3 d’ag. 2012

Nocturna Godallenca - MontBike

A les 20,30h plego de treballar, corrent baix cap a casa i carrego tot lo necessari per anar a Godall on per cert comencen festes, avui toca una nocturna organitzada per la gent de Montbike i UCSB però sobretot per Josep Barbera. Arribo a Godall i sembla que la sortida es retrassara fins a que el sol comence a caure per l'horitzó, no hem sembla malament, fem la xerrada al bar mirant algun que altre monument que passa per allí, mmmmm quin fart de pujar i baixar faríem en estes muntanyes ruses o godallenques,  jejeje.
A les 21'30h decidim que ja n'hi ha prou sortim en busca del pou pixador entrant al camí sent de nit tancada, però avanç la foto de record.
Ràpidament surten disparats jo l'últim després de recollir la camera i el trípode, però com que porten poca llum, jejejje, recupero tot el terreny perdut al primer encreuament, entrem al sendero del pou Pixador on poso algun peu com tothom les pedres son les mateixes que les de dia però costa veure-les. Al arribar dalt deixo passar a algun dels 25 companys que, em poso pel mig per anar fent tranquil·lament, baixem ràpid cap al camí que ens porta cap a la següent sendera la de les Pedres, per on es veu el cel rogenc indicant que el sol ja esta post del tot i que no tardarem a veure la lluna. Per la zona alta del sender quasi arribant dalt, sento que algú te averia, m'aproximo a veure que ha passat i pufff un canvi ben petat, no te solució possible tocara anar cap al cotxe. Arribem dalt i després de dir adeu al company anem en busca de la torre repetidor on esta l'entrada del sender del tossal Redo.
La gent porta pressa Oscar i Carlitos van per davant en les llums que portem ho veiem tot clarament, cosa que deixa a algun parat al comparar les llanternes que porten. Passem pel damunt de l'Ermita de la Pietat continuem pel sender de Atalaies, enllaçant senders arribem a les zones més tècniques, on un altre company trenca el canvi aquest donant una mica més de feina ja que no porta les eines necessàries i aquesta vegada estem més lluny dels camins per on retornar cap a Godall, després de esperar una bona mitja hora emprenem el sender del raco de Fernanda, la baixada molt ràpida pareix que sigue de dia. Arribant al camí per on entrem a l'última sendera la dels Tarongers per on baixem com a endimoniats perseguits per un gos.
Ja hem arribat al camí vell d'Amposta, per on retornem a Godall, fent entrada trionfal entre la gent mudada i alguna dama, bffff i quina dama!!!!!

1 comentari:

Josep Barberà ha dit...

Algun desKato portava poca llum... bona crònica Mingo.

L'any vinent més, i a vore si entre tots els clubs locals, aconseguim per l'estiu que ve... un calendari de nocturnes per ensenyar al club veí les bondats dels nostres termes...

Salut