1 de maig 2012

Ruta 37, Cinctorres

Gran estreno per part meua del Centre de MTB dels Ports, en los companys del Top-Abajo de Vinaròs anem a fer la ruta més endurera que de moment s'ha dissenyat en aquest centre, es la numero 37 (si, si 37 rutes hi ha pel moment!!!) el punt de partida es Cinctorres, com que la ruta es preveu lenta pels kilòmetres de sender que conte quedem ben de matí a les 8 a la sortida, punt de Turisme a la població.
Sortim puntuals com sempre, per a fer rutes així lo mes important es complir uns horaris, només sortir del poble, jejejjee, lligallo empedrat cap avall les primeres pedres de dia, ja comencem a riure del que va per allà i del que posa peus per tot arreu. Per cert som sis, cinc en doble i un en rígida, arribem al barranc on creuem l'aigua que baixa i comença la pujada pel mateix lligallo que hem baixat ara menys pedregos, entre dos margenades anem per camins i caminets pujant a ratos més fort a vegades més suau però sempre a munt. Oscar hem comenta que estem anant per camins per on ells van fer la Vinaròs-Bordon-Vinaròs. Ja hem arribat dalt pensem més d'una vegada i quan menys meu espero una entrada al primer sender del dia.
Yuju pensem tots, els primers metres son plans però després avall que anem, el sender pels pinarets, coscolloses, camps perduts es molt divertit la cosa promet. Després de creuar una pista asfaltada al pas pel Mas de Giner el sender torna a picar cap amunt ens dirigim cap al Mas dels Bassisi després cap al Mas del Camarero, curiosament en aquest tram trobem el que sembla ¿sal, gel?? a la vora dels llocs per on passem.
Després de pujar per sender ara toca fer-ho per pista, aquí descobrim que el que no sabiem que era es gel de la pedregada que devia caure ahir per la nit i ara esta tot compactat formant una manta de gel. Una vegada el track ens indica que la pujada ja ha acabat parem a fer un mos i fer la xerrada, ens preparem per a fer algun tram de pista en baixada i després entrar al sender que ens portarà fins a Portell de Morella. Passem de llarg sense fer parada si per a agafar aigua, la ruta continua ara uns kilòmetres plans per pista i després una pujada per sender curta però intensa on hi ha una petita caiguda, jejjeje
Després baixem per una pista encementada per on hi ha una caiguda més perillosa, ññññ, no ha sigut res greu però tenim que anar en més compte, continuem en tanta emoció que ens passem el pas pel pont de pedra que creua el barranc. Arreculem que val la pena.
Un altra rampa forta i dos kilòmetres més amunt en rampes del 16%, després baixada suau vorejant un barranc que ens apropa cada vegada més al lloc de parada per a menjar. Llàstima que Castellfort esta a 1240m i ara nosaltres estem a 950m així que ens tocarà tornar a pujar per guanyar-nos el dinar, la pista va fent amunt sense massa descansos, algun tram supera el 10% de desnivell positiu però poc a poc els superem, a la vista ja tenim el parc eolic signe que Castellfort el tenim a toca de ma.
Per arriba definitivament al poble entrem en un tram de sender-lligallo empedrat tècnic ple de corbes i pasos complicats, la tercera caiguda del dia, jijiji ja la veurem al vídeo(que si, que si culpa dels pedals, jijiji). Arribem a Castellfort a la una del mig dia bona hora per a menjar, uns bocadillos de pa de la terra, cola, cerveza, carajillo, cafés, chupito, .... Tornem al carrer sobre les dos i cuart, per sort ara toca baixar i per una pista molt divertida anant en doble, corbes, aigüeres, passos per porteres del ganado i maleïdes pedres, a David li salta una en tant mala sort que li trenca el canvi, li fem l'apanyo típic de treure el canvi i posem pinyo fixo. La pista es converteix en sender creuant finques i arribant a la part baixa d'un barranc tipus gúbies per on corre aigua, toca pujar a peu uns 500m per a continuar pel sender que ens porta cap a la pista per on enviem a David en busca de la pista que el portarà a Cinctorres evitant totes les pujades que ens queden en els ultims 12km.
Després d'assegurar-nos que l'enviem pel bon camí emprenem el tram final, comença en pujada per pista cada vegada costa més però el final esta prop, el cel comença a amenaçar esta cada vegada més núvol però  les vistes no paren de millorar.
Arribem al que sembla el final de la pista en front d'una masia molt arreglada, el track es desvia a la porta mateix entrant a un senderol que ens porta a vistes del final de ruta. A partir d'aquí un encadenament de senderetes, lligallos empedrats, camins entre finques ens porten d'aquí cap allà veient el poble tot el rato però no arribant mai, del cel cauen gotes, tots pensem ara ja no val la pena xopar-mos que aguante una mica més. Per sort arribem als cotxes i no ens hem xopat, allí ens espera David que ha arribat sense problemes, fem unes coles al Bar Xiringito carregem les bicis als cotxes i ens despedim esperant la propera.

1 comentari:

Serveis Verticals i Mediambientals S.L. ha dit...

Hola soc Pablo Segura:
En la meva empresa, (Esportverd), he tingut el gust de treballar en el disseny i execució de tot el Centre BTT de Els Ports. M’alegro molt de que vos agrades la ruta 37, es molt divertida. El que no diria tant cert es que sigui la mes “endurera” del centre. No es que ho sigui poc, però teniu altres que, sen mes curtes, tenen mes percentatge de sender, i també algun tram mes tècnic. Be si voleu qualsevol informació addicional estaré encantat de atendre os. I a veure si ens trobem per eixos camins.
Pablo.
http://pablosegura.wordpress.com/