Avui es diumenge i lo normal en aquesta època de l'any seria sortir en la bici de carretera i més pensant que el gran objectiu del any es la Randomee Luchon-Bayona, però aquí em teniu en la bici de carretera al taller per problemes mecànics, sort que tinc la Orbea 29" en la que em trobo perfectament acoplat i gracies a la qual no em sap greu aprofitar el dia per a fer una bona volta per les nostres terres.
El dia comença matiner, avui han canviat l'hora i em costa aixecar-me del llit, però a les 7'30h hora vella surto per la porta de casa en busca del camí del riu per a pujar direcció a St.Joan, de moment porto en cap anar cap a Xerta, pujant per la vora del riu m'adono que no he agafat aigua i entro un moment a la font de St.Joan del Pas, torno cap a la Via Augusta que passa pel costat del "pantanet" emprenc camí cap a la Miliana, després de fer uns kilòmetres per la carretera de la Galera entro al conegut per tothom pel canal fantasma o sigue el Xerta-Senia per on soc adelantat per pocs vehicles entre els que es troben els motoristes del poble que hem saluden i entre ells Vicent Ortiz que s'hem posa paral·lel per a xerrar una mica de la ruta que ells faran i la que jo fare, jo si que avanço a algun grupet de ciclistes que aprofiten la planicie d'aquest camí per anar a fer un vol.
Després de rodar una hora i mitja arribo a Xerta, em costa menys del que em pensava, ara porto en ment entrar a la Via Verda per anar cap a Tortosa, jo em pensava que seria un tram com el que baixa de Bot molt ven conservat i sense perdua però resulta que has de creuar un parell de vegades l'Eix de l'Ebre amb poques indicacions de per on fer-ho, sort que tinc un bon sentit de l'orientació i l'encerto les dos vegades. Per la Via Verda hi ha molt transit de domingueros en bicis de passeig, quin goig veure tanta gent fent una mica d'esport, el recorregut planer em porta cap a Roquetes on s'ha d'esquivar la carretera que puja a Caro i poc després la via es perd, cal inventar la ruta.
Sort del meus anys d'estudiant a Tortosa que conec per on continuar per a creua Roquetes sense haver de tocar massa carretera. Em dirigeixo al canal els camins de servei que l'acompanyen fins a Amposta em serviran per a rodar tranquil·lament, en un principi pensava tornar per la Via Augusta pel camí que porta cap a la Galera però veien que el dia es bo i que vaig be de temps decideixo baixar cap a Amposta, en una mitja hora arribo a la altura de la Torre de la Carrova i entro per a menjar-me el bocata que m'he elaborat per a esmorzar.
Estan aquí dalt gaudint de les vistes i la tranquil·litat faig càlculs de la tornada, si torno cap al poble pels camins pels Freginals arribaré massa d'hora i tot serà asfalt, així que emprenc el camí per la vora del canal que porta cap a St.Carles de la Rapita per aquí també em troba a bastanta gent passejant a peu i en bici, per sort no fa vent de cara ni de cul un bon tram d'entreno. Passo per St.Carles on hi comença a haver moviment de veranejants, faig un tram del passeig marítim que es peatonal per on no havia passat mai i surto a la vella nacional en busca de l'entrada cap al senderol que voreja la costa direcció a les Cases d'Alcanar.
Aquest sendero em relentiça el ritme hi ha trams entre els cudrells de la platja, hi ha trams que el mar s'ha emportat aquest hivern, trams que comencen a estar perduts per la falta del pas de la gent però poc a poc, passant per la fabrica del ciment, la cala del Bou i el camping de les cases arribo al passeig marítim on tinc que tornar a endinsar-me cap a terra ferma en busca de Alcanar.
Els camins de les Cases a Alcanar estan tots asfaltats així que emprenc un poc transitat que comença al mateix Angol, em porta al camí que passa pel costat del cementiri i passant per aquí decideixo fer una mica més dura la ruta pujant pels camins cap al cristo de Alcanar i pel sender del camp de tiro tornar a sortí al camí de les Canals per on torno a casa, passo pel polígon i ja que estem faré l'ultima canalització la sèquia de baix i per la bassa Montsià finalitzo la ruta.
1 comentari:
Començo a pensar que aquet desgraciat descans involuntari t'ha vingut be i tot per a tornar-hi en mes forces!
No vull ni pensar si portesis 2 mesos mes d'entreno. Ets un animal!!!!!!!! Dit amb tot al carinyet del mon.
Publica un comentari a l'entrada