11 de nov. 2012

KDD a les Coves

Ja feia dies, per no dir mesos que la gent de les Coves de Vinroma volia que els Top-Abajo anesin a vore les senderes de la serra de la Serratella i avui ha esta el dia elegit, les previsions del temps ja fa dies que no son bones però en teoria hi ha d'haver una parada de les puges dins a les cinc de la tarde, ja vorem com s'acaba això.
L'hora de sortida oficial es les 7'30h del matí, bufff quina matinada, sortint de casa a les 6'45h arribo en cinc minuts de marge per a prepara-me a la gasolinera el lloc de trobada, al arribar hem sorpren trobar només als dos Covarxins esperant, estos Vinarosencs s'han adormit? han agafat temo? surto del cotxe i veig que ja arriba la tropa, així que descarrego i saludo als no coneguts, sobre les 8h sortim.
De moment sortim pel costat de la carretera a Cabanes, uns camins planers per a fer l'apropament als camins que amenacen d'unes pujades brutals, primer la pista es asfaltada, després passa a ser encimentada, de terra i finalment les rampes més dures tenen la dificultat extra de pedres i aigüeres per tot arreu.
El dia es comporta i les vistes d'aquí dalt son espectaculars, però el camí continua pujant dels 200m de les Cobes passem als 800m de la Serratella i finalment prop del tossal Saragossa arribem a la cota màxima 1030m, les pistes cada vegada son més difícils de pujar a cavall, ¿serà pel cansament? o pels 3ºC de temperatura ambient més lo airet que fa?
A partir d'aquí comença la diversió, el sender promès, el sender que ens portara a Rosildos, per les fotos que ens han ensenyat els companys de les Coves un mar de pedres al estil Montsià. Comencem a baixar una mica massa ràpid crec jo però el ritme decau en un mal cop, voltereta del company Vitet i pam dos radis de la roda de detras petats arreglem com podem destensant i tensant radis i au apanyat com puges per a continuar, continuem ara en més calma, el sender es molt llarg i es te que gaudir al màxim.
Anem fent parades i re-agrupacions, després de més de 25 minuts baixant arribem a la pista dels Rosildos, bufff quina xalera!!!!!!!!
Com sempre hi ha esmorzaret al bar ja que hi som aprofitem que dies com aquest no els trobes. Carn a la brasa, botifarra, pa torrat, all i oli, birres, cafes i :
¿caragillo?
Al tornar al carrer ups pos si esta plovent, damunt Min ha trencat la brida del seient i tenim que fer un "apanyo" bufff quina fresqueta i humitat.
Tornem a pedalar, la pluja va i torna, els camins ara ens porten cap a Albocacer, ens desviem cap a la segona pujada forta del dia aquí plou més i ja no parara. Llastima que plou per que la pujada te algun tram on parar i mirar es aconsellable.
Arribem dalt, ens refugiem a uns massos esperant als companys que venen més retrassats, mentre parlem de com torna a les Coves si pel sender que tenien preparat els Covarxins o pel mateix lloc que hem pujat. Decidim tornar pel mateix camí que hem pujat que ja ni ha prou de xopar-mos, arribem a la Serratella passant sense parar a res, tirem pel camí com a desesperats baixem a TOP, algun sustet, alguna sortida de camí, faltan poc més d'un kilòmetre per als asfaltats psssssss una punxada!!!! nnnnooooooo en lo fred que fa NNNNNNNNOOOOOOOOOOOOO.
Finalment arribem a les Coves per la carretera tots estem gelats de fred xops com a sapos i en ganes d'una dutxa que ens torne la temperatura al cos, però per a aixó ens queden uns 45 minuts de cotxe, bufff quin fred la calefacció a tot drap i corrents cap a casa.

Tornarem a quedar per a fer la ruta completa que a mi m'ha agradat molt tot plegat, això si que no ploguí per favor!!!!

+ Fotos Tico
+ Fotos Min