25 de maig 2014

BPB un somni un repte

Després de haver fet les 3 brevets 200, 300, 400 només hem quedava participar a la BPB 600, per als que desconeixeu aquesta proba podeu visitar la web oficial. Com fico al títul sempre havia estat un somni participar en aquesta prova tant mítica i un repte només possible seguint un entrenament molt específic que gracies als companys de la penya ha estat molt més fàcil de seguir.
El cap de setmana començava divendres sortint de casa després de dinar cap a Barna, només arribar aparco el cotxe on m'esperarà tot el cap de setmana i m'apropo al velòdrom d'Horta on fan el control de llums, casc, armilla reflectora i bici. Ja de passada et fan una foto per a muntar una orla de record de tots els participants.
Després de tornar a ficar la bici al cotxe on passarà la nit tranquil·lament jo hem dirigeixo al Hotel que vaig reservar a última hora, deixo el poc que he portat a la habitació i marxo a buscar un baret on sopar en normalitat, per sorpresa trobo un bar a tocar de menjar completament casolà a un bon preu.
Sobre les 22'30h ja estic preparat per a entrar al llit he intentar dormi el màxim d'hores possibles, poc després aconsegueixo concilia el son.

Bon dia pel matí, a les 5 toca diana el dissabte ja que la sortida es a les 6h puntualment, m'apropo al velòdrom novament caminant tranquil·lament gaudint de la frescoreta que fa ha estes hores, sembla mentida que a una gran ciutat com aquesta es pugui respirar tanta pau. Una vegada al cotxe descarrego la bici que esta tota preparada, reviso presions de rodes i esmorzo tot el que es pot a estes hores. Després cap al punt de sortida que la organització obre el bar per a poder fer un cafè en llet en condicions.
A les 6h puntuals comença el procediment de segellar poc a poc anem passant  i sortint esglaonadament pels carrers del Barri d'Horta, per sort hi ha poc transit i respectant els pocs semàfors que ens trobem sortim cap a les afores pel Coll Ventosa de on es pot vore la capital del nostre petit País.
Baixada rapida i en seguida ens agrupem una quinzena de ciclistes al mateix ritme, sort de això per que circular per ciutat seguint el track hauria sigut una odisea, passem rotondes, pons, semàfors i per detras hem saluden, ups un company conegut de les brevets del Pla, gracies a ell hem va situant on estem per on passem, quan ens queda per al pròxim segell, .....
Arribem al primer control, Lloret de Mar al km90 a un bon ritme anant a roda principalment sense gasta quasi forces. Aquí no tinc massa gana ja que he esmorzat be però agafo figues seques i alguna galleta, una mica de beguda isotònica i després de segellar i posar l'hora de pas continuo la ruta, molt encara estan menjant però jo decideixo seguir tranquil·lament i si poden ja m'agafaran.
Ara toca seguir el track cap a St.Feliu per una carretereta sinuosa trenca-cames però molt entretinguda de fer ja que te unes vistes de les cales molt boniques, bufa un airet que desitjo no vaigue a més fins arribar a St.Feliu on la ruta canvia de direcció dirigint-nos cap al interior i canviant d'orografia pujant el coll de Ganga molt similar a les Moles un poc més llarg. Al saltar a l'altra banda allà a la llunyania es veu un castell i la carretera enfila cap allà.
Al arribar als peus del castell de Torroella de Mongri en lo grup que vaig tots respirem tranquils al veure que no ens tocarà pujar a visitar-lo i ens trobem el segon control on segellem entre una proba infantil de MTB que organitza el club que aquí ens te preparat un plat d'arròs bullit, fruita i pastes.
Surto a la carretera novament per a afrontar el tram de l'Emporda que hem porta per pobles mítics de la Catalunya nord com son Verges, Tor, Castelló d'Empuries a portes de Roses i rodejant el Cap de Creus arribo a Llança el tercer control en 221km. Un plat de macarrons una bona dosis de beguda isotònica i per a sorpresa de molts una capa protectora de crema solar. Després a pedalar de nou, la carretera torna cap a la costa i s'enfila cap a la frontera pujant i baixant.
Per sort el vent que ningú desitja avui no pensa molestar-nos, ajudant a fer el camí més ràpid i més agradable, només cal anar pedalant i gaudint del paisatge. Per la antiga carretera que creua la frontera per Porbou arribo a la Catalunya Francesa, on hem sorprenen les banderes cuatribarrades que aquí hi trobo, poder si que alguna cosa pot passar. La carretera primer voreja la costa passant per petits pobles de pescadors que tenen un gran encant.
Després enfilem cap a l'interior ja que els 70km que faré per terres Franceses no donen per a més, circulem per carreteres secundaries sense tràfic però l'estat de l'asfalt les fa pesades ja que esta molt picat, després un tram llarg vorejant una autovia fins a arribar a la nostra AP2 que passem per baix, a partir d'aquí una carretera ampla que es va endinsant als Pirineus novament, començo a vore cartells de Amélie les Bains Palalda.
Arribo a Amélie on esta el control Frances on el primer que penso es "a veure ara com ens entenem?" al primer intent en castella i de sopte una paraula en catala, al sentir-me tot canvia les dones que aquí hi ha parlen el seu catala i m'ofereixen menjar, beure, les dutxe, els llits, ..... jejejeje
Menjo i comprovo el funcionament del GPS que fa una estona ha deixat de seguir la ruta, descobreixo que esta penjat i hem toca fer un HARD RESET per a poder seguir veient la velocitat, pulsacions i ruta, això si he perdut totes les dades i referències, grrrr. Torno a sortir a la carretera, la gent del control em desitja sort ja que per allà on tenim que torna a Catalunya es veuen uns núvols molt negres.
La carretera fa pujada i segons l'altimetria aquí hi ha un port prou llarg i dur, l'emprenc en ganes he fet els 300km primers a 29km/h de mitja i ara m'he d'acostumar al pujar i baixar dels següents 300km. Per sort la pujada es molt constant entre arbres, vorejant un riu que porta aigua i de tant en tant un salt d'aigua.
Creuo la frontera sense adonar-me pel Coll de Coustoges, a partir d'aquí una llarga baixada direcció a Figueres passant pel embassament de Darmius. Pocs kilòmetres després un altre control el primer Nocturn o sigüe el primer on la gent ha dipositat la bossa per a passar la nit o per agafar les llums i continuar sense parar, jo arribo sobre les 20'30h per sort baix deixar la bossa al següent punt nocturn així que sopo un bon plat de pasta en verdures unes taronges i a continuar al cap de mitja hora, però avanç de continuar hem poso l'armilla reflectora ja que el sol no tardarà molt ha amagar-se detras les serres.
Passo per uns quants pobles mot petits però segueixo buscant les indicacions de Figueres i principalment les fletxes que marquen la ruta de la BPB. Prop ja de Figueres a uns escassos 2-3km la ruta torna a canviar de direcció a Avinyonet de Puiventos on faig l'última foto del dia ja que la nit esta a punt de caure.
La carretera que ara toca agafar va direcció a Olot, es tracta d'una carretera molt transitada però a estes hores per sort es prou tranquil·la, per sort te un ampli harcent de més de un metre i mig i de tant en tant indica la distancia que queda fins Olot, la majoria del temps puja suaument però en los kilòmetros que porto ja tot molesta damunt circulo a les fosques i fa molt de rato que vaig tot sol sense poder parla mínimament en ningú.
A l'entrada de Besalu el que fins ara era una carretera es converteix en autovia i toca circular per la via de servei això es resumeix en que tinc que creuar moltes rotondes i encreuaments tenint que anar molt atent a les fletxes de l'organització, més d'una vegada volto alguna rotonda per a assegurar-me que vaig be.
Començo a estar molt cansat psicològicament ja que de nit el camí es fa més llarg, passo per urbanitzacions i polígons però cap rastre de Olot, grrrrr. Com que desconec la ruta ja tot son puces, bufff quina son i cansament d'ulls, per sort les llums que porto il·luminen més que suficient. Sortint d'un poble i entrant a un altre o com a mínim així hem va semblar veig una senyal que hem dona ganes de plorar OLOT, buffff això ja esta "menys mal" penso tot i que hem queden 11km fins a St.Esteve d'en Bas ja només penso en arribar menjar alguna cosa i prendre una bona dutxa per a tirar-me al llit, kilòmetre 435 ja hi soc!!!!
Son les 24h quan hem disposo a dormir tot sol a aquesta sala, després de haver menjat abundant i d'haver-me dutxat en aigua ven freda, ara a veure quantes hores podré descansar.

Diumenge allà a les 4,30h hem desperta una gentada que entra a dormir o descansar no ho se, pocs porten sac de dormi i agafen mantes tèrmiques que l'organització a deixat per als menys previsors aixó provoca soroll, alguns es posen a parlar, alguns no tenen molt de mirament pels que aquí estem, per sort jo ja fa unes quatre hores que dormo però encara es prompte per a sortí a la carretera.
Sobre les 5,30h cansat de sentir les mantes tèrmiques decideixo que ja en tinc prou, com que ho tinc tot preparat en uns minuts surto en la bossa i la bici al carrer, el sol despunta i el dia no es massa fred ja. Torno al punt de segellat i com no menjo, ara l'esmorzar servit en certa somnolència pels voluntaris d'aquest petit poble. Surto a la carretera per emprendre la pujada més llarga i dura de tota la BPB, l'afronto en ganes i en forces renovades,  pujant a ritme tranquil agafo a un parell de ciclistes que com jo han empres ja el camí.
Arribo dalt del Coll de Condreu de 1010m i emprenc la baixada cap a l'Esquirol on avui es celebra la prova coneguda per molts de nosaltres com el Cabreres, al passar per l'entrada del poble hem trobo la típica cua de cotxes que aquí esperen el seu torn per a entrar i fer aquesta marxa de MTB tant multitudinària. La carretera continua baixant direcció a Vic pero de sobte canvia de sentit en busca d'un camí asfaltat que hem porta vorejant les rodalies de Vic cap al següent control Folgueroles, soc el segon d'arribar de dia, la resta han passat durant la nit i pel que hem comenten no feien bona cara ja que les temperatures durant la nit han caigut en picat. Aquí a Folgueroles menjo novament una mica de pasta, fruits secs, agafo figues seques i entre preguntes de si ja marxo per part dels voluntariosos que estan aquí marxo.
Passat Taradell al encreuament en la C-17 que es la carretera que baixa a Barna m'aturo a pixar i ja de passada faig una foto a les millors companyes de ruta, les fletxes indicadores i la bici.
Passat aquest encreuament entro de nou a una carretera que pel perfil serà la ultima pujada seria del cap de setmana, la Pullosa 917m, la carretera va vorejant una muntanya i poc a poc va pujant i pujant sembla que això no s'acaba mai, una corba un altra una rampeta, un repetxo i al final unes granges que semblen ser el final, per fi veig el senyal indicador del Coll, bufff respiro fort i emprenc la baixada deixant-me portar, la carretera va baixant tranquil·lament i de tant en tant una pujadeta de 100m on tinc que pedalar, baix tot sol ningú a la vista per davant ni per detràs.
El kilòmetres passen lentament noto les ganes de arribar dins el meu cap, però intento traurem del cap que encara em queden més de 100km. La ruta continua per llocs molt bonics i verds, el dia es radiant algun núvol amenaçador però a la vegada fa que no hem cremí el sol. Pedalant i pedalant el següent control al mig del poble de Calders, una mica fent gimcana arribo segello i menjo tranquil·lament, mmmmm, meu menjaria tot!!!
Surto a la carretera per uns carrerons i ara sembla que si tot cap avall direcció a la capital, la carretera baixa per uns barrancs molt similars a la zona de la Font Calda, es sent l'aigua pels fons fins arribar baix on la carretera creua el riu i sant tornemi amunt, grrrrr, per aquí ja començo a trobar domingueros en bici, al avançar-ne algun s'hem queda mirant però el pitjo es al avança una bona grupeta que es piquen i comencen a fer carreres, jijijii, jo a roda i que hem porten, finalment ells es desvíent de la meua ruta.
Arribo a Castellar de Vallés d'es d'on puc vore la serra del Tibidabo, penso que això ja esta fet, però una vegada més la ruta hem sorprèn, la ruta s'endinsa en un entramat de polígons, rotondes i desviaments on tinc que anar en molt de compte ja que hi ha transit i damunt tinc que anar vigilant les senyals de la ruta. D'aquí cap allà a arribo a Cerdanyola del Vallés on m'enduc l'última sorpresa, la pujada al Forat del Vent un port amagat al mateix nucli de la ciutat metropolitana, grrr pujo raviant el sol crema de valent i qui s'havia d'esperar trobar-se aquesta pujada als 590km, sol com un mussol arribo dalt i sense dilacions la baixada final arribant a la Ronda de Dalt i finalment al Velodrom d'Horta punt de sortida del dissabte.
Entrada triomfal al velòdrom i volta per al record, després a marcar l'últim segell i recollir el trofeu de record. Una dutxa, dinar final al mateix bar del velòdrom, recullo la bossa de la roba i a mitja tarde cap a casa.

Aquí acaba un cap de setmana de cansament físic, de cansament mental però de satisfacció moral i alegria per haver aconseguit realitza un somni la BPB 2014.

Àlbum Fotogràfic

Cap comentari: