Dos colossos i uns objectius

Primer els objectius: Molt dels que em coneixeu sabeu perfectament quin es l'objectiu ciclisticament parlant  per a mi d'aquest any, per als que no ho sapigueu dir que es tracta de acabar dignament la Pedals de Foc Non Stop i a poder ser abans que el sol es poguí, evitant així fer els últims kilòmetres de sender fins a Vielha a plena nit. L'altre objectiu es aconseguir millorar les meves deficiències visuals que des de ven petit arrossego, aquesta ja no depen només de mi i per això estic en mans profesionals, ja no falta tant per a ser intervingut i oblidar l'ús de lents de contacte i ulleres.

Anem a per la ruta i els dos colossos. Avui diumenge lo normal hauria estat fer la sortida en los companys de la penya, però comença a ser època de pujar una mica més l'exigència de les rutes ja sigui pel ritme o per la dificultat, la meva intenció era sortir més aviat per a poder fer tres colossos abans de l'hora de dinar però al final només han sigut dos i mig.

Sortia a les 7'37h de casa com sempre que surto tot sol volta al desvio i cap al Barri Castell, enfilo carretera de Traiguera per on en trobo als Traiguerins que fan camí en busca de la colla que segurament surt a les 9h. El dia es fresc però el sol no tardarà a fer presencia i escalfar, entre la Jana i la Cerafina primera hora de bici, continuo camí cap al primer objectiu del dia, pujar el Port de Querol, per la carretera vaig tranquil a estes hores el transit es mínim i a l'hora que es tampoc hi han ciclistes. En arribar a l'ermita de Vallibana, una cosa ven estranya hi ha guàrdia civils preparats ¿no se per a que? continuo pujant a bon ritme en passar pel pont del Barranc de la Bota previ al port hi ha un munt de cotxes amb gent esperant, penso aquí passa alguna cosa, emprenc la pujada a ritme tranquil però forçant una mica, a punt de coronar segona hora de trajecte, toca menjar però m'esperaré a arribar al lloc on pego la volta com de costum, es al encreuament de Vallibona. 

Després de fer un riu, menjar i veure cap avall. Molt tranquil sense ser avançat per cap conductor torno pel mateix camí i abans d'arribar a l'ermita em trobo un bon grup de caminants custodiats pels civils, resulta que aquest any es l'anuncia a Morella i avui fan romeria. El vent es una mica favorable i arribo a Xert per on entro per a fer una mica més de desnivell a la ruta, pels camins coneguts per tots tiro cap a Cant lo Roig on es compleix la tercera hora, en molt de compte que ahir va ploure fort i va deixar terra i pedres soltes per tot l'asfalt continuo en busca del camí carretes per on pujo cap a Rossell.

Segon colós del dia, Bel només son 9 km però amb desnivells no molt agradables, el sol ja molesta vaig buscant les ombres per a evitar ser abrasat, en la llunyania veig un ciclista pel que sembla es una noia pels cabells ultra llargs que porta, poc a poc m'aproximo i efectivament es una noia, la saludo just en el moment que coronem el previ al "descansillo " que te la pujada, a la baixada es queda sense opció. Tiro cap amunt passo el corral ple de baques i un parell d'ases i també la zona de carrasques on es compleix la quarta hora de ruta, arribo dalt agafo aigua i tiro cap avall no vull perdre massa temps, com a mínim intentaré arribar a l'embassament abans de la quinta hora que fa dies que no el veig. Baixada molt rapida i tècnica, en arribar a la carretera de la Sénia menjo el que em queda, he fet curt de menjar i això no meu puc permetre més en properes rutes, arribo a la Sénia aquí també son festes però a mi no em molesten i tiro cap amunt a veure on puc arribar passo per la Font de St.Pere, Molí l'Abat i per fi l'embassament d'Ulldecona l'aspecte del qual ja es molt més agradable rondarà el 50% de la seva capacitat, la gent passeja, fa fotos i alguns Top-Abajo estan fent ruta per la zona del Portell per que aquí al pàrquing estan els seus cotxes, jejeje. Continuo amunt passo el pic-nic i en arribar a l'entrada del centre de conservació de la fauna es compleix la quinta hora, toca volta, si hages vist l'opció de coronar Fredes i arribar abans de les dos a casa o hages fet però no era el cas.

Ja cap a casa tranquil·lament poso un ritme a veure fins on puc arribar les cames estan pesades, el cap a punt d'explotar, porto un constipat important però res pot evitar arribar a casa en bones sensacions. La ruta a resultat ser més dura del que pensava però això era del que es tractava tot i no poder fer-la completa, ja ho tornaré a intentar més endavant i igual hi poso un altra guinda, jejeje. Al final poc més de 160 km i un desnivell de 2300 metres a mitja de quasi 28 km/h, no esta mal.

Ruta GPS Garmin