tornem!!!
A les 7'30h tots al lloc per a la foto, els company de castelló porten de les 5'30h rodant per a arribar aquí així que tenim que ser puntuals per a que no es gelen molt.
La ruta comença al paquing de les Coves de St.Josep a la Vall d'Uixó, d'on sortim en una mica de retard esperant l'arribada d'un trio de Puçol, només sortir el Marianet 420m primera dificultat, anem en grup fa vent de cara i el ritme es regular i bo, es moment de saludar als coneguts i parlar en la gent nova.
Només coronar una baixada curta i ens desviem cap a Chóvar on comença la següent pujada Eslida 658m la pujada que més m'agrada paisatjisticament i com a port. Continuem en grup, només uns quants es separem pel davant a puntuar, en arribar dalt es forma una grupeta de "pixons" entre els que hem trobo, emprenem la baixada cap a la població d'Eslida on es troba el famós Bar de Paquita, al arribar baix re-agrupament i a continuar.
Tales 577m es el següent, es un port fàcil, puja per un barrant on hi ha un petit embassament prop d'una ermiteta perduda, el sol pega poc i fa fresqueta. Anem direcció a Onda i aprofito per a fer fotos de grup per on apareixen els Calijons Oscar i Roberto.
Abans d'arribar a Onda ens trobem als que faltaven, baixen d'Alcanyis i ens venen a buscar pel camí, ja hi som tots en total 23 ciclistes a fer nosa per les carreteres. Creuem Onda esperant el torn als semàfors, en sortir comença la pujada més llarga del dia, 50km de pujada constant menys els últims 5km que encara pugen més 700m de desnivell en total molt trencacames. La pujada passa per molts poblets d'interior Fanzara, Vallat, Torrechiva, el Tormo, Cirat i finalment Montanejos on comencen els 5km últims del coll d'Arenillas 905m. En arribar dalt en busca del dinar que ens l'hem guanyat a Caudiel arribem en 110km més o menys, entrem a Casa Inma, lo que passa aquí queda entre els assistents, jijiji
Després de dinar esperem que un company arregle una punxada, aprofitem per a fer unes fotos, aquí dalt feia una mica de fresqueta. El cel comença a pintar mal els nuvols guanyen terreny i comencem a veure esteles de pluja. Sortint de Caudiel aquesta es l'imatge del cel:
La tornada no es pel mateix lloc, tornem a entrar a carreteres molt secundaries, l'estat de l'asfalt es espectacular el transit inexistent, passem per Higueras, Pávias i Torralba del Pinar on ve la sorpresa del dia, jijiji d'esta no els havia contat res als germans, comença la rampa més dura del dia només son uns 200m però molt durs, després ve el tram en les millors vistes de la plana i les serres per on hem estat esta matí, malauradament acaba en un camí mal asfaltat per on cal anar en molt de compte, sortim a Vilarmur.
L'asfalt ja fa estona que esta xop, baixem en molt de compte no cal arriscar, el dia d'avui es per a gaudir de la companyia de la gent i de la ruta per on transitem. Un altra punxada fa que ens dispersem una mica, uns s'esperen per aquí altres van tirant de cara a casa, nosaltres baixem una mica fins arribar on hi ha un bon grupet esperant. En això que ja estem a Tales on ens despedim d'un bon grup alguns tiren cap a casa a Castelló els dos d'Alcanyis també es queden aquí.
Ara ja només (sentit irònic) ens queden tres portets de res. Tornem a Pujar Tales per l'altra vessant, el grup es compacte de moment però la velocitat va en augment i començo a notar la falta de entrenament que porto este any així que em quedo una mica dels de davant, en arribar dalt baixada tranquil·la passant pel tunel 0 cap a Eslida de nou on emprenem l'arribada de la gent, tornem a emprendre la pujada en tranquil·litat el port per aquest costat te només 4km però son més durs que per l'altra vertent, en arribar dalt ja esta el pas més difícil, aquí la foto final es obligatòria.
 |
| Els germans Calijons: Oscar i Roberto |
 |
| Mingo rebentat però satisfet |
Però la ruta no acaba aquí, encara ens queda la baixada espectacular que te este port pujar els 2km del Marianet i tot baixada fins al lloc de sortida, al parquing de les Coves ens despedim de la gent comentem la propera vegada que ens veurem i cadascun cap a casa, uns en bici uns en cotxe i nosaltres tres cap al Hotel on ens guarden una habitació per a dutxar-nos i emprendre el camí cap a casa satisfets pel dia passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada