Una ruta com la que hem proposar el company Min no es pot quedar sense croniqueta al blog. Així que anem per feina, però avanç avisar que no es apta per a la gent en forma ni tants sols en bona forma, per a aquesta ruta es te que estar super!!!
Per a començar quedo en lo company i guia a les 8'30 a l'entrador de Cassetes Velles però per a evitar agafar el cotxe per 20km prefereixo sortir a les 7'20h de casa ja damunt la bike. En temps suficient arribo al lloc acordat avanç que ell i aprofito per a fer la foto clàssica de les meves rutes pel port que comencen per aquest lloc.
Una vegada els dos preparats emprenem la pujada de Cassetes, anem a bon ritme sense perdre el temps parant a cap lloc arribem dalt de tot en poc més d'una hora i com no pot ser d'altra manera entrem als senders, el primer del dia ens servirà per a creuar pel barranc de Capatx a la pista de Fredes-Caro un tram molt curt i tapat.
Una vegada a la pista principal ens dirigim cap a Caro en busca del barranc del Regatxol per on baixem per una pista en fort desnivell, Oscar hem comenta que després de baixar haurem de remuntar tot lo baixat i la pista a trams esta cimentada, bufff quina baixada. En arribar baix i emprendre la pujada hi ha una cadena que cal saltar a partí d'aquí una pujada d'uns 10km i 450m de desnivell. En arribar dalt s'acaba la pista i continua una sendera on hi ha els trams en més desnivells, al final ja de la pujada ens trobem aquest Pouet de Borras.
Aquí tornem a emprendre la baixada, es la que venia a conéixer jo, la Balenguera li diuen, es una variant el GR que baixa cap a Beceit però aquesta porta directament al Parrisal. El sender es molt bo, entre pins, ràpid, en algun tram tècnic, en vistes impressionants i algun detall dels que poques vegades et trobes com es aquesta Foradada.
Continuem baixant i baixant, per dos vegades ens creuem a caminants que es queden mirant-nos en cara de pensar: "on van estos dos per aquí que apenes se pot anar a peu" però natros avall que la ruta acaba de començar.
En arribar baix al Parrisal, creuem els tunels fets a la roca per on molts haureu passat per a fer la caminada del Barranc del Parrisal i ja posat una foto per a la memòria.
Una vegada aquí toca creuar el barranc i emprendre el camí de tornada cap a Fredes per la pista de Formenta, després dels llocs que hem passat i baix i al creuar el barranc que esta encimentat i passa aigua caic i hem pergo una bona trompada allí on l'esquena perd el nom i al colces, bufff quin mal. Per sort no res que m'impedeixi que continuar, ja posat aprofitem per a fer un mos que farà falta.
Emprenem la pujada que els dos ens coneixem com si fos la nostra ma, passem per l'entrador de l'ermita de St.Miquel que ens indica que ja falta poc per arribar dalt, pujant veig que els cops deuen ser importants ja que no vaig igual que pel matí però el que no et mata et fa més fort penso i amunt. Arribem dalt a la pista de Fredes Caro un altra vegada i com avanç tornem direcció a Caro per a baixar cap a la casa del Rei, passem de llarg per anar a buscar la pista que puja cap a les Vallcaneres, passem de llarg del Mas de les Vallcaneres. Continuem Baixant en busca de l'entrador de la pista que baixa del Faig Pare per on entrem.
Emprenem la pujada en filosofia, entrem a la Font del Retaule on agafem aigua i fem un altre mos, continuem pujant i passem pel costat del gran "campeon" dels Ports que es el Faig Pare, només ens el mirem i continuem pedalant sense parar cap a les Vallcaneres Celestines, passem de llarg de la pista de baixa del Mas de Pataques.
Pugem i pugem i pugem i ........
Finalment arribem al punt més alt on ens queda a la dreta la zona de Fredes a l'esquerra Caro i la zona de la Cova del Vidre i en front la nostra costa i em Montsià. Anem a fer una sender pel que pocs transiten últimament ja que te uns desnivell desmesurat no apte per a cardíacs. El sender s'enllaça baixant pel sender que porta cap a Pallerols, s'agafa a l'esquerra i es conegut per la Gotellera, un sender de tant i tant de desnivell on la bici només te ganes de correr i en frenar no n'hi ha prou.
En arribar baix bufff ja hi som penso, això ja esta i hem trobo un pradell verd on estirar-se i respirar.
Sense temps per a descansar continuem baixant ara per pista molt rapida i divertida plena de corbetes i singles enfront per anar mirant. Per fi tornem a ser a la pista de Cassetes Velles, en dos minuts al cotxe on xerrem mentre Oscar carrega la bici al cotxe, ens acomiadem parlant de la propera.
Ara ja només em queda pedalar en baixada cap a casa uns 20 km més i ja hi seré, sense més dilacions poso ritme de tornada i pels camins més favorables torno a arribar a cas sobre les 17'30h de la tarde, unes 10 hores de ruta on només 8 han estat de pedalar, només? uns 130km en 3700m de desnivell positiu hem porten a dinar jejeje a les 18h i a dormir fins a l'endemà que m'esperen els companys de la bici de carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada