27 de juny 2014

Luchon -> Bayona 2015

Després d'un any com aquest que principalment tres membres de la Penya hem participat a les brevets del pla de Santa Maria de 200300 400 kilòmetres com a preparació per a aquesta gran cita va arribar el primer cap de setmana esperat del mes de juliol.

                     ---------------------------------------------------------------

El divendres marxem cap a Luchon un petit poble a la part Francesa dels Pirineus amb la furgo de Marbres Castell conduïda pel nostre àngel de la guarda al volant Josep Boveda, al arribar a Luchon ens dirigim al hotel i després a recollir els papers, el canet de ruta i dorsals, el proses de recollida es fa en uns petits baixos on uns voluntaris que ronden el 60-70 anys es fan càrrec del control. Sense nervis ni cues kilòmetriques ja els tenim, sortim al carrer i ens trobem a Claudi en lo company que la faran en dos dies acompanyats pel seu pare al volant del cotxe.
Sopem a una pizzeria tranquil·lament i finalment marxem a dormi tot lo possible, demà serà un dia moooooollllllttttt llarg.

                     ---------------------------------------------------------------

El dissabte a les 5'30h sona el despertador toca posar-se els culotes el mallot i poca cosa més la sort de portar el cotxe de suport es no haver de porta quasi res damunt. Sortim al carrer i muntem les bicis, esmorzem tot el que a aquestes hores entra minuts abans de la sortida, ens fem la foto del grup que avui farem els 326km de la Lcuhon Bayona.
Els tres ciclistes anem al punt de sortida sobre les 6 es comencen a posar els primers segells, la sortida no es dona com a una marxa, sinó que has d'anar passant pel punt d'inici on et segellen el carnet de ruta. Com que la cosa avança lentament ens fem un "selfie" que ara esta tant de moda. La furgo va fent camí cap al primer punt on hem quedat.
Poc després comença la aventura de creuar els Pirineus, la sortida tranquil·la pels carrerons de Luchon, només sortir comença el primer Col Peyresoude que ens costarà una hora i quart més o menys pujar, ho fem tranquil·lament ja que es el pre-calentament pensant el que ens queda, de pujada veiem gent en bosses carregant tot el que nosaltres portem a la furgo, saludem a gent coneguda de les brevets i avancem bicis curioses.
Parlant d'això i d'allò trobant-nos a més gent coneguda anem pujant gaudint de l'entorn, a estes hores fa fresqueta però com que anem en pujada ens obrim els xalecos, jo coneixen el port els dic que ja es veu el final on arribem en tranquil·litat saludant al xofer que ens espera en a furgo preparada per a menjar i fer-nos la foto de rigor.
Després d'una baixada perillosa on trobem un accidentat baixem detras d'un cotxe que es pensava que el transit estava tallat per a ell quasi provoca un accident en la ambulància que pujava a buscar al accidentat, toca el Col Aspin aquest si que el considero ja una pujada exigent, pujant en els companys els comento que sempre que l'he pujat ho he fet en lo primer tram emboirat i avui sembla que serà igual i en lo segon tram despejat com avui, gracies a això podem gaudir de les vistes elevades de les valls per on baixat del Peyresoude i dels pics que ens envolten.
Poc a poc anem guanyant desnivell, els kilòmetres passem poc a poc, però nosaltres anem fent la xerrada mentre gaudim de la nostra afició, de tant en tant una pixerada per a refrescar.
Arribem dalt on tornem a trobar el nostre avituallador, agafem una mica de menjar, tornem a agafar els manguitos i xalecos, complim en lo ritual de fer la foto a la senyalització i a continuar.
Baixada molt rapida i tècnica la del Aspin, de tant en tant esquivant la típica baca que esta allí al mig mirant per on passaràs per anar cap allà, en un tres i no res arribem a Sainte-Marie de Campan on comença el terrorífic Tourmalet, per sort al peu del port ens avança el cotxe i li tornem a donar la roba d'abric que en uns moment ens hauria molestat.
Els primers kilòmetres son fàcils de fer, els dos companys Lluc i Fermin no han passat mai per aquí així que els aconsello emprendre-seu en calma. Desde la vall es veuen les galeries que precedeixen a la estació d'esquí de la Mongie, la carretera s'endinsa fins a arribar a una corba on tot canvia, passa d'un desnivell suau a fer rampes molt dures on cadascun a d'agafar el seu ritme. Passant les galeries prèvies a la Mongie es troba la zona més dura de l'ascensió just creuant el conjunt d'hotels de la Mongie, després cada kilòmetres es un calvari, passen poc a poc, sort que el dia es espectacular, a 4km apareix un vent que fa més dura la pujada però com que només en queden 4 els vas contant fins arribar dalt.
Arribem ens tapem i de sobte per sorpresa ens trobem a Joan qui aprofita per a sortí a la foto de rigor.
Poc després arriba Pedro però nosaltres ja equipats per al descens el saludem i marxem a buscar el punt de control que pel que sembla s'ha refugiat unes corbes més avall, no m'estranya ja que aquí dalt fa molt mala hora, fresca i vent.
Parem i segellem, mengem novament, passa el cotxe i nosaltres detras, la baixada del Tourmalet no la recordava tant llarga bufff quin fart de baixar i baixar, de tant en tant un tram en obres ja que l'estan arreglant per a la etapa del Tour 2014.
Passem per Luz-Saint-Sauveur i la baixada continua pel barranc passant per una sèrie de pobles en un encant molt frances, fins arribar a Argelès-Gazost on agafem la carretera que va pujant cap al següent Col el de Soulor, potser no es molt dur però en los kilòmetres que portem a les cames a estes altures qualsevol cosa es fa dura, el port no es molt bonic, es una carretera que puja per una vall ampla rodejada de caps de cultiu.
En arribar dalt un altre punt de control, on mengem i bevem, ens assentem a un seient que no es el de la bici gaudint de les vistes d'aquí al front en tranquil·litat i repòs
La gent va passant i parant segons les seves necessitats nosaltres continuem a la nostra pujant i baixant procurant anar en grup i gaudir d'aquest dia. Arranquem i uns metres més amunt foto.
Una mini-baixada que passes sense adonar-te i a pujar de nou, la pujada de l'Aubisque per aquest costat es curta i no molt exigent però bufa un vent que fa que sigui un suplici arribar dalt, una vegada dalt tens una gran recompensa, les vistes de les neus perpetues son impressionants i les bicis d'aquí dalt et fan sentir molt més petit que les muntanyes que ens envolten.
Per sort ja hem arribat al final de la zona muntanyosa d'aquesta prova encara que després hi hagi alguna que altra pujada amagada. La baixada la fem acompanyats per un fort vent, les velocitats millor no mirar-les fins arribar a la carretera del Portalet per on continuem baixant cap a Laruns on finalment acaba la baixada, ara el millor es buscar una grupeta que t'ajude a fer els kilòmetres de pla d'aproximació a Oloron on tenim previst parar a fer la menjada forta del dia.
Arribem a Oloron - Sainte Marie i ens asseiem per a dinar mirant el cel que es va ennuvolant.
El pa que portem en pernil i formatge ens senten a gloria, la cerveseta les pastes dolces, ..... buff quina gana que portem. Mengem tranquil·lament fins que comencen a caure gotes, per sort els tres hem recordat d'agafar el "xubasquero" que ens posem ràpidament i au a la carretera, només un kilòmetre més davant ens cau un bon xàfec, però no parem sinó ens gelem i ja no arranquem, només dura uns minuts però la carretera ha quedat ben embassada, continuem en precaució i als pocs kilòmetres tot esta eixut, així que tornem a pedalar fort avançant el màxim de ràpid, ens anem ajuntant en gent alguns fan relleus altres es posen a roda i gaudeixen del rebufo.
El temps no arriba a empitjorar molt però la pluja ens acompanyarà fins al final, arribem al Col d'Osquich on per sort pugem i arribem sense pluja, això fa que dalt puguem parar a posar-mos roba i menjar sense estar molt xops.
Posem llums i a seguir que la llum solar indica que queden poques hores per davant, segons la altimetria de la ruta tot hauria de ser pla o baixada però per la meva experiència sé que això no es així i el que ens queda es un autèntic trenca-cames que pot deixar a la cuneta al més fort.
Passem Hasparren ja al Pais Basc Frances i el cotxe es situa al nostre rebufo, ara rodem els tres acompanyats per un noi basc que diu no tenir forces però xiquet quina forma de xarrar!!!
Poc a poc els kilòmetres passen, el dolor de cames passa a ganes de arribar, el sol ja no fa llum, passem per lloc que en altres condicions serien per a gaudir de l'entorn però ja no estem per a histories, pedalem ràpid tot i el vent frontal que entra, de sobte hem dono compte que ja estem al riu de Bayonna, s'hem posa la pell de gallina, això ja esta, els comento als companys que ja ho tenim, que només queda un laberint de carrers de Bayonna per arribar al pavelló, per sort el GPS avui ha aguantat i porto el track per arribar encara que les indicacions en aquest tram final estan millor que el l'edició anterior.
Per fi arribem al final, entrem al pavelló ja de nit, al interior un aplaudiment a tots els participants, últim segell i foto del moment.
Aquí ens ofereixen beguda, menjar seient i un moment de relax mentre continuen arribant participants.
A arribat el moment de anar cap al Hotel, els sentiment son de alegria i amistat però estem molt cansats, anem a l'hotel son les 23h i ja no ens donen sopar, grrrr. Dutxa i al llit, demà esmorzarem fort, jejeje.

                     ---------------------------------------------------------------

El Diumenge matinem la gana ens trau del llit, baixem a esmorzar, un esmorzar continental en self-service, uns ous fregits, torrades, beicon, pastes, fruita, pa, ...... no se, tot el que hi havia era poc. Pugem a buscar la bossa i cap a casa que estem molt lluny i encara em d'anar més lluny per a tornar cap al nostre petit país.

Ja de baixada records, felicitacions, alegria, whatsapp's ...... a mitat tarde arribem a casa, hem parat a dinar pel camí i ara ja toca despedir-nos, tant llarg com va ser el dissabte i tant curt que s'ha fet el cap de setmana. Ara ja a gaudir de l'enveja que causem als demés membres de la penya jejeje.

Àlbum Fotogràfic
Ruta GPS