29 de maig 2012

Entrenant en solitari - 234km

A falta de un mes de la gran cita per a la que me preparat exclusivament aquest any, després ja veurem, tenia que fer una tirada llarga per a veure del que era capaç el cos i el cap de aguantar, aprofitant que molts dels companys no estaven per la labor (comunions, confirmacions, batejos, marxes, ...) vaig traçar un recorregut que em portes no molt lluny de casa i que tingues desnivell suficient així que en tot preparat el dissabte era el dia clau.
Dissabte a les 6'30h despertar i esmorzar, massa lleuger com sempre, agafo tot el necessari i que cap a les butxaques del mallot i a la carretera, son les 7h la temperatura fresqueta uns 14ºC, volta pel desvio i cap a la Sénia. La carretera molt tranquil·la a aquesta hora, passant pels barris i per la Sénia, entro a la carretera de l'embassament d'Ulldecona per on passo i continuo pujant cap a l'encreuament de la Pobla, passant pel Tauleti unes cabres salten al meu davant, continuo pujant en silenci, passo l'encreuament de Fredes i poc després el de la Pobla jo vaig cap al boixar, per aquesta carretera corre davant meu un esquirol roig i unes altres cabres. Arribo dalt on la temperatura ja es més elevada arribant als 20ºC a les 9h del matí.
Creuo per la carretera que porta a Fredes i baixada rapida per la carretera sense transit fins a l'entrador del convent on em començo a creuar a molt ciclistes la majoria Vinarosencs vestits de blanc i lila. Passo per l'embassament, pel moli l'Abat i abans d'arribar a la Font de St.Pere em creuo en Lluc G. que puja cap amunt ja vam parlar el divendres i li vaig dir que portava intencions de anar sol, salutació i a continuar.
Arribo a la Sénia i tiro cap a Rossell per on passo sense agafar ni aigua, vaig en busca de Vallibona continuant en busca de desnivell. Si no recordo mal només un cotxe em va avançar i cap me'n vaig creuar.
A Vallibona si que paro a agafar aigua a la font de la placeta, però sense perdre temps tiro cap al port de Sta.Ageda, la pujada es converteix en un infern per moments no corre gens l'aire i la temperatura puja als 30ºC, el primer tram l'asfalt esta perfecte i el desnivell s'adapta molt a la meua forma de pujar, només entrar a l'asfalt vell les rapes son més fortes però coneixent el port saps que el final ja esta aprop. Corono creuant-me a uns turistes fent fotos a les baques que hi al costat de la carretera, "que macuuuu" jijijii. Arribo a la carretera de Morella cap a on em dirigeixo durant dos kilòmetres després agafo el camí de la vega que porta direcció a la carretera de Ares Villafranca.
Després de una pujada suau la carretera tendeix a baixar durant uns 10 km aprofito per a menjar i anar mirant el paisatge tot i que no hi ha molt que veure, a l'esquerra comencen a créixer les típiques nuvolades que per la tarde descarreguen en força per aquí dalt en forma d'aigua o de pedra. Arribo a la part més baixa de la carretera, ara toca remuntar uns 9 km en busca de l'encreuament de Castellfort on faig intenció de parar a dinar.
Arribo a l'encreuament, les nuvolades s'han convertit en tempestes potents, trona fort però sembla que lluny, al anar a entrar un cotxe en un home que sembla un pastor m'insisteix molt que a Castellfort pedrega i hem convens de no anar-hi que la cosa esta xunga, un altre dia sera tampoc tinc ganes de xopar-me tant lluny de casa. Emprenc la carretera direcció a Ares on entro fins al poble per a dinar.
Torno al carrer on la calor continua apretant fort, les tronades amenacen però jo ja vaig de baixada i m'allunyo, emprenc la carretera cap a Albocacer, com m'agrada la baixada del port de Ares llarga, rapida i plena de corbes amb unes bones traçades. Passo l'entrador de Benassal i pel seguent tiro cap a Vilardecanes, ja que no he pogut arribar a Castellfort farem una mica més de volta per aquí baix, després continuo cap a Torre d'en Bessora i per allí on sempré pujem jo baixo cap a Albocacer on torno a parar a agafar aigua.
Ja a terreny de sobres conegut vaig cap a Tirig i després St.Mateu on torno a agafar aigua i ja de passada faig una cola al bar de sempre. Ara si emprenc l'últim tram de carretera que hem separa de casa, passo per Traiguera i St.Rafel, després ja veig les Moles l'última dificultat del dia i per fi a casa, toca descansar ja que demà tinc que assistir a la Marató del Riu Ebre a Xerta - Crònica