24 de gen. 2011

Crònica de la God.Riols

El dia despertava gèlid, -2ºC marcava a la farmàcia, després en lo GPS de Min hem descobert que el termòmetre es desplomava poc a poc i al sortir del poble baixava fins a arribar als -7ºC.

Ni pujant per la sendera de la Calç hem escalfat lo suficient per a que no ens feren mal les puntes del dits, una vegada dalt hem agafat el sender del Tossal Redo on feia la sensació d'una bona temperatura, al tocar-mos el solet s'agraïa bastant, empalmem en la baixada de la Cova Panis on he tirat unes fotos als companys del TOP-ABAJO:

Min

Davitet

Garsi

Sebas_sus

Al arribar baix hem tornat a remuntar per la sendera de Patorrat on he fet més fotos però només poso al que me falta per nombrar:

Davit Scott

hem acabat de remuntar per a baixar per una bestialitat de sender como es la sendera de la Barqueta, una recta molt empinada i relliscant que et porta de nou al sender de la Cal.

Al arribar aquí remuntada en busca del punt més alt de la ctra. de Godall, foto del "pinxon" del dia

dmingo

Arribem dalt i anem en busca del sender de la Colomera un mar de pedres i roca viva molt ràpida, al arribar quasi al final de la Colomera enllacem per senderoles novament en la ctra. on pugem uns 200m de asfalt per a entra novament a camins i senders, passem per un pou i novament remuntada pel sender de la Pedrera cap al més alt de la Serra de Godall al arribar dalt ens creuem amb un parell de grups de biker's, salutacions i continuem que la ruta no serà llarga de kilòmetres però si de hores .

Baixem pel primer Dh de Godall o també conegut pel sender del Coll de les Obagues esta està molt mal conservada plena de reguerons i pedres, es nota que hi ha més variants i per aquí no passa massa gent, al arribar baix ens divertim provant de baixar per les passarel·les que aquí queden del segon DH.

Ara a esmorzar, dinar son les 12'30h i portem menys de la mitat del recorregut

Plat combinat de botifarra, salsitxa, carn ou fregit i pataques, tot regat en vi i graciosa.

Continuem ruta, ara toca dos novetats importants per al grup i per a mi, no hem passat mai, empalmem dos senders la de Vilallarga i la tornada de Vilallarga, dos senders que ben nets seran genials i divertides. ¿Que toca ara ? remuntada un altra vegada primer per la sendera del Pou Pixador enllaçada en la sendera de la Pedrera novament, hi ha que reconèixer que aquest cop es fa més dur pel cansament acumulat però pugem en molta alegria pel "vinacho".

Una vegada dalt anem en busca del sender dels JB i encadenem els senders de Cantarelles primer per a arribar fins a l'enllaç en la del Raco de Fernanda, hi ha que reconèixer que aquí la gent de la UCSB s'ha fet un fart de curra grandiós.

Al arribar al final del sender del Raco de Fernanda remuntada per la "bestia" o la "paridora" per a arribar a la Font de la Serra ha estes altures el personal estava ja fins als "eggs", però el sender de la font del Arboç versió ampliada a recompensat en escreix la pujada anterior, al arribar a baix posem ¿aigua? estava molt roina!!! (no la proveu, abans oloreu) ja falta menys per a tornar a passar per Godall (segona vegada), per a entrar escollim el sender de les escoles i creuem pel pas secret cap a la següent remuntada, primer per l'encimentat que porta a l'àrea de mig ambient, però aquí tenim problemes mecànics dels grossos . A vitet se li han soltat tots els cargols del plat menut i no hi trobem solucio fins que el mestre es treu unes petites alicates i pot tornar a caragolar i solucionar el problema, vitet estava ell que es veia marxant cap a casa i estalviant-se el final apoteosi de la ruta, tu no ens abandones!!!

Després pujada pel sender de la Vertical fins al final, per a arribar al esperat DH de Godall 2011, davitet estava així de content.

hem agafat bona tanda al Dh que hi ha gent entrenant tot el dia i la fem al nostre ritme o sigui TOP-ABAJO . Baixada a mort, ens hem promès fer unes coca-coles al arribar de nou a Godall (tercera vegada)

Ja tan sols queda una remuntada final, llàstima de ser asfaltada però s'agraeix a aquesta altura de la ruta, pugem parlant els tres agafant tot l'ample del camí. Al arribar dalt ens em tirat en busca del sender de Cantarelles, esta vegada la hem fet fins al final, la baixada no te pèrdua te de tot corbes, escalons, passos estrets, margenades i un pinar final molt bonic de passar.


A partir d'aquí a gaudir del final de la ruta el sol s'està ponent a l'horitzó, torna a refrescar i arribem novament als 0ºC, ultima foto, son prop de les 18h i el Castell de Ulldecona es veu així des de el camí de l'ermita, aquí ens teniu molt contents per haver acabat una ruta de 59km i 5'30 hores de pedals.