8 de juny 2013

Objectiu 2013 - Gegant de Pedra

Ja hi som, la ruta més desitjada durant tot l'any i aquí hem trobo a l'Alcora on el divendres fan el briffing per a control de materials obligatoris i una mica de consells per part de l'organització. Després de sopar en los companys de Vinaros a dormir unes poques hores que la sortida es a les 6 a.m.
Bon dia son les 5 a.m. primer que tot una rentada de cara i un buidar el cos, després ja en la bici al costat que ha dormit al pabello vaig al cotxe ha esmorzar prepara les ultimes coses com son vestirem de ciclista, posar-me sabates i casco tanca la paradeta i quasi a les 6 a.m estic a punt per a la sortida, bufff un munt de coneguts que saluden per aquí i per allà, com a mínim no estic tot sol aquí hi ha molt de conegut.
M'esperava una traca com tocaria però a estes hores millor sortí en silenci, jijiji, sortim i com sempre preses, si , si com sempre la gent surt com a llamps i damunt agoviant que volen passar. Au pos passeu, jo a la meua la ruta es molt llarga i tots els ecxesos es paguen després, sortim de l'Alcora i el primer tram de sender que fa un petit tap però res de l'altre mon ja que només som 161 participants. Sortim del sender i au hem paro a treure l'armilla groga obligatoria al moment de sortir.
Després la gent ja anem més escampada i no ja ningú hem molestarà en tot el dia, pugem pel barranc del "Salto del Caballo" crec que comenten uns al meu costat, au amunt i el que queda, de tant en tant una baixadeta i tornem-hi amunt.
El trenca-cames continua passem pel primer avituallament i m'enduc una bona sorpresa hi ha gent animant als participants, pensava que això només passava al nort però sembla que aquí hi ha gent en molta moral. Poc a poc ens anem apropant al Gegant de Pedra, el Penyagolosa, passem per pobles, barriades de masos, masos perduts i finalment hem trobo una bonica estampa del Gegant, no puc passar sense fer-li una foto.
Després d'això una baixada entre pista perduda i sender i arribem a Xodos on hi ha un altre avituallament on hi ha molta gent que ha vingut en bici de carretera a animar i cridar-te a l'orella. Menjo tranquil·lament i ara cap a Vistabella, però res de carretera, pista amunt pujant molt moltíssim, arribem a un lloc on reconec el paisatge, son les planes de Vistabella però les tenim als nostres peus, buff ara baixarem a Vistabella? penso, pos si cap a Vistabella i entrada al poble per un sender tècnic i dur on tinc calambres no se si per la part tècnica o per la baixada fins aquí.
A Vistabella un altre avituallament liquit i a continuar pedalant, aquí ve la part més inospita del recorregut, creuem cap a Puertomingalvo per pistes on Deu va perdre les "aspardenyes", buf quin far de vore muntanyes i no saber cap a on la pegarem, en una d'estes allà lluny veig el que pareix el Puerto de Linares per on passem quan anem a Valldelinares, penso ara si estic molt lluny del cotxe!!! Continuo pedalant a ritme passant controls de pas i finalment veig davant meu el poble de Puertomingalvo, aquí hi ha l'avituallament sòlid de dinar i com sempre en dies com este jo paro a menjar tranquil·lament.
Molta gent esta per aquí animant i buscant al seu familiar, jo menjo la pasta a peu de carretera, per davant passen alguns que ni miren l'avituallament, altres més acostumats com jo fan el mateix i paren a menjar, les forces van escasses i el millor es menjar i veure per a evitar decaigudes de força. Després de la pasta fruita, i després uns cruasants en xocolate dins, mmmm com entren.
Segons l'altimetria de la ruta ara el terreny es favorable, però segons el GPS falten 90km i 2500 m de desnivell encara, només sortir de l'avituallament avall que va per una pista asfaltada primer despreés de pedres. Creuem un riu i amunt 14km de pujada ens esperen hem diu un conegut, bufff penso jo, com no pot ser d'altra manera pedalant sense mirar molt cap amunt vaig remuntant fins arribar a una creu de camins, després la pista planeja i comença a baixar dolçament fins a enganxar al conegut en qui aniré fins als últims kilòmetres de la marxa, Luis Barreiro.
La ruta continua sent un trenca-cames, però ara toca la pitjor part al kilòmetre ens planten un sender en la bici al coll de pujada impossible per a tots, com a mínim 45 minuts caminant en la bici damunt del muscle, després una pista que damunt de empinada esta molt solta així que continuem caminant quasi tot el tram a peu i quan penses que ja esta be un altra pujada i així anem Luis a les pujades s'escapa i jo a les baixades el torno a agafar, passem punts de control i l'últim avituallament d'aquí al final 40km. De sobte, passem per un lloc que hem sona, això jo ja ho conec, per aquí hem passat pel matí, bona senyal encara tinc memòria, creuem una carretera on hi poden haver 50 persones cridant per animar-mos dient que només queda baixar!!!!
Ara si solto frens i avall!!!!! passo a Luis a dos a tres a quatre ja no se quants, passo molt i molt ràpid, arribem al pla i penso en pedalar lo màxim possible per a evitar perdre roda quan m'agafen, passem per les afores de Figueroles, passem per dins d'un codolar i jo sense mira detràs, emprenem la última pujada veient el poble de l'Alcora, m'alegro però de cop, uy?! cap a on anem una paret davant meu penso merda aquí me deixaran, però la ruta gira cap a la esquerra per un sender a peu molt empinat, bufff.
Arribo a meta, tot sol, al final els trac més de 5 minuts als companys de ruta, després ja més tranquils xarrem una mica, ens felicitem mútuament, mengem i bevem, anem a dutxar-mos i cap a casa que el llit ens espera.

 Ruta GPS Garmin (es va acabar la bateria)