4 de jul. 2011

Vip Xtrem 2011

La segona edició d'aquesta proba arriba massa junta en la Pedals però com que l'any passat em va agradar moltíssim ho tenia molt clar, encara que fos arrossegant-me hi tenia que anar a veure la Serralada de Prades. L'experiència a tornat a ser extraordinària, l'organització continua superant-se i el recorregut de uns 130km han estat a l'altura de duresa i paisatgística.
Tot preparat per a sortir, avui he vingut a dormir a la mateixa sortida, dins del cotxe encara que molts no ho cregueu es dorm molt més tranquil que en un hotel, hostal o ...., corria una mica d'aire i he dormit com a mi m'agrada fesquet, de tant en tant el pas d'un tren i a les 6 a.m. a recollir el dorsal, preparo tots los trastos i a veure qui hi ha per aquí.
La sortida es dona a les 7a.m. la gent com l'any passat surt com si d'una prova de 30km es tractes, per detràs sortim alguns que venen a passar el dia i altres que com jo sabem que la cursa durarà algo més de 7 hores i no es tracta de malgastar forces a estes hores. La sortida es pel mateix lloc que l'any passat uns quants camins ens porten al pas pel Monestir de Poblet on el conegut Santi avui fa de fotògraf oficial, gracies a ell tenim unes bones fotos de record gratuitament.
Continuem pel traçat de l'any passat peró poc a poc les coses canvien i ja vaig més perdut, el recorregut esta molt ben marcat i no fa falta seguir el track que el portava per si de cas. Comencem a pujar i baixar per pistes de pedra mes pissarrenca i granítica roja. Després d'una llarga pujada tornem a baixar cap a una carretera i aquí trobem de nou a Santi.
El recorregut es va endinsant per aquesta serralada tant boscosa i barrancosa, passem per algun tram de sender fàcil, enllacem pistes i més pistes per anar remuntant, arribem dal de la segona pujada seria on hi trobem un avituallament, fins aquí anem junt Andreu i jo.
El recorregut cada vegada es més exigent en pujades curtes però dures i baixades cada vegada més tècniques,  no se si baixant o pujant començo a notar que estic agafant ritme el cos comença a estar calent i baix tirant sense pensar, en això m'adono que Andreu no be i penso que ja m'agafarà per que segur que jo també passaré una crisis. Els kilòmetres passen cada vegada vaig millor els senders en les rodes 29" pareixen més facils i cada vegada estic més content en la bici, avui si esta funcionant com toca.
Arribo al kilòmetre 100 on comença la veritable duresa del recorregut dos pujades en moltíssim desnivell i una primera baixada per pista molt perillosa pel gran desnivell. L'ultima pujada s'em fa eterna no hi ha manera de pujar a més de 10km/h no em passa ningú però noto el cansament acumulat, quasi dalt de tot em superen dos coneguts Cresteros de Castello que m'animen i aconsegueixen que em posí a roda per a fer els últims kilòmetres junts. Baixada rapida tram d'asfalt i final, entrem intercalats sense cap problema només interessava arribar.
En arribar et posen la medalla de Finisser, uns quants gots de beguda recuperant i a la dutxa, després menjar i parlar un ratet en Andreu, Roberto de Traiguera i company, els Cresteros, felicito a la Nuria Lauco pel seu resulta aquí i a la Pedals i cap a les 4,30h cap a casa.

4 comentaris:

Fer07 ha dit...

Pos si, pos si, l'any vinent a fer curses de mtb...
Sembla que vas a estirar cames i son 7-8 hores, però de xalera, aixó es el que mes m'agrada de les teves croniques btteres.

doctor ha dit...

Primer felicitar a Mingo pel seu estat de forma, Fermin que no t'enganyi si vas a aquestes proves, si pot ser que xalaras pero patiràs com un gos, " a muerte morir"

Ada ha dit...

Hola Mingo! Felicitats per la Pedals i la Vip en dos caps de setmana seguits! m'alegro que hagis pogut aprofitar alguna de les meves fotos, ja que no vaig poder córrer al menys em vaig distreure fent de fotògrafa :) Fins la propera!

Fer07 ha dit...

Doctor;
Tinc clar que a la bici xalo sempre, i només vaig tranquil o sense patir quan porto a la xiqueta a la cadireta, la resta A muerte morir! je, je.
Com tots o no?