Dins el marc d'un circuit de marxes per terres Castellonenques esta era l'ultima i cap calla que hem anat tres del poble Fermin, Batiste i Mingo, també s'ha animat Vicent lo Traigueri, los calijons Roberto entre ells, Oscar company de Vinaros en mega-rutes en la MTB i molts altres coneguts de per aquí i per allà. El recorregut molt valorat pels usuaris del ForoMTB, l'organització en 14 anys d'experiència prometia i després de uns dies de dubtes em vaig inscriure sense moltes ganes però era l'ultima marxa rally d'aquest any i es te que aprofitar.
A les 9h del matí sortida, molta gent més de 300 inscrits, la majoria pel davant hi es que em vaig despistar xerrant en los companys, avui porto uns plans diferent ha Gandesa tinc ganes de treure una mica de "carbonilla", com que el temps no es gents agradable i amenaça la pluja serà qüestió de acabar el més aviat possible.
Traca i comencem tots baixant pinyons i apretant les dents, emprenem un seguit de carrers de Vilafames, després d'una breu retenció creuem la carretera i ja comença la guerra de tots contra tots, començo a avança gent per un costat per l'altre saltant pel mig dels marges, per sort fa vent i la gent s'afilera buscant el rebuf del corredor del davant però jo no, tiro cap avant sense mirar en busca del meu contrincant d'avui, jejeje ¿qui serà? a la foto anterior surt.
El vent pega fort, els camins de sortida molt sorrencs, comencen les pujades i baixades per caminals entre finques, després arriben els senders curts però divertits pel mig de finques, passo el primer avituallament, ni el miro. Tiro cap avant, continuo avançant a més gent però ni rastre del que ha mi m'interessa, però unes corbes més endavant "olala" aquí el tinc acompanyat per Luis de Sabiñanigo, pareix que van junts a relleus, en un primer moment penso que m'han vist però en agafar-los descobreixo que no.
En un primer moment agafo aire però com que vinc calentet i la maquina en vol més decideixo atacar i passo a tope, jejeje, empalmo unes cuantes pujades apretant les dents pensant que ve detras i així es fins que li agafen calambre i ja no pot seguir. Entrem en un tram de sender per un barranc on hi ha molta pedra, pareix la reijolera.
Després de tant de pujar ara toca baixar, per sort per a mi son senders pedregosos i com que estic molt acostumat pel nostre terreny vaig a una bona velocitat de creuer, ara ja no hi ha molta més gent a la que avançar, passen el kilòmetres ràpidament, arribo a la puja seria del dia que acendeix 430 metres on es troba un sender en una rampa de més del 20% que per cert es podia fer perfectament. Arribem dalt a uns repetidors i cap avall que el poble ens espera, primer per amplis camins on per desgracia Fermin pert el control de la bici i després entrem en un antic camí empedrat molt bonic de fer.
Després d'un bon "repecho" per l'empedrat i ultima baixada entrem a Vilafames uns carrers i cap al pavello, l'arribada esta plena de gent esperant als familiars aprofiten per animar als participant, només entrar sento que per megafonia diuen el meu nom i el lloc d'arribada. Recullo l'obsequi i en busca de la bossa per anar a la dutxa que no fa el dia de estar tot suat i esperant al vent, mentre arriba Roberto que no ha pogut seguir, jejejje, si si anava a per tu, jejejeje.
Després de la dutxa decideixo esperar a Fermin, Batiste i Vicent a l'arribada. Espero, espero però no arriben, passa una hora i ja començo a tenir gana així que desisteixo i vaig a menjar la torrada que ens prepara la organització, coincideixo en los calijons i fem el mos junts, fem la xerrada mentres fan l'entrega de trofeu i el sorteig. En acabar tot veig sortir a Batiste i Fermin de les dutxes, els pregunto com ha anat i ufff quina mala pinta te el braç de Fer, em conta tot lo passat mentre ells mengen la carn torrada, el pavelló es va buidant nosaltres també ja em acabat així que decidim marxa cap a casa que ja va sent hora.
2 comentaris:
Je, je, pos si que vas anar a tope! Aupa crack, l'any vinent ja et donarém mes guerra, je, je!
ja ho entenc, me vas tira una malediccio! una marcha que vens tu i magafen calambres. que bandido eres! vaya forma de rema per aquells plans, no hi ha ningu que te puga segui!
salut!
Publica un comentari a l'entrada